TTIP: un assalt a la democràcia

Potser no n'heu sentit parlar, i la intenció és precisament aquesta, que no ens n'assabentem.

El TTIP –Transatlantic Trade and Investment Partnership o Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió– és un tractat que s'està negociant entre la UE i els EUA, en secret. 

Aquesta postil·la, el fet que s'estigui portant en secret, és crítica. Per davant de tota consideració econòmica o ideològica, cal preocupar-se pel fet de que no hi ha transparència en els acords als que s'està arribant en nom nostre, en nom de la ciutadania de la UE.

Com a acord comercial bilateral, la finalitat del TTIP és reduir els obstacles reglamentaris al comerç per a les grans empreses, obstacles com la legislació sobre la seguretat alimentària i ambiental, així com la regulació bancària. També vol reduir la sobirania dels estats membres de la UE. És, com diu John Hilary, director executiu de la ONG de lluita contra la pobresa War on Want, «un assalt a les societats europea i americana per part de les corporacions transnacionals».

Des d'abans de que comencessin les negociacions pel TTIP el febrer passat, el procés ha estat portat en secret i, per tant, mancat de garanties democràtiques. La confidencialitat persisteix, tot i les fortes crítiques, i gairebé tota la informació sobre les negociacions que ha aflorat procedeix de documents filtrats i, en els països on existeix, via peticions per les legislacions de la llibertat de la informació o de transparència.

Però perquè es porten a terme en secret? Perquè ens ha de preocupar, i molt.

L'amenaça a la democràcia 

Un dels principals objectius del TTIP és el desplegament de les Resolucions de Conflictes entre Inversors i Estats, en anglès Investor-State Dispute Settlements (ISDS), que permeten a les empreses demandar als governs si llurs polítiques suposen pèrdues de beneficis. Significa que unes empreses transnacionals, que no són electes ni democràticament representatives, poden dictar les polítiques dels governs elegits democràticament. El pitjor és que en aquestes ISDS regeixen unes regles de confidencialitat que no permeten llur publicació.

De fet, les ISDS ja s'estan aplicant mitjançant diversos acords bilaterals. Per exemple, se sap que l'empresa energètica sueca Vattenfall ha demandat al govern alemany per la seva decisió d'eliminar gradualment les plantes d'energia nuclear després de la catàstrofe de Fukushima al Japó, i reclama pèrdues de beneficis de 4,7 mil milions d'euros.

Els serveis públics

Un dels principals objectius del TTIP és d'obrir els serveis europeus de salut pública, d'educació i de subministrament d'aigua a les empreses nord-americanes. Això podria significar essencialment la privatització del Servei Català de la Salut, per exemple.

La Comissió Europea ha afirmat que es mantindran els serveis públics a resguard del TTIP. No obstant, el ministre de Comerç del Regne Unit Ian Livingston va confirmar a finals d'agost que la inclusió del Servei Nacional de Salut del Regne Unit encara s'estava negociant. És probable, per tant, que s'estigui tractant la generalitat dels serveis de salut a tota la UE. Però no se sap perquè és secret!

La regulació bancària

La totpoderosa City, que representa el gran nombre d'empreses de serveis financers transnacionals que tenen seu a Londres, té una gran influència en la política comercial de la UE. Vol la relaxació de la regulació bancària davant de les normes financeres dels Estats Units, més dures que les europees. Els americans es van posar en marxa després de la crisi financera per frenar directament els poders dels banquers i evitar que es repeteixi una crisi semblant. Existeix el temor que amb el TTIP s'eliminaran aquestes restriccions, lliurant tot el poder de nou als banquers.

La seguretat ambiental i alimentària

El concepte de convergència normativa del TTIP tracta d'adaptar també les normes de la UE sobre la seguretat alimentària i el medi ambient a les dels EUA, ja que les dels Estats Units són molt menys restrictives. Convé recordar que el 70 per cent de tots els aliments processats que es venen en els supermercats dels Estats Units contenen ingredients modificats genèticament, davant de la legislació de la UE que no admet pràcticament els aliments modificats. La legislació d'EUA sobre l'ús de pesticides és més laxa i també permet l'us al sector càrnic d'hormones de creixement, restringides a Europa a causa de llurs vincles amb el càncer. L'agribusiness nord-americana ha tractat de fer eliminar aquestes restriccions en repetides ocasions mitjançant acords al si de l'Organització Mundial del Comerç, i probablement utilitzarà el TTIP per a intentar-ho de nou. El mateix passa amb el medi ambient. La regulació de la UE dels productes químics mitjançant REACH (Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de Productes Químics) molt més rígids amb les substàncies potencialment tòxiques. A Europa una empresa ha de demostrar que una substància és segura abans de poder utilitzar-la; als EUA és tot el contrari: qualsevol substància pot ser utilitzada fins que es demostri insegur. A tall d'exemple, la UE prohibeix actualment 1.200 substàncies utilitzades en els cosmètics; els EUA només 12.

Hi ha molts més arguments per dubtar de la honestedat de qui hi ha darrera del TTIP, però per anar fent, ja n'hi ha prou amb l'amenaça a la democràcia i la pèrdua de sobirania dels estats – just quan en volem un per a nosaltres!

Ara bé, si en voleu saber més, descarregueu-vos el document El Acuerdo Transatlántico sobre Comercio e Inversión (PDF, 4 MB), de John Hilary, director executiu de la ONG War on Want. Les informacions les he recopilat d'aquest document, dels posts enllaçats i de l'article This transatlantic trade deal is a full-frontal assault on democracy de the Guardian.