tag:blogger.com,1999:blog-251616012024-03-05T22:48:25.394+01:00YuriBCN<b>
<p>La democràcia no és una papereta dipositada en una urna cada quatre anys, sinó que ha de ser una forma de vida. Ha de fluir per la nostra sang talment com l'oxigen que ens dona vida.
</p>
<p>La dificultat rau no pas en les noves idees, sinó en escapar de les velles, les quals es ramifiquen en cada racó de les nostres ments.<br>
<i>John Maynard Keynes</i></p>
</b>YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.comBlogger245125tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-34308811526413993982020-11-16T15:25:00.000+01:002020-11-16T15:25:12.922+01:00Suècia — Estratègia geopolítica<p></p><h1 class="western" lang="ca-ES">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;">Introducció</span></span></h1><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="682" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCnlNSxBGiR-5-JaKe8tBcXUR4QTBc-sC-JWaCh6XqDoRbJpKGBFpBHsxL8nTCbnr2Fdkowrsh_66WMYVurAcGg1lNFFnSQ3B0Z0K28DqZOdlhRqepXxepgh4_JFsYPDDmpmjUwg/w320-h259/Sweden+Google+Maps.png" title="Suècia al nord d'Europa (Google Maps – Map data (c) 2020)" width="320" /></div><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">A
rel de la noticia el mes passat </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">de
la presentació </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">per
part del ministre de defensa suec, en Peter Hultqvist,</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"></span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> d’una proposta de llei </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">de
defensa </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">que
incrementa el pressupost en un 40%<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>
<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a></span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">,
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">fem</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
un resum del perquè </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">d’aquesta
decisió</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">,
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">i
de quin és </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">el</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">context</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
geoestratègic de Suècia</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">.
La proposta de llei planteja l’ampliació de despesa militar més
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">important
des del començament de la Guerra Freda, </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">que
havia arribat a</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">l</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">4</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">%
del PIB el 1962, </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">amb
minva constant des d’aleshores, i</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">que
amb l</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">a
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">caiguda
de l’URSS, la</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
crisi financera </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">a
Suècia</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">de
1992 i la </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">crisi</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
internacional de</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">l</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">s
anys</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
2017 </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">i
2018, </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">va
baixar</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
a l’1%</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a>.</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Aquesta
ampliació és </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">principalment
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">en
reacció a</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
l’alarma que ha provocat en els suecs el comportament agressiu de
Rússia a tota Europa, des de l</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">a
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">invasió
de Crimea i l’est d'Ucraïna, fins als assassinat</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">s</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">al
cor d’Europa, </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">passant
pels ciberatacs </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">a
la pròpia Suècia<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a>,
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">els
estats bàltics</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
i a altres països</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">,
a més de les violacions de l’espai aeri i marítim suecs per naus
russes, </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">arribant
a </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">simula</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">r</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
un atac nuclear a </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">la
capital<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote5sym" name="sdfootnote5anc"><sup>5</sup></a></span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">.
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Ara
bé, aquest fort increment del pressupost respon també a </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">l’</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">aplicació
d’un</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">a
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">estratègia
a llarg termini que ja va començar fa uns quants any</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">s</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
i </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">que</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">encaixa</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">en</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
una estratègia de defensa a llarg termini en el context de
l’equilibri de poder al Bàltic, a la regió nòrdica </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">en
general</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
i per al conjunt d’Europa. </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">V</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">e</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
darrera de diferents decisions en matèria de política de defensa,
com la reintroducció </span></span></div><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"></span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">el
2017</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
del servei militar<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote6sym" name="sdfootnote6anc"><sup>6</sup></a>
–tant per </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">homes
com per dones, que representen </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">ara
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">una
mica més del 17% </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">del
personal</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote7sym" name="sdfootnote7anc"><sup>7</sup></a>–
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">i
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">un
fort</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
desplegament de nou a l’illa de Gotland<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote8sym" name="sdfootnote8anc"><sup>8</sup></a>
–al bell mig del Bàltic– </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">el
gener de </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">2018</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">.
Amb </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">aquesta
ampliació</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">,
el nombre de reclutes passarà d’uns 4.000 a </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">uns
8.000 a l’any per a comple</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">tar
l’actual </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">total
de 90.000 efectius, incloent les tropes regulars </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">i</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
reclutes, </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">així
com les</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
reserves de la </span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Guàrdia
Interior</i></span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">,
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">la
qual comprèn a</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">ctualment
</span></span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">gairebé
la meitat del total dels exercits.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"></span></span><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><h1 style="text-align: left;">
<span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: medium;">Situació geogràfica</span></span></h1></div>
</div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"></span></span></div><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">Suècia
</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">e</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">s
</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">troba</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
situada a </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">la
</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">península</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
Escandinava, amb costa a l</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">a</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
mar </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">Bàltica</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
a l’est i als estrets de Kattegat i Skagerrak </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">al
sud-oest</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">,
que la separen de l</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">a</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
penínsul</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">a</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
danesa de Jutlàndia i </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">el
sud de</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">N</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">oruega,
respectivament. </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">Al
nord-est voreja el golf de Bòtnia, </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">i
comparteix frontera amb Finlàndia, mentre que a</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
l’oest i al nord comparteix frontera amb Noruega. </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">Amb
aquestes barreres naturals, i el fet que els països</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
veïns no suposen en la actualitat cap mena d’amenaça, sent aliats
i tots ells socis del Consell d’Europa i del Consell Nòrdic,
</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">Suècia
ha pogut estar prou tranquil·la.</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">La
major part de la població </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">de
Suècia</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
habita el terç sud –al sud de la línia Estocolm-</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">Oslo</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">–
amb una població cada cop més minsa cap al nord, seguint la costa
del Bàltic fins a arribar a les ciutats de Umeå </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">i</span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">
Luleå, </span><span style="font-family: Liberation Sans, sans-serif; font-size: small;">la
capital septentrional.</span><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span></div><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"></span></span></span><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><h1 style="text-align: left;">
<span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: medium;">Antecedents</span></span></h1></div>
</div><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES">Suècia
</span><span lang="ca-ES">és
el poder </span><span lang="ca-ES">econòmic</span><span lang="ca-ES">
predominant </span><span lang="ca-ES">a
la regió nòrdica</span><span lang="ca-ES">,
</span><span lang="ca-ES">amb
un PIB de </span><span lang="ca-ES">530.83</span><span lang="ca-ES">3
mil milions de</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">dòlars</span><span lang="ca-ES">
(2019)</span><span lang="ca-ES"><a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>,</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">i
</span><span lang="ca-ES">és
</span><span lang="ca-ES">el
país més exten</span><span lang="ca-ES">s
</span><span lang="ca-ES">(450.295
km</span><sup><span lang="ca-ES">2</span></sup><span lang="ca-ES">)
</span><span lang="ca-ES">i
més poblat </span><span lang="ca-ES">(</span><span lang="ca-ES">>10
milions </span><span lang="ca-ES">d’habitants)</span><span lang="ca-ES">.
</span><span lang="ca-ES">E</span><span lang="ca-ES">n
el passat, </span><span lang="ca-ES">fou</span><span lang="ca-ES">
un poder imperial </span><span lang="ca-ES">que
lluitava, entre altres, amb els russos pel domini militar del Bàltic,
ocupant </span><span lang="ca-ES">des
de mitjans de</span><span lang="ca-ES">l</span><span lang="ca-ES">
segle XVII fins a començaments del XVIII</span><span lang="ca-ES">
gran part del que avui </span><span lang="ca-ES">són</span><span lang="ca-ES">
Finlàndia </span><span lang="ca-ES">i
els Estats Bàltics</span><span lang="ca-ES">,
</span><span lang="ca-ES">així
com </span><span lang="ca-ES">part
de Rússia, </span><span lang="ca-ES">incloent
Carèlia </span><span lang="ca-ES">i</span><span lang="ca-ES">
Íngria </span><span lang="ca-ES">–</span><span lang="ca-ES">on
avui es troba Sant Petersburg</span><span lang="ca-ES">–</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">i
de </span><span lang="ca-ES">Polònia-Lituània</span><span lang="ca-ES">.
