La pifiada d'en Puig

No ho entenc. En Felip Puig és un polític veterà i intel·ligent. No comprenc com ha caigut en aquest atzucac que s'ha fet tot sol criticant el nivell lingüístic del President de la Generalitat. Primerament, què vol que faci en Montilla? Que deixi de parlar el català? No, oi? Que faci encara més classes? Ja en fa moltes, i a més, segons tinc entès, pagades de la seva pròpia butxaca. Aleshores, que deixi la presidència? Home, ja li agradaria a en Puig, suposo, però és difícil.

Quin rendiment en vol treure, doncs? És això el que no entenc. Pensem que el seu partit fa anys que treballa a l'àmbit dels nous catalans. Potser l'exemple més conegut i d'èxit per CiU és el militant de CDC, en Justo Molinero. Segurament haurà capturat incomptables vots amb la política constant i a llarg termini d'apropament als nouvinguts.

A què juga, doncs, el secretari general adjunt de CDC atacant a aquest “altre català” que tant amunt ha arribat, que és un exemple pels nous catalans del funcionament de l'escala social que ofereix Catalunya a tots els que vulguin grimpar-la? No veu que fa un enorme mal a la nostra llengua i, pitjor encara per a ell i el seu partit, el rebuig que haurà generat en els votants que no tenen com a llengua materna el català, però que volen integrar-se a la nostra societat i cultura, fent l'esforç de parlar la nostra llengua?

No entenc la pifiada d'en Puig. No s'haurà deixat endur pels seus sentiments humans menys gloriosos, oi?

Bidells, auxiliars clínics, infermers, metgesses: Gràcies!

Fa dies que no escric cap post. He estat malalt, ingressat a l'hospital de Sant Pau per un tromboembolisme pulmonar a conseqüència d'una tromboflebitis. He estat 12 dies a l'hospital, passant per urgències, semicrítics i planta, després d'haver arribat en ambulància.

Perquè ho explico, si no té gaire a veure amb la temàtica usual al meu blog? Doncs, cal reconèixer la feina que fa la gent, tota, aquella que treballa al sistema de salut de Catalunya, des dels xòfers i el personal sanitari de les ambulàncies, passant pels bidells, els i les auxiliars clínics, els i les infermeres, i els metges i metgesses. Tot aquest personal fa que el nostre sistema funcioni. No en sé gaire dels detalls de la gestió i el finançament de l'ICS, els hospitals, els CAPs, etc. El que sí sé és que tot el personal que m'ha atès és digne d'admiració.

No vull ser excessivament dramàtic, però em diuen que, amb aquest episodi, he vist la mort de força a prop. I per tant m'emociona veure aquesta gent que és capaç de posar la seva millor cara, que poden imposar-se al cansament i estrès que deuen patir i estar on cal i com cal, en el moment que cal.

Vull adreçar, doncs, tot aquest personal, que m'han vist en el meu pitjor moment, i que m'han tractat com si fos un familiar, un amic. Gràcies. Us dec la vida.