dimecres, 31 de març de 2010

Perquè Open Government i Open Data

Un plantejament economicista.

Una de les principals raons per la que les TIC han causat un augment en la productivitat en les últimes dècades és per la reducció dels costs de transacció. Fins a finals de segle XX, el cost de transacció s'havia controlat amb el creixement de les organitzacions: com més gran una empresa, per exemple, més podria distribuir el cost de les seves transaccions establint una jerarquia (proveïdors, clients, costs, etc. preestablerts), imposant així uns costs de transacció fixes en una progressió d'economia d'escala.

Com més s'aplica doncs una única jerarquia a més transaccions, més baixa el cost de cada transacció. Així, les grans empreses tracten de simplificar la jerarquia de les seves transaccions, reduint el nombre de proveïdors, de preus, de referències, etc. per a anar reduint els costs de cerca i informació, de negociació i de control de compliment d'acords, contractes, etc. I seguint aquesta lògica, segueixen creixent i creixent per a distribuir els seus costs de transacció a cada vegada més transaccions.

Però en un mercat – no necessàriament de compra/venda, sinó en un sistema econòmic – en xarxa, el cost de transacció no es redueix gradualment, sinó que cau lliurement, podent-se aproximar gairebé a zero. D'aquesta manera, no té gaire sentit econòmic el manteniment de grans estructures orgàniques, ja que aquestes influeixen cada vegada menys relatiu al cost de transacció i en l'economia d'escala.

Una de les organitzacions més importants que tenim és l'administració pública. I la conseqüència més important de la caiguda en picat dels costs de transacció, que en el govern són astronòmics, és que uns nuclis organitzatius auto-gestionats poden portar a terme les activitats que abans eren el domini exclusiu de les grans institucions jeràrquiques, més econòmicament i efectiva que aquestes.

A més a més, la organització en xarxa, sigui a l'empresa o a l'administració pública, facilita la col·laboració i el valor que aquesta aporta entre els empleats 'interns' de les organitzacions amb els 'externs', esborrant les fronteres entre aquells i aquests, quan abans les línies eren impenetrables pels forts costos de transacció que suposava la relació entre uns i altres. Aquest aspecte és de suma importància quan contemplem la suposada 'desafecció' de la opinió pública vers la política.

Hi ha molt pocs ciutadans als que li interessen la totalitat de la cosa pública, potser únicament als politicòlegs. Ni tant sols els polítics poden interessar-se per tota la política que s'ha de portar a terme per a gestionar la res pública. Ara bé, com es veu cada vegada més, hi ha moltíssims moviments d'interès mono-temàtic: la MAT, rodalies, la gestió dels boscs, narcosales, urbanisme, drets dels animals,... un munt de temes que susciten l'interès de la ciutadania. Son capaços de mobilitzar-se i organitzar-se en grups de pressió política efectius que poden modular les polítiques en cada àrea. Alguns s'hi poden dedicar en exclusiva, a ONGs per exemple, d'altres formen voluntariats, i la majoria s'hi interessen i participen més o menys esporàdicament. I què passarà si les barreres a la participació, els costs de transacció, cauen fins a ser gairebé nuls? Totes aquestes persones formen una massa ingent de coneixement, alguns experts, i/o d'activisme ciutadà que podria fer-se partícips del procés de decisió de política pública.

Evidentment, la transformació de govern d'un model jeràrquic (vertical) en un model de plataforma (horitzontal) planteja uns reptes culturals enormes. La cultura actual de la funció pública es centra en la gestió de recursos limitats, finits, i no de supervisar i fer partícips una comunitat abundant, potencialment gairebé infinita, però disseminada. A més a més, el govern està centrat en projectes d'una legislatura, i no feines en progrés continu, que és el que és la societat. Si s'analitza el sector del programari – el lliure, encara més – i l'entorn d'Internet, es veurà que, per la seva naturalesa digital, sempre és i serà una feina en progrés, sempre hi haurà millores i extensions a afegir, nous usos i funcions a tenir en compte. No es tracta de «Ja tenim la feina feta i acabada, aquí està» – sinó «Aquí està el servei/idea/document/etc. actual: a veure què en penseu, critiqueu i feu-ne l'ús que vulgueu».

