YuriBCN

Apple acaba de presentar un aparell que és realment innovador i atractiu, el iPad. Però aquest aparell, més que qualsevol altre producte d'Apple, demostra la voluntat de l'empresa de Steve Jobs de crear un monopoli, amb un entorn de lock-in en que els seus clients i usuaris estan obligats a adquirir només productes propis, incloent programari, música i pelicul·les. Aquesta és una agressió a les nostres llibertats més essencials com a consumidors i ciutadans. I si es permet que avanci sense resistència, existeix un greu perill de que altres empreses segueixin el seu model als ordinadors que els puguem comprar. El nou producte d'Apple limitarà les nostres llibertats de les següents formes: No podrem instal·lar programes que no hàgim adquirit a la botiga d'Apple No hi podrem instal·lar programari lliure No podrem compartir música ni llibres Apple podrà controlar l'aparell remotament, incloent la desactivació d'aplicacions i medis Si adquireixes un iPad, doncs, no ...

De fa temps que em ronda pel cap una qüestió: la traducció dels títols. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ( CCMA ) ha definit la política de presentació dels títols als seus medis segons hagin estat traduïts a l'estat espanyol. Sembla prou racional, tot i significar que la majoria de títols es presenten en castellà. Hi ha, però, una incongruència. Si el que es vol és respectar els títols en que s'hagin publicat les obres (d'art, intel·lectuals, etc.), aleshores, com és que no es manté el títol original, posem per cas de 風雲II , que no s'ha traduït ni al castellà, ni al català? Oi que aleshores es tradueix al català sense embuts? Perquè no prescindim, doncs, de l'intermediació de la traducció castellana quan citem una obra que s'hi hagi traduït? Quin avantatge o valor ens proporciona als catalanoparlants?! Com és que no es tradueix sempre els títols al català? Com és que un defensor de la nostra llengua i cultura com hauria de ser la CCMA cau en aques...