</span><span lang="ca-ES">Amb
la derrota i mort del rei Carl XII, el parlament –el Riks</span><span lang="ca-ES">d</span><span lang="ca-ES">ag–
s’imposà i redu</span><span lang="ca-ES">í</span><span lang="ca-ES">
el </span><span lang="ca-ES">poder
reial, passant</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">a
ser </span><span lang="ca-ES">una
monarquia constitucional, </span><span lang="ca-ES">tot
i que posteriorment el rei Gustav III </span><span lang="ca-ES">va
comandar un cop d’estat, amb suport de França, i s’instituí com
a «</span><span lang="ca-ES">dèspota</span><span lang="ca-ES">
il·lustrat», període durant el qual va seguir enfrontant-se amb
Rússia amb pocs èxits. El successor Gustav IV li va anar encara
pitjor, participant en diverses coalicions contra la França
napoleònica, i acabà perdent diversos territoris, sobre tot a
Finlàndia. </span><span lang="ca-ES">El
setembre de 1809, Rússia </span><span lang="ca-ES">i
</span><span lang="ca-ES">Suècia
fan les paus, amb aquesta </span><span lang="ca-ES">cedint</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">el
«Gran Ducat de Finlàndia» </span><span lang="ca-ES">–que
considerava part integral de Suècia–</span><span lang="ca-ES">
al Tsar </span><span lang="ca-ES">Pere
el Gran, qui establí Sant Petersburg com a port naval per a la flota
bàltica russa</span><span lang="ca-ES">.
</span><span lang="ca-ES">En resum, Suècia té una
molt llarga i vella història de conflicte amb Rússia.</span></span> </span></div><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"> </span></span></div><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;">Des d’una guerra curta contra Noruega el 1814 que va portar a
la creació de la unió entre ambdós països, dissolta amb la
independència de Noruega el 1905, Suècia no ha participat en cap
guerra. Des de la Primera Guerra Mundial, Suècia ha mantingut
una política de no-alineació
en temps de pau i de neutralitat en temps de guerra, basant la seva
seguretat en una robusta
política de defensa. Ara
bé, Suècia sí
es va associar
a la Societat de Nacions el 1920, amb la qual va participar en
la
supervisió del
plebiscit sobre el futur de la regió del Saar, i a les
Nacions Unides el 1946. El
primer desplegament
sota els auspicis de les Nacions Unides va ser
el
1948
com
a
observadora
amb
l’<i>Organisme
de les Nacions Unides per la Vigilància de la Treva–UNTSO</i>
a
Palestina.
Amb
la crisi de Suez el 1956, va participar en la primera
<i>Força d'Emergència de les Nacions Unides</i><i>–</i><i>UNEF</i><i>1</i><a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>.
Suècia participa actualment en la <i>Missió Multidimensional
Integrada d'Estabilització a Mali</i><i>–</i><i>MINUSMA</i>,
la <i>Missió al Sudan del Sud–UNMISS</i>, i la <i>Missió
d'Estabilització a la RDC–MONUSCO</i>, entre d’altres<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>.
Des del 1994, Suècia també ha cooperat amb l'OTAN en el marc del
<i>Partnership for Peace</i><span style="font-style: normal;"><a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a></span>.
Així,
Suècia té una forta presència internacional de les les forces
armades que participen en nombroses missions de manteniment de la
pau, cosa que contribueix considerablement al seu poder transversal o
<i>so</i><i>ft </i><i>p</i><i>ower</i>.
</span></span><p class="western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES">L</span><span lang="ca-ES">’1
de gener de 1995, Suècia </span><span lang="ca-ES">va
entrar a</span><span lang="ca-ES"> la U</span><span lang="ca-ES">nió
</span><span lang="ca-ES">E</span><span lang="ca-ES">uropea</span><span lang="ca-ES">.
En un referèndum nacional celebrat el 2003 </span><span lang="ca-ES">però</span><span lang="ca-ES">,
la majoria dels votants van </span><span lang="ca-ES">elegi</span><span lang="ca-ES">r
no entrar a l’euro. E</span><span lang="ca-ES">n tot cas, e</span><span lang="ca-ES">l
govern </span><span lang="ca-ES">considera</span><span lang="ca-ES">
que </span><span lang="ca-ES">per</span><span lang="ca-ES">
Suècia </span><span lang="ca-ES">seguir a </span><span lang="ca-ES">la
UE és important per al futur del país, </span><span lang="ca-ES">atès
que Europa figura en primer lloc en relació al comerç
internacional<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a>.</span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES"></span></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span></p><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><h1 style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: helvetica;">
El marc actual</span></span></h1></div>
<div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES">Des
que va</span><span lang="ca-ES">
perdre la guerra de 1890 i </span><span lang="ca-ES">va</span><span lang="ca-ES">
haver de cedir Finlàndia, Suècia ha considerat que la Rússia
imperial </span><span lang="ca-ES">primer</span><span lang="ca-ES">,
</span><span lang="ca-ES">després</span><span lang="ca-ES">
la URSS, i ara la Federació Russa </span><span lang="ca-ES">és</span><span lang="ca-ES">
l’amenaça permanent </span><span lang="ca-ES">a
la regió</span><span lang="ca-ES">.
</span><span lang="ca-ES">Per
raons de geografia, Suècia es veu protegida </span><span lang="ca-ES">a</span><span lang="ca-ES">
l’oest per la serralada escandinava, que arriba fins al Cap Nord,
territori noruec i per tant de l’OTAN. Per altra banda, el nord del
país és molt escassament poblat, amb espessos boscos </span><span lang="ca-ES">boreals</span><span lang="ca-ES">,
</span><span lang="ca-ES">clima
</span><span lang="ca-ES">sub</span><span lang="ca-ES">àrtic,
</span><span lang="ca-ES">força
llacs, amb torberes i aiguamolls,</span><span lang="ca-ES">
i poques vies transitables, fent del territori, junt amb el nord de
Finlàndia, un extensíssim coixí defensiu front a l’amenaça
militar. </span><span lang="ca-ES">En
a</span><span lang="ca-ES">quest
</span><span lang="ca-ES">context</span><span lang="ca-ES">,
</span><span lang="ca-ES">així
com </span><span lang="ca-ES">amb</span><span lang="ca-ES">
la visió de defensa comuna </span><span lang="ca-ES">amb</span><span lang="ca-ES">
Finlàndia,</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">ha
donat lloc a</span><span lang="ca-ES">l</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES"><i>Memoràndum
d’entesa entre Finlàndia i Suècia sobre cooperació en defensa</i></span><span lang="ca-ES">
de la regió de la Mar Bàltica </span><span lang="ca-ES">el
2018</span><span lang="ca-ES"><a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>,
</span><span lang="ca-ES">que</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">complementa</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">l’entesa</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">ja
establerta</span><span lang="ca-ES">
entre els cinc membres del Consell </span><span lang="ca-ES">N</span><span lang="ca-ES">òrdic
–Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia– de
</span><span lang="ca-ES"><i>Cooperació
de Defensa Nòrdica</i></span><span lang="ca-ES">
o </span><span lang="ca-ES"><i>NORDEFCO</i></span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">el
2009. </span><span lang="ca-ES">El
setembre de 2020, el Riksdag va acordar estendre el suport militar
mutu amb Finlàndi</span><span lang="ca-ES">a</span><span lang="ca-ES"><a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>,
</span><span lang="ca-ES">e</span><span lang="ca-ES">ntra</span><span lang="ca-ES">nt</span><span lang="ca-ES">
en vigor el </span><span lang="ca-ES">proppassat</span><span lang="ca-ES">
15 d’octubre de 2020.</span></span></span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES"> Segons un informe del març de 2018, el Servei de Seguretat Suec –SÄPO– considera que Rússia suposa el principal perill per a la seguretat de Suècia1. De la mateixa manera, segons un altre informe del Servei d'Informació Exterior d'Estònia, Rússia és l'única amenaça real per la seguretat de la regió, inclosa la sobirania d'Estònia i els altres estats bàltics2.<br />Cal tenir en compte, però, que amb la caiguda de l’URSS i el pas dels països de la regió de l’antic Pacte de Varsòvia –Estònia, Letònia, Lituània i Polònia– a l’OTAN, Rússia també veu amenaces al Bàltic, i ha intensificat el seu desplegament, incloent míssils capaços de portar caps nuclears, a l’enclavament de Kaliningrad3 –entre Polònia i Lituània–, i a Sant Petersburg, amb una mostra de força per part de Rússia, amb la desfilada del Dia de l’Armada –equivalent naval de la desfilada del Dia de la Victòria de Moscou– el juliol de 2020 de 46 unitats navals, incloent la corbeta de míssils guiats Mytishchi, el submarí de míssils balístics nuclears K-211 Petropavlovsk-Kamchatskiy, vaixells d’aterratge, i dos nous vaixells d’exploració, a més a més de 41 avions i helicòpters, i 4.000 mariners. El problema d’aquest últim port per la flota bàltica russa és que sovint es glaça a l’hivern, tot i que disposa de trencaglaços. Podem suposar que la invasió de Crimea va ser en bona part motivada per a assegurar-se el port naval de Sebastopol, classificat com a port d’aigua càlida, tot i que la flota de la Mar Negre ha de passar per la mar de Màrmara, controlat per Turquia, membre de l’OTAN. Per tant, Rússia es veu amenaçada per l’OTAN, que s’apropa cada cop més. Suècia i Finlàndia no volen agreujar aquest sentiment, i es troben fent un delicat equilibri entre Rússia –que per Finlàndia és, a més a més,</span> <span lang="ca-ES">un