Els serveis com per exemple FixMyStreet* (arregla el meu carrer) adopten aquesta cultura: aquí està la plataforma, el cost de transacció és pràcticament nul, aporta la teva informació, critica, col·labora, participa. En surt guanyant la ciutadania, i en surt guanyant la funció pública. Per a funcionar, li cal les dades subministrades per les administracions locals i Ordnance Survey, l'equivalent britànic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

A banda de les iniciatives establertes en la xarxa com FixMyStreet.com, ja fa dècades que funciona un cas en que la ciutadania pren una part directa i essencial en la gestió de serveis de l'administració: els serveis d'emergència, el telèfons 061, 080, etc. ara agrupats en el 112. Aquest servei necessita de la coparticipació imprescindible de la ciutadania per a aportar informació precisa del lloc, de les circumstàncies, de la incidència, sense la qual seria impossible que es dugués a terme el servei. Facilita la informació per a que els serveis necessaris puguin arribar al lloc i en el moment necessaris. Sense l'aportació de la ciutadania, haurien de patrullar els bombers, les ambulàncies, els metges d'urgències per si es trobessin amb un incident: totalment impracticable i ineficaç!

Però per a que funcionin en ambdós sentits, per a que la ciutadania s'impliqui en la governança de la seva administració, cal que les administracions locals, regionals i nacionals alliberin les seves dades per a que la iniciativa ciutadana pugui desenvolupar eines i plataformes útils, que hi pugui participar, i així sentir que poden aportar quelcom. Fins i tot una empresa podria guanyar-s'hi la vida!

Un exemple d'això és la Civil Service (administració funcionarial pública) britànica que ha creat la primera plataforma d'un ampli programa de portar totes les feines del sector públic a la web. Aquesta primera plataforma proposa facilitar un únic lloc per a trobar totes les feines del Civil Service, on el personal de recursos humans dels diferents departaments poden carregar les vacants, en un format estàndard que es pot emprar en altres webs. Per a aquest fi, han desenvolupat el Civil Service Job Service API sota Crown Copyright, que permet l'ús i la re-utilització de la informació, fins i tot per a finalitats comercials.

Com podeu veure, ja hi ha governs que han començat a obrir les seves dades. Aquestes administracions seran més eficients, en be de l'economia dels seus països. A què esperem?!

* FixMyStreet va ser creat per MySociety de la organització benèfica UK Citizens Online Democracy registrada a Anglaterra i Gales.

2 comentaris:

MarcG ha dit...

Yuri,

Excel·lent reflexió!.

La veritat és que des de que vas escriure aquest post fins avui han passat uns quants mesos.

Uns mesos en què el fenomen OpenData ha explotat (bastant) nacionalment i internacionalment.

Encara és desconegut pel "gran públic", però pel sector ja és una realitat.

I Espanya és una "potència" en aquest àmbit (just després de USA i UK).

Malauradament Espanya és potència més per l'esforç d'alguns tècnics directius que no pas per un clar convenciment del gruix de la classe política.

No obstant, benvinguts siguin els casos d'Astúries, Euskadi, Catalunya, (i properament Navarra); Saragossa, Gijón (i molt properament Barcelona).

I d'altres administracions (com la Diputació de Barcelona o Localret) hi estan interessades...

Des del meu punt de vista (i com impulsor de l'OpenData BCN) un procés d'obertura de dades s'ha de fer per:
- Retornar a la societat allò que és seu. Cal deixar clar que (en general) les dades són dels ciutadans, no de les administracions.
- Per transparència. En un entorn de crisi econòmica i de desafecció política la transparència en les accions de les administracions públiques és una necessitat imperant.
- Per fomentar el teixit econòmic i de recerca i innovació donat que es posa grans quantiats de dades (i en els formats adequats) a qui ho necessita per crear riquesa, per investigar.
- Per millorar l'acció pública mitjançant la creació de serveis públics per part del sector privat (que complementen tot allò que ofereixen les administracions públiques).

I hi ha més motius... però amb aquests es justifica amb escreix la necessitat de tirar endavant projectes d'obertura de dades a les administracions públiques.

Els següents passos?

Al meu entendre hi ha els següents passos són:
- Fomentar l'ús 'massiu' de l'OpenData. Fer pedagogia per explicar a la societat aquesta 'nova filosofia'.
- Extendre l'obertura de dades cap al sector privat, per què només s'ha d'aplicar al sector públic?

Apassionant! ;-)

YuriBCN ha dit...

Gràcies pels teus comentaris, Marc.

Afegiria als dos següents passos que proposes, un més: el legislatiu. Caldria, urgentment, establir una legislació paraigües que defensi el principi de lliure accés a la informació (similar a la llei òmnibus d'accés als serveis de la administració) sota la qual s'hauria de desenvolupar reglaments (o lleis, si calgués) per a garantir l'accés a les dades, sobre tot en formats oberts i llegibles per màquina (machine readable).