dissabte, 4 de febrer de 2012

Episodi de fred, onada #siberiana2012 #324fredineu

L'episodi de fred titllat de siberià –risible si comparem amb els 20, 30 i més graus negatius d'altres contrades– que estem passant demostra les flaqueses socials per gestionar-se, a nosaltres mateixos, les situacions extra-ordinàries. Només sabem tractar el dia a dia corrent?

El fet de que el govern ha obrat dins d'una acurada –excessiva o no– limitació de risc no és, per a mi, el problema. El que m'amoïna és sobre tot fins a quin punt han magnificat l'excepció els mitjans de comunicació.

Aquests s'han emparat en el pic extraordinari de les taxes d'audiència per a defensar-se, i fins i tot en algun cas han centrat certa atenció en els meteoròlegs. Però els mitjans han de considerar que tenen una certa responsabilitat cívica davant d'episodis fora de la normalitat, com aquest, i no haurien de caure en l'espectacle i tremendisme mediàtic propi de la premsa rosa.

L'excepcional insistència, l'exageració d'una meteorologia que per a uns quants catalans –cerdans i pallaresos, per exemple– és el pa de cada hivern, fins al grau de convertir-ho en xou, no és el millor vehicle per a que el comportament ciutadà s'adeqüi a les circumstàncies.

Tot i que en l'entorn actual en que les empreses mediàtiques, públiques o privades, han de competir en un mercat de l'espectacle, tenen una responsabilitat cívica, com tota la ciutadania, i no han de convertir els episodis transcendents en un xou d'entreteniment que transmet una idea errònia del grau.

El govern ha fet, més o menys, el que calia per a prevenir complicacions. Però en cap cas els meteoròlegs estaven fent previsions de nevades comparables a les del 2010, en que el pes de la neu va fer caure torres de transmissió, deixant grans àrees sense electricitat durant dies i setmanes.

Aquesta vegada, el fred ha generat una reacció del tot exagerada, del govern, potser, però sobre tot dels mitjans de comunicació i, perquè no dir-ho, de la ciutadania també.

1 comentari:

Josep Roca ha dit...

El que relates, Jordi, forma part d'aquell típic farciment noticiós que, per pura lògica quantificable en temps, desplaça altra mena de notícia més trascendental. D'una manera o altra és cosa de "pràctica molt antiga, ara actualitzada". El mateix es repeteix, per exemple, amb una presència desmesurada als mitjans audiovisuals públics catalans d'un tal Mourinho vinculat al futbol-espectacle-financer.