soci comercial important i font crítica de recursos energètics– i
l’OTAN. </span></span></span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES">Per altra banda, cal considerar que la regió Bàltica es troba al nord, i fins a cert punt domina, la Plana Europea Septentrional1, per on s’ha fet les guerres i invasions més crucials a Europa des de temps immemorial, des de les vingudes de les hordes asiàtiques –Huns, Mongols, etc.– en un sentit, fins a la invasió de Rússia pels exercits de Napoleó i de l'Alemanya nazi en l’altre. Els Carpats i el Caucas protegeixen Rússia del sud, i els Urals per l’est. A més a més Sibèria i Àsia central són un gran coixí davant de l’Àsia meridional, i potencialment per la Xina. És a dir, la Rússia pàtria està protegida de tots costats, excepte per l’oest, oberta com està per la Plana Europea Septentrional. I qui controla la regió Bàltica, pot influir enormement en qualsevol desplegament a la plana.</span></span></span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES"><br />Suècia i Finlàndia s’han debatut durant molt de temps si han d’entrar a l’aliança, però han considerat que trencar l’equilibri només portaria a una major escalada. Les incursions de Rússia a Suècia tracten de demostrar una cosa: que hi haurà molts costos si s’alia amb l’OTAN. En tot cas, donada la integració de Suècia en els acords de defensa mútua, entre els nòrdics, i específicament amb Finlàndia, ja té una estructura de protecció. A més a més, tal com s’ha comentat a suara, té estretes col·laboracions amb la OTAN.</span></span></span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES"><br />Un exemple és l’exercici militar Aurora 17 el 2017, amb la participació de Dinamarca, Estònia, França, Lituània, Noruega i EUA, tots ells de l’OTAN, i Finlàndia, gran part del qual es va centrar en l’illa sueca de Gotland. Així es va mostrar que Suècia, amb els seu aliats, entén que aquesta illa és un recurs estratègic de gran importància. Considerat un ‘portaavions’ al mig de la mar Bàltica, controla tot el que passa per aquest espai. Qui el posseeix pot desplegar sistemes de defensa antiaèria i antinaval i controlar qui hi passa, tant per mar, o sota, com per aire. </span></span></span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"></span></span></span><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><h1 style="text-align: left;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: medium;">
Conclusió</span></span></h1></div>
</div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES">En resum, Suècia té una llarguíssima tradició militar, sigui per l’agressió en guerra, com per la defensa en la no-alineació. De fet, també disposa d’una gran industria de la defensa i d’ús mixt, amb empreses líders com Bofors, Saab, Swedish Space Corporation, i Ericsson. El fet que sigui un país neutral els últims temps, no significa que sigui un país ‘pacifista’. Ans al contrari, ha significat que cal fer un esforç defensiu encara major. Durant la Guerra Freda, va tenir cura de mantenir-se neutral, tot contemplant l’amenaça permanent des de l’est. Al caure la Unió Soviètica, semblava que era ‘la fi de la història’. Però evidentment no ha estat així. No ha de sorprendre doncs, que considerant el context de les armes modernes, i que en tot cas no podria enfrontar-se amb Rússia en solitari, Suècia retorni a la política defensa anterior a la dissolució de la URSS, i busqui aliats, tot i que sense integrar-se amb l’OTAN.</span></span></span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: arial;"><span lang="ca-ES"> </span></span></span></div>
<div id="sdfootnote1"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a><i>Memorandum</i><i>
of understanding between </i><i>Finland</i><i> and </i><i>Sweden</i><i>
on defence
cooperation</i>—<br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.government.se/49fcef/globalassets/government/dokument/forsvarsdepartementet/2018/mou-finnish-swedish-defence-cooperation-20180625-signerad.pdf">https://www.government.se/49fcef/globalassets/government/dokument/forsvarsdepartementet/2018/mou-finnish-swedish-defence-cooperation-20180625-signerad.pdf</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote2"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a><i>Sweden
is granted extended rights to offer and receive military support
from Finland</i>—Swedish Armed Forces (<span lang="ca-ES">10
setembre 2020</span>)</span></span></p>
<p class="sdfootnote-western"> <span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.forsvarsmakten.se/en/news/2020/09/sweden-is-granted-extended-rights-to-offer-and-receive-military-support-from-finland/">https://www.forsvarsmakten.se/en/news/2020/09/sweden-is-granted-extended-rights-to-offer-and-receive-military-support-from-finland/</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p class="western">
</p><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote1"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a><i>Sovereignty,
Peacekeeping </i><i>&</i><i>
the UN Emergency Force (UNEF),Suez 1956-1967</i>—Hilmy, Hanny
(2015)<br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://dspace.library.uvic.ca/bitstream/handle/1828/5888/Hilmy_Hanny_PhD_2015.pdf">https://dspace.library.uvic.ca/bitstream/handle/1828/5888/Hilmy_Hanny_PhD_2015.pdf</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote2"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a><i>Peacekeeping
Contributor Profile: Sweden</i>—Providing for
Peacekeeping<br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="http://www.providingforpeacekeeping.org/2014/04/03/contributor-profile-sweden/">http://www.providingforpeacekeeping.org/2014/04/03/contributor-profile-sweden/</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote3"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a><i>Partnership
for Peace programme</i>—North Atlantic Treaty
Organization<br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.nato.int/cps/en/natohq/topics_50349.htm">https://www.nato.int/cps/en/natohq/topics_50349.htm</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote4"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a><span lang="ca-ES"><i>Declaració
del </i></span><span lang="ca-ES"><i>Prime</i></span><span lang="ca-ES"><i>r</i></span><span lang="ca-ES"><i>
Ministr</i></span><span lang="ca-ES"><i>e</i></span><span lang="ca-ES"><i>
</i></span><span lang="sv-SE"><i>Stefan Löfven</i></span><span lang="ca-ES"><i>:
“Ser membre de la UE és de gran importància per a Suècia: ens
fa més segurs i pròspers i és millor per a la nostra
economia”</i></span>—Government Offices of Sweden (<span lang="ca-ES">31
</span><span lang="ca-ES">gener</span><span lang="ca-ES">
2020</span>)<br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.government.se/statements/2020/01/statement-by-swedish-prime-minister-stefan-lofven-on-the-withdrawal-of-the-united-kingdom-from-the-european-union/">https://www.government.se/statements/2020/01/statement-by-swedish-prime-minister-stefan-lofven-on-the-withdrawal-of-the-united-kingdom-from-the-european-union/</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span></div><div class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;">
<div id="sdfootnote1"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a><i>GDP
(current US$) Sweden, Norway, Finland, Estonia, Latvia, Lithuania,
Denmark</i>—The World
Bank<br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD?locations=SE-NO-FI-EE-LV-LT-DK&most_recent_value_desc=true">https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD?locations=SE-NO-FI-EE-LV-LT-DK&most_recent_value_desc=true</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><p>
</p><div id="sdfootnote1"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a><i>Swedish
surge in military spending</i>—Euractiv (<span lang="ca-ES">19
octubre
2020</span><span lang="ca-ES">)</span><br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.euractiv.com/section/politics/short_news/stockholm-surge-in-military-spending/">https://www.euractiv.com/section/politics/short_news/stockholm-surge-in-military-spending/</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote2"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a><i>Sweden
embarks on its largest military build-up for decades</i>—The
Economist (<span lang="ca-ES">19 octubre 2020</span><span lang="ca-ES">)</span></span></span></p>
