dilluns, 4 de juny de 2007

Carta oberta a "Els Matins" de TV3 i a Pilar Rahola

Havent vist el programa "Els Matins" d'avui, he fet arribar als productors la següent carta...

Benvolguts i benvolgudes,

Ho sento molt, però l’actitud de la Pilar Rahola la trobo insultant! Vagi per davant que vaig fer d’interventor d’ERC, i us puc garantir que els i les que varem fer d’interventors i apoderats de TOTS els partits (des de IC fins PP, passant, és clar, per ERC) varem acompanyar als presidents i vocals de mesa del col·legi en TOT moment en els processos de les eleccions. Si un votant no sabia trobar la mesa que li tocava, varem acompanyar-lo a trobar-la a les llistes. Si els presidents o vocals no sabien com procedir, com que nosaltres varem fer un curset a la seu del partit, els varem indicar el que indica el reglament, per a solucionar el problema.

La Sra. Rahola es fa la escandalitzada de les presses que tenen els apoderats en portar els certificats a la seu quan ha estat líder d’una formació política, a la qual, per cert, acaba de deixar pel terra. Per tant, no puc creure que no conegui, primerament, els procediments als col·legis, i segon, que no sàpiga que els apoderats etc. els pressionen per tornar el més aviat possible a les seus corresponents amb els documents que indiquen les incidències i els resultats, element de gran importància en el sistema democràtic. Segur que ella mateixa va estar implicada en això, i per tant repeteixo, em sento insultat com a col·laborador d’un partit. Als que creiem en el que representa cada partit, el que sigui, ens està criminalitzant contínuament, quan gairebé CAP de nosaltres cobra un duro, ni per la col·laboració regular, ni per la nostra assistència com a apoderats.

Estic fart que, com a participants en la labor dels partits, ens veiem implícitament vilipendiats de forma contínua, particularment per una ex-política que va cultivar una de les imatges més criticables, amb actituds que ara censura a tort i a dret.

Per altra banda, també li sembla poc els 53€ que l’administració paga als membres de les meses. Recordem que NO ÉS una remuneració per la feina, sinó unes dietes per a que pugin anar a dinar i no hagin d’anar a casa i preparar-se el menjar, per exemple. Jo, com a interventor, he rebut del meu partit 10€ pel mateix concepte, i no em queixo. Recordem que la participació en les meses electorals és un dels deures d’entre els drets i deures que tenim com a ciutadans d’una democràcia.

El que sí es podria fer des de l'administració, és oferir més informació, cursets, i personal més preparat per a ajudar els membres de les meses.

Tal com he comentat en anteriors ocasions, els medis heu de tenir cura amb els missatges que emeteu sobre el nostre sistema polític, ja que si els missatges son barrejats, exageradament negatius i crítics, podeu fer un greu mal a la democràcia. Tot i que els partits tenen una gran quota de culpa, els medis també teniu una gran part d’ella, com a canal de comunicació de considerable importància, tot i que l’esteu perdent a les noves tecnologies (perquè serà?)

divendres, 1 de juny de 2007

La classe xerrameca

L’expressió “The chattering classes” (la classe xerrameca) que fan servir els britànics descriu amb gran precisió aquells tertulians i comentaristes catalans que es passen el dia criticant els polítics, tot i que segons la Wikipedia, el terme es refereix a una secció de la classe mitja alta activa políticament i amb interessos socials, i que tenen connexions amb la classe política, els medis i el mon acadèmic.

Com que els periodistes no son politòlegs, i opinen del tema que sigui, molt sovint sense tenir gaire idea del que diuen, o fins i tot mentint, i no han d’assumir cap mena de responsabilitat del que diuen, ni legal ni, com en el cas dels politòlegs, acadèmica, causen un enorme perjudici a la Política en general.

Poso el mot Política amb majúscula per a diferenciar entre la politiquilla, les guerrilles d’interessos personals secundaris entre polítics, i la Política, el joc democràtic del que depèn el model de llibertats civils i socials que aspirem conservar o, en el seu cas, conquistar.

El fet és que els politics han de carregar amb la seva gran part de responsabilitat, sobre tot per aquesta politiquilla. Força sovint, alguns emeten uns missatges de gran contradicció, eludint les conseqüències de les seves escomeses i crítiques personals i de les seves determinacions polítiques, tot caient en clares incoherències. Ara bé, els polítics tenen gairebé exclusivament els medis, la premsa, la radio i la televisió, per a comunicar les seves idees. Aquest medis no son neutres i son aquests en que rau la responsabilitat de comunicar els conceptes polítics de forma més neutra, i sobre tot, portar a terme una funció més instructiva.

“Que no és la nostra funció!”, diran. Però han d’entendre que la forma en que ens informen té una gran transcendència en com percebem la política. Els i les periodistes decideixen quines frases caldrà citar, decidiran quins aspectes cal ressaltar, quines notícies polítiques comunicar. Com poden, doncs, defugir totalment la seva responsabilitat de la imatge que pot tenir la Política?

Prego, doncs, una forma més constructiva de fer la feina de comunicar, d’informar, que no condueixi als polítics a veure qui la diu més grossa per a sortir als titulars del diari de demà, i que potser aquests prenguin exemple del rigor dels periodistes i els medis.

És demanar massa que pensin, que pensem tots, en la Res Publica?