dimarts, 27 d’abril de 2010

European Parliament Digital Trends

La consultoria Fleishman-Hillard ha publicat l'informe European Parliament Digital Trends (PDF 1,28MB en anglès) sobre com veuen i empren Internet els eurodiputats.

Resum dels resultats

Els diputats del Parlament Europeu reconeixen que els ciutadans de la UE accedeixen de forma massiva a Internet, pel qual necessiten una presència a la web. Tanmateix, la majoria dels diputats actualment no aprofiten al màxim les eines de xarxa social com un mitjà per a connectar amb l'electorat i els porten als seus llocs web.
  • El 75% dels diputats utilitzen de forma extensiva un lloc web personal.
  • El 62% dels diputats o bé mai han sentit a parlar de Twitter o no tenen previst fer-lo servir.
  • El 24% dels diputats publiquen un bloc, però només el 26% dels diputats que tenen bloc comenten en els blocs d'altres un cop per setmana o més.
Els euro-diputats consideren que la televisió continua sent el mitjà més eficaç per comunicar als votants. La manca de coneixement dels medis de comunicació social és la que du als diputats a subestimar l'eficàcia d'Internet com un mitjà d'arribar al seu electorat.
  • El 80% dels diputats creuen que els llocs web són “eficaços” o “molt eficaços” per a comunicar amb l'electorat, sent tan eficaços com les reunions personals de tu a tu.
  • El 51% dels diputats creuen que els blocs o el micro-blogging (com Twitter) és “eficaç” o “molt eficaç” per comunicar amb els votants, mentre que el 81% qualifica així escriure una columna periodística.
  • El 33% dels diputats creuen que la publicitat en línia és una forma “eficaç” o “molt eficaç” per comunicar amb l'electorat, mentre que el 57% qualifica així la publicitat a la televisió i 45% la publicitat impresa.
Els diputats adopten cada vegada més les eines digitals per a la recerca i la comunicació, però la informació de les pàgines web i els blocs és actualment menys important per a informar del seu pensament que aquella recollida a les fonts fora de línia.
  • El 48% dels diputats creuen que el contacte personal amb representants d'agrupacions d'electors és “important” o “molt important”.
  • El 42% dels diputats creuen que la cobertura en mitjans de comunicació nacionals és molt important per a informar del seu pensament polític, més del doble dels que indiquen que ho és la cobertura en mitjans de comunicació en línia especialitzats en la UE.
  • El 32% dels diputats que publiquen en blocs creuen que són “importants” o “molt importants” per a informar del seu pensament polític, a diferència del 17% dels diputats que no en publiquen.
Els eurodiputats utilitzen regularment els recursos d'Internet per a entendre les qüestions legislatives. Empren una varietat d'eines en línia com a part de la vida normal de treball per a aquest fi.
  • El 93% dels diputats empren els cercadors a diari per comprendre les qüestions legislatives. D'aquests, el 54% utilitza Google.com, mentre que el 41% utilitza versions nacionals del mateix cercador (p. ex. Google en català).
  • El 74% dels diputats visiten versions en línia dels diaris tradicionals cada dia, mentre que el 38% visiten a diari els mitjans de comunicació en línia especialistes en la UE.
  • El 65% dels diputats visiten eines tipus Viquipèdia diverses vegades a la setmana per entendre les qüestions legislatives, i el 36% visiten blocs amb mateixa freqüència.
Resum extret del propi informe de Fleishman-Hillard

diumenge, 25 d’abril de 2010

Amb un CiU impermeable, Mas no es mulla

CiU vol donar la impressió de que les idees les té molt clares. Però si no les comunica... Perquè em fa l'efecte que CiU no es vol mullar en el més essencial (no sóc l'únic: vegi's la caricatura de'n Mas a l'últim 'Polònia').



La idea de que el 'tripartit' ho està fent tant malament ha calat, això està clar, i probablement tindrà el resultat de que CiU guanyi les properes eleccions. Però la idea que vull conèixer no és la idea tàctica de CiU, de solucions a problemes conjunturals, del propi partit o nacionals, que d'una manera o una altra es superaran millor o pitjor, sinó la d'una estratègia essencial per a poder establir solucions pròpies amb recursos propis, una estratègia d'alliberament econòmic i polític nacional, la nació entesa com el conjunt de la ciutadania d'un país que es troba en un procés de declivi de poder polític i econòmic: sembla que en això CiU estaria d'acord, perquè si no fos així, significaria que el tripartit no ho estaria fent tant malament, oi?

I la nostra nació, la ciutadania, no pot aspirar a assolir la llibertat (en el sentit republicà i liberal: que hi hagi independència del poder arbitrari i "un estat de perfecta llibertat per a ordenar les seves accions ... com millor li sembli ... sense demanar permís, o depenent de la voluntat de qualsevol altre home" [Locke, 1689]) sota el règim actual. Per tant, aquesta nació ha d'assolir un règim en el que sí hi hagi la possibilitat de que la ciutadania es pugui apropar a l'alliberament col·lectiu.

La resposta d'aquells que creuen que l'estatus quo pot satisfer les nostres necessitats, és allò dels “Fets, no Paraules” i que “la Feina mal feta no té futur” (on ho he sentit abans això?). El principi darrera d'aquests eslògans és de “la bona gestió”. Però la política per a una nació no pot ser una ideologia de gestió, de simplement “fer la feina”: d'això se'n diu “management theory”, i com a molt, descentralització autonòmica. I la gestió no podrà mai ser bona quan l'entorn no li sigui propici. Cal, doncs, solució política!

La política nacional no pot ser la de Diputacions (gestors impersonals i anònims de recursos provincials). Ha de tenir una èpica, una força de recerca d'idees, d'obrir els ulls tots plegats i veure l'entorn que ens envolta, i cercar les nostres solucions a les necessitats de la nostra ciutadania. Dir que ja no estem a Espanya, que el que compta avui, al segle XXI, és Europa, és tancar els ulls a una realitat: que el règim que governa el nostre país és essencialment el del poder espanyol: el polític, és clar, però també i sobre tot el financer i econòmic, el mediàtic, i molt especialment l'administratiu: aquell alt funcionariat, no elegit democràticament, distint del polític. Tots ells estan centrats a Madrid, no pas a Catalunya, i menys encara a Brussel·les o Estrasburg.

Tornem, doncs, al plantejament inicial: la idea que vull conèixer no és la idea tàctica de CiU, sinó la seva estratègica nacional. Com que el que veig des de la meva experiència i coneixements (sens dubte limitats és clar), de “trepitjar el carrer” aquí i allà, és que ens cal un canvi radical de règim. Cal la sobirania nacional per a que puguem establir l'entorn social i econòmic adient a la nostra ciutadania, la nostra nació: cal la independència política.

Vull saber, d'una punyetera vegada, on es posiciona Convergència i Unió al respecte!