<p class="sdfootnote-western"> <span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.economist.com/europe/2020/10/19/sweden-embarks-on-its-largest-military-build-up-for-decades">https://www.economist.com/europe/2020/10/19/sweden-embarks-on-its-largest-military-build-up-for-decades</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote3"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a><i>SIPRI
Military Expenditure Database 1949–2019</i>—Stockholm
International Peace Research
Institute<br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.sipri.org/databases/milex">https://www.sipri.org/databases/milex</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote4"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a><i>US
blames Russia for huge 2016 cyberattack on Swedish media</i>—The
Local (<span lang="ca-ES">11 agost
2018</span>)<br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.thelocal.se/20180811/us-blames-russia-for-2016-attack-on-swedish-media-report">https://www.thelocal.se/20180811/us-blames-russia-for-2016-attack-on-swedish-media-report</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote5"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote5anc" name="sdfootnote5sym">5</a><i>NATO
report: A 2013 Russian aerial exercise was actually a “simulated
nuclear attack” on Sweden</i>—Business Insider, 3 febrer 2016</span></span></p>
<p class="sdfootnote-western"> <span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.businessinsider.com/nato-report-russia-sweden-nuclear-2016-2">https://www.businessinsider.com/nato-report-russia-sweden-nuclear-2016-2</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote6"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote6anc" name="sdfootnote6sym">6</a><i>Sweden
re-activates conscription</i>—Government Offices of Sweden (<span lang="ca-ES">2
març
2017</span><span lang="ca-ES">)</span><br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.government.se/articles/2017/03/re-activation-of-enrolment-and-the-conscription/">https://www.government.se/articles/2017/03/re-activation-of-enrolment-and-the-conscription/</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote7"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote7anc" name="sdfootnote7sym">7</a><span lang="en-GB"><i>Growing
number of women in military service</i></span><span lang="en-GB">—Swedish
Armed Forces </span><span lang="en-GB">(</span><span lang="ca-ES">21
</span><span lang="ca-ES">octubre</span><span lang="ca-ES">
2020</span><span lang="ca-ES">)</span><br /></span></span>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://www.forsvarsmakten.se/en/news/2020/10/growing-number-of-women-in-military-service/">https://www.forsvarsmakten.se/en/news/2020/10/growing-number-of-women-in-military-service/</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;">
</span></span><div id="sdfootnote8"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: helvetica;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote8anc" name="sdfootnote8sym">8</a><i>Swedish
military build-up on Baltic island “a signal to Russia”</i>—Euronews
(<span lang="ca-ES">12 octubre
2020</span>)<br />
<a href="https://www.euronews.com/2020/09/30/swedish-military-build-up-on-baltic-island-a-signal-to-russia">https://www.euronews.com/2020/09/30/swedish-military-build-up-on-baltic-island-a-signal-to-russia</a></span></span>
</p>
</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-13482207285388119562020-11-16T14:32:00.005+01:002020-11-16T14:40:29.382+01:00La nova constitució russa<div style="text-align: left;"><b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Fa uns mesos, Vladimir Putin, el Tsar de la Rússia moderna, va promoure la modificació de la Constitució russa, i aquesta va ser aprovada en referèndum. Però, a banda d'allargar el mandat autoritari de Putin, fet que ha tingut gran rellevància als mitjans occidentals, quines conseqüències ha tingut?</span></span></b></div><h1 class="western" lang="ca-ES">
<span style="font-size: medium;">El llegat de Putin</span></h1><div class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-style: normal;">Vladímir
Vladímirovitx Putin </span><span style="font-style: normal;">ha
</span><span style="font-style: normal;">dirigit
</span><span style="font-style: normal;">Rússia
</span><span style="font-style: normal;">durant
més de vint anys</span><span style="font-style: normal;">,
</span><span style="font-style: normal;">inicialment</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">com
a</span><span style="font-style: normal;">
primer ministre</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">amb
</span><span style="font-style: normal;">Borís
Ieltsin</span><span style="font-style: normal;">,
</span><span style="font-style: normal;">com
a</span><span style="font-style: normal;">
president interí </span><span style="font-style: normal;">a
partir</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">d</span><span style="font-style: normal;">el
31 de desembre de 1999 quan</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">Ieltsin
va dimitir </span><span style="font-style: normal;">precipitadament</span><span style="font-style: normal;">,
i </span><span style="font-style: normal;">després
</span><span style="font-style: normal;">al
ser</span><span style="font-style: normal;">
investit formalment com a president el 7 maig 2000 </span><span style="font-style: normal;">després
de les eleccions presidencials el 26 de març</span><span style="font-style: normal;">.
Del 2008 al 2012 va exercir </span><span style="font-style: normal;">novament</span><span style="font-style: normal;">
com a primer ministre sota la presidència de</span><span style="font-style: normal;">l
seu titella</span><span style="font-style: normal;">
Dmitri Medvédev </span><span style="font-style: normal;">–nomenat
</span><span style="font-style: normal;">candidat
a la presidència</span><span style="font-style: normal;">
a dit–</span><span style="font-style: normal;">
per a </span><span style="font-style: normal;">eludir
la restricció a dos mandats </span><i>consecutius</i><span style="font-style: normal;">
imposats </span><span style="font-style: normal;">fins
ara</span><span style="font-style: normal;">
per la constitució.</span><span style="font-style: normal;"> </span></span></span></div><div class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-style: normal;">L’actual
mandat </span><span style="font-style: normal;">de
Putin </span><span style="font-style: normal;">acabarà
</span><span style="font-style: normal;">doncs</span><span style="font-style: normal;">
el 2024, i tindrà 7</span><span style="font-style: normal;">1</span><span style="font-style: normal;">
anys. </span><span style="font-style: normal;">G</span><span style="font-style: normal;">ran
part de la ciutadania russa no ha</span><span style="font-style: normal;">urà</span><span style="font-style: normal;">
conegut més règim que aquell dirigit per Putin. Però el temps
</span><span style="font-style: normal;">corre</span><span style="font-style: normal;">
i fins i tot els vells autoritaris han de passar el testimoni, tot i
que rarament don</span><span style="font-style: normal;">a</span><span style="font-style: normal;">
peu a la plena democràcia </span><span style="font-style: normal;">atès
que</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">les
velles </span><span style="font-style: normal;">guàrdies</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">fan
el que poden per</span><span style="font-style: normal;">
mantenir-se, </span><span style="font-style: normal;">i
</span><span style="font-style: normal;">sovint
</span><span style="font-style: normal;">es</span><span style="font-style: normal;">
passa per un període de </span><span style="font-style: normal;">desestabilit</span><span style="font-style: normal;">zació<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.
</span></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
per això que </span></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Putin</span></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
sembla voler establir ara una base institucional més sòlida?</span> </span></span></span></div><h1 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-size: medium;">Antecedents</span></h1><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-style: normal;"> E</span><span style="font-style: normal;">ls
primers anys </span><span style="font-style: normal;">de
la presidència de Putin</span><span style="font-style: normal;">,
Rússia tenia força bones perspectives, amb uns preus d'hidrocarburs
</span><span style="font-style: normal;">força
elevats</span><span style="font-style: normal;">,
i amb </span><span style="font-style: normal;">l’</span><span style="font-style: normal;">Estratègia
2010<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>
el Kremlin volia aprofitar </span><span style="font-style: normal;">els</span><span style="font-style: normal;">
ingressos per a invertir i desenvolupar els sectors no-energètics.
