En la visita a Groenlàndia de fa uns dies, el vicepresident dels Estats Units JD Vance va adreçar unes fortes crítiques a Dinamarca, particularment sobre la gestió de la seguretat de Dinamarca a l'Àrtic i a Groenlàndia, dient que és alhora deficient i fallida.
«Respectem el dret a l'autodeterminació dels groenlandesos. Creiem en l'autodeterminació. Però seria millor que Groenlàndia estigui sota el paraigua de seguretat dels Estats Units que no pas sota el paraigua de seguretat de Dinamarca» va dir J.D. Vance.
Però en Vance oblida que Groenlàndia, com a part del Regne de Dinamarca, és un territori de l'OTAN, i que Dinamarca i els Estats Units tenen un acord de defensa sobre seguretat a Groenlàndia i l'Àrtic des del 1951.i
Aquest pacte es va actualitzar, amb Groenlàndia com a cosignant, amb les firmes de l'aleshores ministre d'Afers Exteriors danès, Per Stig Møller, l'aleshores ministre d'Afers Exteriors de Groenlàndia, Josef Motzfeldt, i l'aleshores secretari d'Estat dels Estats Units, Colin Powell, el 6 d'agost de 2004.ii
L'acord de 1951 —que, juntament amb una sèrie d'acords complementaris, inclòs el de 2004, encara està vigent— estableix que l'exèrcit nord-americà pot moure's lliurement per terra, mar i aire a Groenlàndia, sempre que això es faci sense restringir la sobirania del Regne de Dinamarca.
«El Govern dels Estats Units d'Amèrica i el Govern del Regne de Dinamarca ... tenint en compte les seves responsabilitats per a la defensa de l'àrea del Tractat de l'Atlàntic Nord desitjant contribuir a aquesta defensa i, per tant, a la seva pròpia defensa ... podran fer ús de les instal·lacions de Groenlàndia en defensa de Groenlàndia i la resta de l'àrea del Tractat de l'Atlàntic Nord», establert al preàmbul de l'Acord de Defensa de 1951.
I és que tant els EUA com Dinamarca tenen la responsabilitat col·lectiva per a la defensa i la seguretat de Groenlàndia, d'acord amb aquell pacte de 1951:
«El Govern dels Estats Units d'Amèrica i el Govern del Regne de Dinamarca, per tal de promoure l'estabilitat i el benestar a l'àrea del Tractat de l'Atlàntic Nord, unint els seus esforços per a la defensa col·lectiva i per a la preservació de la pau i la seguretat i per al desenvolupament de la seva capacitat col·lectiva de resistir els atacs armats, prendran cadascun les mesures necessàries o adequades per dur a terme ràpidament les seves respectives responsabilitats conjuntes a Groenlàndia.» Art. 1 de l'Acord de Defensa de 1951.
Així, quan JD Vance critica la manca de seguretat danesa a Groenlàndia i a l'Àrtic, les crítiques també haurien de dirigir-se als mateixos Estats Units. Els Estats Units han anat tancant bases contínuament o les han traslladat a Dinamarca o Groenlàndia. Per exemple:
Bluie East Two a Ikateq i Bluie West One a Narsarsuaq es van tancar a finals de la dècada de 1940.
La base aèria de Narsarsuaq es va tancar el 1958.
La base aèria de Søndre Strømfjord (ara aeroport de Kangerlussuaq) va ser transferida a Groenlàndia el 1992.
Grønnedal (Kangilinnguit), una estació naval, va ser transferida a Dinamarca el 1951 i tancada per Dinamarca el 2012.
Els Estats Units han tingut fins a 17 bases o instal·lacions militars, i més de 10.000 persones destacades a Groenlàndia. Ara, els Estats Units només hi tenen la base espacial de Pituffik, l'antiga base de Thule, amb unes 200 persones.
Referències
i Defense of Greenland: Agreement Between the United States and the Kingdom of Denmark, April 27, 1951 https://avalon.law.yale.edu/20th_century/den001.asp (Últim accés: 3/4/2025)
ii Agreement between the United States of America and Denmark Amending and Supplementing the Agreement of April 27, 1951 Signed at Igaliku August 6, 2004 https://www.state.gov/wp-content/uploads/2019/02/04-806-Denmark-Defense.done_.pdf (Últim accés: 3/4/2025)