</span><span style="font-style: normal;">Amb
la crisi del 2009 </span><span style="font-style: normal;">però</span><span style="font-style: normal;">,
el </span><span style="font-style: normal;">Kremlin</span><span style="font-style: normal;">
va abandonar aquesta estratègia, </span><span style="font-style: normal;">i
Putin va centralitzar més poder en l'executiu, és a dir en ell
mateix, atès que amb els problemes econòmics les elits </span><span style="font-style: normal;">–</span><span style="font-style: normal;">els
oligarques</span><span style="font-style: normal;">–</span><span style="font-style: normal;">
varen començar a barallar-se per les ‘</span><span style="font-style: normal;">molles</span><span style="font-style: normal;">’
que anaven quedant, i així en Putin els podia tenir controlats,
</span><span style="font-style: normal;">depenent</span><span style="font-style: normal;">
d’ell. Però degut a la crisi econòmica, s’anava enfonsant la
popularitat de Putin, i amb la </span><span style="font-style: normal;">revolta</span><span style="font-style: normal;">
ucraïnesa<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a>,
la caiguda del seu aliat, </span><span style="font-style: normal;">el
president</span><span style="font-style: normal;">
Viktor Yanukovych, </span><span style="font-style: normal;">i
la purga de funcionaris pro-russos, amb importants protestes a l’est
majoritàriament russòfon –el Donbass</span><span style="font-style: normal;">–
on s’hi van </span><span style="font-style: normal;">declarar</span><span style="font-style: normal;">
les repúbliques populars de Donetsk i de Luhansk, Putin</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">va
aprofitar </span><span style="font-style: normal;">per
enviar-hi tropes sense identificar</span><span style="font-style: normal;">,</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">a
la vegada que envaeix i ocupa Crimea, la península ucraïnesa al mar
negre.</span></span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-style: normal;">Aquesta
‘defensa del poble russòfon’ li fa guanyar novament gran
popularitat a Rússia, tot i que la reacció d’EUA i la UE
d’implementar sancions només fa que empitjorar la situació
econòmica dels russos. Per a accentuar el sentiment nacionalista amb
l’esperança de millorar la seva popularitat, decideix intervenir a
Síria<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a>
i fomenta un sentiment anti-turc als mitjans </span><span style="font-style: normal;">al
abatre-hi aquests un </span><span style="font-style: normal;">avió
militar</span><span style="font-style: normal;">
rus.</span><span style="font-style: normal;">
Tot plegat per construir la seva actual imatge de ‘mascle alfa’
defensor de la pàtria </span><span style="font-style: normal;">contra
els enemics que rodegen Rússia, </span><span style="font-style: normal;">si
bé és cert que també respon a raons geoestratègiques</span><span style="font-style: normal;">.</span></span></span></p><h1 class="western" lang="ca-ES">
<span style="font-size: medium;">Les esmenes</span></h1><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-style: normal;"> Les
esmenes a la constitució, presentades en projecte de llei a la Duma
Estatal –l'Assemblea Federal de la Federació Russa– el 20 de
gener<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote5sym" name="sdfootnote5anc"><sup>5</sup></a>
i aprovat en primera lectura el 23 de gener<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote6sym" name="sdfootnote6anc"><sup>6</sup></a>,
fan que es redistribueixi el poder de la presidència al parlament,
tot i que també permeten al president acomiadar directament als
jutges federals, per exemple. El referèndum no és necessari per
ratificar la modificació a la constitució russa</span><a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote7sym" name="sdfootnote7anc"><sup>7</sup></a>,
però la votació popular li atorga major legitimitat. Aquesta es va
programar per l’abril de 2020, tot i que per les mesures per la
pandèmia de la Covid-19 es va posposar, per celebrar-se finalment el
proppassat 1 de juliol. Va sancionar les esmenes el mateix president
Putin el dia 3 i van passar a ser vigents el dia 4 següent.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">A proposta
del president Vladimir Putin doncs,
la Duma Estatal
ha aprovat
un projecte de llei de
modificació
de la constitució
de la
qual el que
més s’ha comentat és que posarà
a zero el nombre de mandats presidencials
que ha exercit Putin
fins ara, i li
permetrà
presentar-se
al càrrec per
dos mandats més. Així que no es
mourà de lloc
almenys fins a l’any 2030, i
fins i tot al
2036.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"></span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Però també
sembla que Putin
vol limitar el paper
central
de la presidència, i
que
les diferents branques de l’executiu
rus depenguin mútuament
les unes de les altres,
amb l'objectiu de limitar les
lluites internes entre
faccions
per <i>tot
el poder</i> quan
arribi finalment
la seva
successió. <i>T</i><i>ot
el poder</i> significa
que
ara, el president
ho aprova <i>tot, tot</i>,
a semblança del
dictador romà<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote8sym" name="sdfootnote8anc"><sup>8</sup></a>.
Putin té
el
poder de
seleccionar i nomenar directament els ministres, a la vegada que tots
els
ministeris reten
comptes
directament a Putin. El president també pot nomenar i destituir el
primer ministre, tot i que amb el consentiment de la Duma Estatal. El
president també dirigeix els consells de seguretat nacionals i
estatals, cosa que li dona
autoritat addicional. Putin fins
i tot té dret a
governar per decret<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote9sym" name="sdfootnote9anc"><sup>9</sup></a>
o «ordre executiva»
sempre que aquesta
no violi
la constitució. I
ho fa,
extensivament<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote10sym" name="sdfootnote10anc"><sup>10</sup></a>.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Ara bé, malgrat permetre
mantenir-se Putin
molt més temps en el poder, les esmenes reduiran
el poder executiu del pròxim president. Aquests canvis inclouen la
limitació de la presidència a dos mandats en
total, siguin
consecutius o no. No
podran fer el que va fer Putin
d<span style="font-style: normal;">el
2008 al 2012, </span><span style="font-style: normal;">és
a dir, </span><span style="font-style: normal;">deixa</span><span style="font-style: normal;">nt</span><span style="font-style: normal;">
el càrrec per després tornar a exercir dos mandats més<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote11sym" name="sdfootnote11anc"><sup>11</sup></a>.
</span><span style="font-style: normal;">A
més a més, el president no podrà </span><span style="font-style: normal;">elegir
lliurement el govern </span><span style="font-style: normal;">com</span><span style="font-style: normal;">
fins ara. </span><span style="font-style: normal;">El</span><span style="font-style: normal;">s</span><span style="font-style: normal;">
pr</span><span style="font-style: normal;">òxims</span><span style="font-style: normal;">
president</span><span style="font-style: normal;">s</span><span style="font-style: normal;">
encara </span><span style="font-style: normal;">podran</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">triar
qui haurà d’encapçalar els ministeris de defensa i </span><span style="font-style: normal;">de
seguretat, </span><span style="font-style: normal;">així
com de</span><span style="font-style: normal;">
política exterior, però la Duma </span><span style="font-style: normal;">Estatal</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">hau</span><span style="font-style: normal;">rà
de designar </span><span style="font-style: normal;">els</span><span style="font-style: normal;">
ministeris relacionats amb l'economia, </span><span style="font-style: normal;">etc</span><span style="font-style: normal;">.
</span><span style="font-style: normal;">En
</span><span style="font-style: normal;">el</span><span style="font-style: normal;">
nou context, l</span><span style="font-style: normal;">a
Duma Estat</span><span style="font-style: normal;">al</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">podrà</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">triar</span><span style="font-style: normal;">
el primer ministre, </span><span style="font-style: normal;">cosa
que servirà potencialment de contrapoder</span><span style="font-style: normal;">
a la presidència. </span><span style="font-style: normal;">A</span><span style="font-style: normal;">questa
s</span><span style="font-style: normal;">ituació</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">oblig</span><span style="font-style: normal;">arà
</span><span style="font-style: normal;">a</span><span style="font-style: normal;">ls
diferents </span><span style="font-style: normal;">poders
</span><span style="font-style: normal;">a
cooperar si volen </span><span style="font-style: normal;">influir
en</span><span style="font-style: normal;">
tota la maquinària del govern. </span><span style="font-style: normal;">L</span><span style="font-style: normal;">es
modificacions de Putin poden considerar-</span><span style="font-style: normal;">se,
doncs,</span><span style="font-style: normal;">
una revolució política.</span> </span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Però
entre bastidors, les
diferents faccions, els
oligarques
i els
prohoms
del Kremlin, ja
competeixen pel poder en una Rússia post-Putin. Tot i que Putin ha
mantingut amb èxit el
control en aquestes
lluites,
també és conscient que un futur cap d’Estat que no tingui la seva
força ni el seu carisma podria, sense
voler, submergir
el país en una crisi política. Per
això, establint
una relació interdependent entre les diferents branques del govern,
Putin vol
imposar
més controls i equilibris en
el govern rus. Vistes
així,
les reformes constitucionals tenen molt
sentit.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Desplegant
aquests
procediments de consens entre les diferents
branques
de
l’estat,
incloent
el
parlament, es disminueix
considerablement el poder
del
president i de
ministeris, és a dir
de l’executiu. Amb
una
Duma Estatal
que
pot nomenar
ministeris econòmics i amb un
president privat del seu dret
de vet, les diverses
faccions del parlament no tindran més remei que treballar per
arribar a consensos.
Els diversos
càrrecs
es veuran obligades a col·laborar i el destí de Rússia ja no
dependrà
de les
capacitats dels
homes forts.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">El
paper ho
aguanta tot, és
clar, però a la
pràctica les coses poden anar d’altra manera. Als
seixanta-set anys, Putin encara gaudeix d'un bon estat
físic i de
bona salut, i és probable que visqui més enllà
de la
vida mitjana dels homes russos, que és de seixanta-vuit anys. Tot i
així,
Putin tindrà setanta-un anys quan acabi el seu mandat actual el
2023. Al final del seu primer mandat presidencial sota
el nou règim,
el 2030, Putin tindrà setanta-set anys, i al final del seu segon
mandat, el 2036, tindria
vuitanta-tres anys; és
a dir que, com
més temps roman Putin al capdavant del govern, més
greu serà el risc de
crisi de salut.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Per
altra banda,
quan Putin acabi
el seu últim mandat
als vuitanta-tres anys, les
previsions demogràfiques
russes són d’un
declivi important
de la població activa,
mentre que el segment de gent gran creixerà. Això provocaria
un desgavell en
la despesa social del Kremlin i perjudicaria
greument
el potencial
econòmic. Així
mateix, malgrat
les perspectives de la
descoberta de reserves
d’hidrocarburs a
l’Àrtic i el possible accés a les de Sibèria amb el desglaç pel
canvi climàtic, el
ministeri rus d’Energia projecta
actualment
que la producció del país baixarà
fins a un 40%.<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote12sym" name="sdfootnote12anc"><sup>12</sup></a>
Evidentment,
això afectaria dràsticament els ingressos fiscals
del govern i la
capacitat industrial del
país. El
final de l’últim
mandat de Putin seria
doncs
un moment de transició econòmica i demogràfica formidable.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Amb tantes transicions
fonamentals que es produirien
al mateix temps, la propera dècada serà crucial per al futur
de Rússia. Si el país no pot estimular
la seva economia amb
més recursos
enllà de les
exportacions d'hidrocarburs, el
conflicte entre faccions
de l'elit russa al
govern, així com la
creixent pressió electoral de l'oposició política, podrien deposar
el partit governant al parlament.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Hi
ha actualment
cinc partits al parlament, però la legislatura està dominada per
Rússia Unida. Encara que es
defineix com a
partit polític d’espectre centre-dreta, Rússia Unida representa
una àmplia coalició de grups d’interès que van des dels
oligarques
fins als
nacionalistes, des de sindicats i conservadors fins a ecologistes, i
fins i tot liberals. En efecte, Rússia Unida és un conglomerat de
grups de pressió més
que no pas un partit o coalició de partits, no té cap coherència
ideologia. En el futur
proper,
quan entrin en vigor les modificacions constitucionals
i les
branques de l’estat
es reparteixin
les
determinades àrees polítiques, és possible que els grups d’interès
dins de Rússia Unida no rebin
les
proporcions
de poder
que
creuen li corresponen.
Amb tants grups de pressió divergents, les
faccions
podrien entrar en una
guerra entre elles per assolir més
influència. Això crearia una competència fraccionària dins del
partit governant, que podria alterar la governança a nivell
executiu. Res de nou,
atès que Rússia sempre ha patit aquests conflictes de poder i
conseqüentment el
consens no ha estat mai un fort a
la política russa.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Tot i això és precisament el
que vol reduir la
nova constitució. A mesura que el poder passi de la presidència a
la Duma Estatal,
serà fonamental que el partit governant mantingui la seva majoria si
vol mantenir el control dels poders executius. No obstant, si Rússia
Unida perd
majoria, els partits de l'oposició podrien formar un govern de
coalició sense ella. La Duma Estatal
podria experimentar un gran sacseig a la dècada del 2030. Sense
Putin, Rússia Unida podria perdre el seu avantatge electoral. El
declivi de Rússia Unida debilitarà el poder executiu a Rússia,
cosa que provocarà la
competició
fraccionària dins del partit. I si la història russa ens
ha d’ensenyar res, és
que
en un cas més
extrem, un grup
insidiós del partit
governant podria armar
un canvi de règim.</span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left; text-indent: 0.3cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Putin ha posat el
procés en marxa
i té molt de temps per gestionar la transició, però aconseguir una
governança consensuada a Rússia no és fàcil, sobretot quan la
seva història està
repleta
de violència política.</span></span></p>
<div id="sdfootnote1"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a><span lang="zxx">Kendall-Taylor,
Andrea, and Erica Frantz. </span><span lang="zxx">«</span><span lang="zxx">When
Dictators Die</span><span lang="zxx">»</span><span lang="zxx">
Foreign Policy 10 Sept 2016
<a href="https://foreignpolicy.com/2015/09/10/when-dictators-die/">https://foreignpolicy.com/2015/09/10/when-dictators-die/</a>
</span></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote2"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a><span lang="en-GB">Monaghan,
Andrew. «Putin’s Russia: shaping a ‘grand strategy’?»
International Affairs 89: 5 (</span><span lang="en-GB">10 </span><span lang="ca-ES">setembre</span><span lang="en-GB">
</span><span lang="en-GB">2013) </span><span lang="en-GB">PDF al
</span><span lang="ca-ES">servidor</span><span lang="en-GB"> de
Chatham House
</span><a href="https://www.chathamhouse.org/publications/ia/archive/view/194090/89_5_08_Monaghan.pdf">https://www.chathamhouse.org/publications/ia/archive/view/194090/89_5_08_Monaghan.pdf</a><span lang="en-GB">
</span></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote3"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a><span lang="ca-ES">«</span><span lang="en-GB">2014
Ukrainian revolution</span><span lang="ca-ES">»
</span><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/2014_Ukrainian_revolution">https://en.wikipedia.org/wiki/2014_Ukrainian_revolution</a><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">
</span></span></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote4"><p class="sdfootnote-western" lang="ca-ES"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a><span lang="zxx">El
Punt/Avui </span><span lang="zxx">«Rússia inicia les operacions
militars contra l'EI a Síria»
<a href="http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/901093-russia-inicia-les-operacions-militars-contra-lei-a-siria.html">http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/901093-russia-inicia-les-operacions-militars-contra-lei-a-siria.html</a>
</span></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote5"><p class="sdfootnote-western" lang="ca-ES"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote5anc" name="sdfootnote5sym">5</a>Agència
de noticies russa TASS «<span lang="en-GB">Putin submits bill on
constitutional amendments to State Duma</span>»
<a href="https://tass.com/politics/1110861">https://tass.com/politics/1110861</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote6"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote6anc" name="sdfootnote6sym">6</a><span lang="ca-ES">Agència
de noticies russa TASS</span> «State Duma adopts bill on amendments
to Constitution in first reading» <a href="https://tass.com/politics/1112129">https://tass.com/politics/1112129</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote7"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote7anc" name="sdfootnote7sym">7</a>The
Constitution of the Russian Federation—Constitutional Amendments
and Review of the Constitution
<a href="http://www.constitution.ru/en/10003000-10.htm">http://www.constitution.ru/en/10003000-10.htm</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote8"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote8anc" name="sdfootnote8sym">8</a><span lang="ca-ES">«</span><span lang="ca-ES">Dictador
romà» Viquipèdia en català.</span><span lang="ca-ES">
</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dictador_rom%C3%A0">https://ca.wikipedia.org/wiki/Dictador_rom%C3%A0</a><span lang="ca-ES">
</span></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote9"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote9anc" name="sdfootnote9sym">9</a><span lang="ca-ES">«Decree
of the President of Russia» </span><span lang="ca-ES">Wikipedia en
anglès</span><span lang="ca-ES">
</span><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Decree_of_the_President_of_Russia">https://en.wikipedia.org/wiki/Decree_of_the_President_of_Russia</a><span lang="ca-ES">
</span></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote10"><p class="sdfootnote-western" lang="ca-ES"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote10anc" name="sdfootnote10sym">10</a>Pàgina
del «President de Rússia» — El Kremlin en anglès. Cerca de
«executive order»
<a href="http://en.kremlin.ru/search?query=Executive+order">http://en.kremlin.ru/search?query=Executive+order</a></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote11"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote11anc" name="sdfootnote11sym">11</a><span lang="en-GB">Ryabov,
Andrei </span><span lang="en-GB">«</span><span lang="en-GB">Tandemocracy
in Today’s Russia» Russian Analytical Digest </span><span lang="ca-ES">28
abril 2011.</span><span lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES">P</span><span lang="ca-ES">ublicat
al</span><span lang="en-GB"> Center for Security Studies de </span><span lang="en-GB">la</span><span lang="en-GB">
ETH Zurich</span><span lang="en-GB">
</span><a href="https://css.ethz.ch/content/dam/ethz/special-interest/gess/cis/center-for-securities-studies/pdfs/RAD-49-2-6.pdf">https://css.ethz.ch/content/dam/ethz/special-interest/gess/cis/center-for-securities-studies/pdfs/RAD-49-2-6.pdf</a><span lang="en-GB">
</span></span></span>
</p>
</div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div id="sdfootnote12"><p class="sdfootnote-western"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote12anc" name="sdfootnote12sym">12</a><span lang="zxx">Wiktor
Ross</span>. <span lang="ca-ES">«</span>Poor outlook for the
Russian oil industry<span lang="ca-ES">»</span> <span lang="zxx">Obserwator
Finansowy</span>.<span lang="ca-ES"> 4 De</span><span lang="ca-ES">sembre</span><span lang="ca-ES">
201</span><span lang="ca-ES">9</span>
<a href="https://www.obserwatorfinansowy.pl/in-english/business/poor-outlook-for-the-russian-oil-industry/">https://www.obserwatorfinansowy.pl/in-english/business/poor-outlook-for-the-russian-oil-industry/</a></span></span>
</p>
</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-27874707671349628492019-01-07T11:19:00.001+01:002019-01-07T11:21:13.032+01:00Que la IMprudència no ens faci traïdors!<div style="text-align: justify;">
En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a
Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig
conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim
respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la
prudència no ens faci traïdors!"</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquell era un altre context,
acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta
de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era
equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol
soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir
i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, el
soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és
una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que
la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les
conseqüències de cada pas que fem, a quins escenaris ens duran, i si
cada acció té un resultat favorable. Ja ho hem fet sense pla B, C... i
vist l'èxit, seguim amb la rauxa del soroll. Ara, emperò, sis plau,
apliquem més, molt més seny amb un fort component de prudència, i no pas
tanta rauxa impacient.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb la vènia del molt estimat Jordi Carbonell, doncs, en faré paràfrasi: "Que la IMprudència no ens faci traïdors!"</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-23115350247063616702015-06-23T12:56:00.000+02:002019-01-07T11:20:46.156+01:00Artur Mas: el lideratge i la confiança mútua<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b><span class="" id="result_box" lang="ca" tabindex="-1"><span class="hps">No es pot ser</span> <span class="hps">un bon líder</span><span class="hps"></span> <span class="hps">sense</span> <span class="hps">cultivar la confiança</span><span class="hps"></span></span></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="" id="result_box" lang="ca" tabindex="-1"><span class="hps">Tal com deia en</span> <a href="http://communicationleadership.usc.edu/people/distinguished_fellow/warren_bennis.html" target="_blank"><span class="hps">Warren</span> </a><span class="hps"><a href="http://communicationleadership.usc.edu/people/distinguished_fellow/warren_bennis.html" target="_blank">Bennis</a>, fundador del <a href="http://classic.marshall.usc.edu/mor/leadership-institute.htm" target="_blank">Leadership Institute</a> de la Universitat del Sud de California,</span><span class="hps atn"> "<b><i>El l</i></b></span><b><i>ideratge <span class="hps">sense</span> <span class="hps">confiança</span> <span class="hps">mútua</span> <span class="hps">és</span> <span class="hps">un oxímoron</span></i></b><span class="hps"><b>.</b>"</span></span> Aquesta condició, la de la confiança mútua, és imprescindible en tota relació humana. En els negocis, aquesta s'expressa a nivell personal, reforçada per reglaments, lleis i compromisos escrits, contractes, etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les raons, potser la principal, per la que la <b><i>vella política</i></b> ha perdut tota credibilitat és perquè s'ha perdut la confiança de l'electorat, la confiança entre les "parts contractants" en la relació entre administradors i administrats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb la seva última <b><i>proposta d'unitat</i></b>, el Molt Honorable President Mas ha donat un exemple de com destrossar la confiança mútua que hi hauria d'haver entre qui té els mateixos interessos–tot i que no idèntics, és clar, sinó estaríem tots en el mateix partit. Va donar un exemple de <b><i>vella política</i></b>. Si en Mas realment volgués la unitat, l'hauria negociat amb les parts <b>abans</b>
d'anunciar-ho públicament. En Jordi Sànchez, president de l'ANC, ho ha
dit clar: <a href="http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/06/l_anc_Omnium_i_l_ami_demanen_reunir-se_amb_mas_aquesta_setmana_110088.php" target="_blank">se'n va assabentar per la televisió</a>!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I en Mas és reincident! Va fer exactament el mateix amb el seu <b><i>aliat parlamentari</i></b>, assegut a primera
fila de la primera conferència, deixant-lo amb un pam de nas. No en sabia res de la proposta que hi va fer. I després criticaren l'Oriol Junqueras per no
aplaudir! Com pot exigir unitat als que se suposen aliats sense la
confiança mútua imprescindible?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És clar, alguns criticaran l'Oriol Junqueras pel mateix – no en David Fernández, estranyament. Però qui és el <i><b>líder</b></i> que ha de donar exemple? Qui ha de <i><b>liderar</b></i>
i per tant cultivar la <i><b>confiança mútua</b></i>?! Si algú no ha fet prou per la
unitat, si algú arrisca el fracàs del procés, aquest és Artur Mas.</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-11578621767783195512015-02-26T10:34:00.001+01:002015-02-26T10:35:16.592+01:00La Constitución: necrocràcia espanyola<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFYY82uPF-VS0OZn6JEN2BEhry6bweTWRYOPqxrJyuiCxz_jINOQVWB1mrSJooZzjWqOhl0VaHZIxQ7yUlWmE7MhG3N_ejdbeblzfzLEdSZRPYRffBUGssb8-_DXsRff7V2YLd3A/s1600/CEFacha.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFYY82uPF-VS0OZn6JEN2BEhry6bweTWRYOPqxrJyuiCxz_jINOQVWB1mrSJooZzjWqOhl0VaHZIxQ7yUlWmE7MhG3N_ejdbeblzfzLEdSZRPYRffBUGssb8-_DXsRff7V2YLd3A/s1600/CEFacha.jpg" height="175" width="200" /></a>La Constitución Española, redactada amb la supervisió d'un exèrcit
franquista i votada al so de sabres, no és democràtica. La majoria que
la va votar en condici<span class="text_exposed_show">ons
predemocràtiques —és a dir sota un règim de regulació post-franquista—
ja no viu. Per tant, la Constitució Espanyola defensa una necrocràcia en
la que dicten els morts. La majoria d'avui —un altre temps, un altre
país— no la va dictar ni votar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="text_exposed_show"><br /> Entre tot, per tant, aquesta
constitució no té plena legitimitat democràtica. I qui vol que el nostre
poble, la ciutadania de Catalunya, sigui regida per un electorat avui
inexistent, uns súbdits segrestats per la por i el "o eso o nada", no
s'até a principis democràtics. Les actituds del gobierno de España són
com a mínim autocràtiques, autoritàries, un règim suportat per un
Tribunal Constitucional que ha perdut tota legitimitat democràcia.</span></div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-40452724004149264322014-10-28T13:48:00.000+01:002014-10-28T14:12:27.760+01:00TTIP: un assalt a la democràcia<div style="text-align: justify;">
<b>Potser no n'heu sentit parlar, i la intenció és precisament aquesta, que no ens n'assabentem.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El TTIP <span class="st">–</span><i>Transatlantic Trade and Investment Partnership</i> o Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió<span class="st">–</span> és un tractat que s'està negociant entre la UE i els EUA, <i>en secret</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta postil·la, el fet que s'estigui portant en secret, és crítica. Per davant de tota consideració econòmica o ideològica, cal preocupar-se pel fet de que no hi ha transparència en els acords als que s'està arribant <i>en nom nostre</i>, en nom de la ciutadania de la UE.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com a acord comercial bilateral, la finalitat del TTIP és reduir els obstacles reglamentaris al comerç per a les grans empreses, obstacles com la legislació sobre la seguretat alimentària i ambiental, així com la regulació bancària. També vol reduir la sobirania dels estats membres de la UE. És, com diu John Hilary, director executiu de la ONG de lluita contra la pobresa <i>War on Want</i>, «un assalt a les societats europea i americana per part de les corporacions transnacionals».</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des d'abans de que comencessin les negociacions pel TTIP el febrer passat, el procés ha estat portat en secret i, per tant, mancat de garanties democràtiques. La <i>confidencialitat</i> persisteix, tot i les fortes crítiques, i gairebé tota la informació sobre les negociacions que ha aflorat procedeix de documents filtrats i, en els països on existeix, via peticions per les legislacions de la llibertat de la informació o de transparència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però perquè es porten a terme <i>en secret</i>? Perquè ens ha de preocupar, i molt.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>L'amenaça a la democràcia </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dels principals objectius del TTIP és el desplegament de les Resolucions de Conflictes entre Inversors i Estats, en anglès <i>Investor-State Dispute Settlements</i> (ISDS), que permeten a les empreses demandar als governs si llurs polítiques suposen pèrdues de beneficis. Significa que unes empreses transnacionals, que no són electes ni democràticament representatives, poden dictar les polítiques dels governs elegits democràticament. El pitjor és que en aquestes ISDS regeixen unes regles de confidencialitat que no permeten llur publicació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De fet, les ISDS ja s'estan aplicant mitjançant diversos acords bilaterals. Per exemple, se sap que l'empresa energètica sueca <a href="http://www.world-nuclear-news.org/C-Vattenfall-sues-Germany-over-phase-out-policy-16101401.html" target="_blank">Vattenfall ha demandat al govern alemany</a> per la seva decisió d'eliminar gradualment les plantes d'energia nuclear després de la catàstrofe de Fukushima al Japó, i reclama pèrdues de beneficis de 4,7 mil milions d'euros.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Els serveis públics</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dels principals objectius del TTIP és d'obrir els serveis europeus de salut pública, d'educació i de subministrament d'aigua a les empreses nord-americanes. Això podria significar essencialment la privatització del Servei Català de la Salut, per exemple.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Comissió Europea ha afirmat que es mantindran els serveis públics a resguard del TTIP. No obstant, el ministre de Comerç del Regne Unit Ian Livingston va confirmar a finals d'agost que <a href="http://www.huffingtonpost.co.uk/2014/09/01/ttip-eu-us-trade-deal_n_5747088.html" target="_blank">la inclusió del Servei Nacional de Salut del Regne Unit encara s'estava negociant</a>. És probable, per tant, que s'estigui tractant la generalitat dels serveis de salut a tota la UE. Però <i>no se sap perquè és secret</i>!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La regulació bancària</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La totpoderosa <i>City</i>, que representa el gran nombre d'empreses de serveis financers transnacionals que tenen seu a Londres, té una gran influència en la política comercial de la UE. Vol la relaxació de la regulació bancària davant de les normes financeres dels Estats Units, més dures que les europees. Els americans es van posar en marxa després de la crisi financera per frenar directament els poders dels banquers i evitar que es repeteixi una crisi semblant. <a href="http://www.positivemoney.org/2014/08/ttip-give-banks-opportunity-block-monetary-reform/" target="_blank">Existeix el temor</a> que amb el TTIP s'eliminaran aquestes restriccions, lliurant tot el poder de nou als banquers.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La seguretat ambiental i alimentària</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El concepte de <i>convergència normativa</i> del TTIP tracta d'adaptar també les normes de la UE sobre la seguretat alimentària i el medi ambient a les dels EUA, ja que les dels Estats Units són molt menys restrictives. Convé recordar que el 70 per cent de tots els aliments processats que es venen en els supermercats dels Estats Units contenen ingredients modificats genèticament, davant de la legislació de la UE que no admet pràcticament els aliments modificats. La legislació d'EUA sobre l'ús de pesticides és més laxa i també permet l'us al sector càrnic d'hormones de creixement, restringides a Europa a causa de llurs vincles amb el càncer. L'<i>agribusiness</i> nord-americana ha tractat de fer eliminar aquestes restriccions en repetides ocasions mitjançant acords al si de l'Organització Mundial del Comerç, i probablement utilitzarà el TTIP per a intentar-ho de nou.
El mateix passa amb el medi ambient. La regulació de la UE dels productes químics mitjançant <a href="http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/chemicals/reach/index_en.htm" target="_blank">REACH</a> (Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de Productes Químics) molt més rígids amb les substàncies potencialment tòxiques. A Europa una empresa ha de demostrar que una substància és segura abans de poder utilitzar-la; als EUA és tot el contrari: qualsevol substància pot ser utilitzada fins que es demostri insegur. A tall d'exemple, la UE prohibeix actualment 1.200 substàncies utilitzades en els cosmètics; els EUA només 12.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha molts més arguments per dubtar de la honestedat de qui hi ha darrera del TTIP, però per anar fent, ja n'hi ha prou amb l'amenaça a la democràcia i la pèrdua de sobirania dels estats <span class="st">– </span>just quan en volem un per a nosaltres!<br />
<br />
Ara bé, si en voleu saber més, descarregueu-vos el document <a href="http://rosalux-europa.info/userfiles/file/TTIP_ES.pdf" target="_blank"><i>El Acuerdo Transatlántico sobre Comercio e Inversión</i></a> (PDF, 4 MB), de John Hilary, director executiu de l<i>a ONG</i> <a href="http://www.waronwant.org/" target="_blank"><i>War on Want</i></a>. Les informacions les he recopilat d'aquest document, dels <i>posts</i> enllaçats i de l'article <a href="http://www.theguardian.com/commentisfree/2013/nov/04/us-trade-deal-full-frontal-assault-on-democracy" target="_blank"><i>This transatlantic trade deal is a full-frontal assault on democracy</i></a> de the Guardian.</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-82815385293603188852014-10-02T19:58:00.000+02:002014-10-02T20:26:25.077+02:00Les lleis són el software de les societats<div style="text-align: justify;">
<i>Política per a informàtics</i><br />
<br />
Últimament, se sent molt que la democràcia no existeix sense les lleis. Bé, no està malament, però jo aprofundiria: una societat no ho és sense les seves regles, escrites o no, i que en societats mínimament desenvolupades aquestes regles es plasmen en lleis.<br />
<br />
Les regles o lleis son el que regulen com s'ha d'actuar en les diferents interaccions entre actors socials. Però les regles i lleis no existeixen només en democràcia, sinó que son necessàries a totes les societats; a les dictadures també.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
De fet, emprant terminologia contemporània, les lleis i els reglaments son el software de la societat. En conjunt, són la tecnologia necessària per a fer-la rutllar. Regula com ens hem de comportar en les diferents circumstàncies que es produeixen. I com el software, n'hi ha que és millor que d'altre. N'hi ha que és clarament tòxic i pot produir efectes molt adversos, i d'altre que funciona perfectament, que no s'ha de tocar per res tot seguint el modisme anglès, «si funciona, no ho arreglis».<br />
<br />
Com el software, les lleis s'escriuen per a una o diverses funcions, en un context específic. Si el requisit de la funció, o el context varia, s'haurà de fer necessàriament unes correccions. Quan esdevé obvi que no funciona, serà imperatiu substituir el software.<br />
<br />
Normalment cal modificar continuadament elements del nucli, i fins i tot pot caldre canviar completament tot el 'sistema operatiu'. És a dir, arriba el moment en què s'ha de substituir-lo sencer, si les circumstàncies ha acabat amb la seva utilitat. A vegades, cal canviar completament de plataforma, ja que el 'software stack' d'una plataforma ja no satisfà les funcions requerides.<br />
<br />
Parlem clar: el símil és que la plataforma seria l'estat; el sistema operatiu, la constitució; les lleis, les aplicacions; i els reglaments, el programari, controladors, etc.<br />
<br />
Com sap qualsevol responsable informàtic i de sistemes, fer un canvi de plataforma, migrar d'un 'stack' a un altre, és un procés tremendament complex. És lògic que qui ho gestiona i controla serà molt reticent a fer un canvi d'envergadura. Però arriba el moment en que no es pot evitar, ja que el sistema simplement no dona el resultat satisfactori per als usuaris i els actors, es facin les modificacions que sigui.<br />
<br />
La plataforma <i>Estat espanyol</i> ja no satisfà als usuaris i actors de <i>Catalunya</i>. El que cal és establir una altra plataforma i migrar-hi, establint el <i>stack</i> de programari idoni, que serà molt més modern que el d'Espanya, ja que aquest té un <i>core</i> o nucli molt antic i que simplement no és adequat ni a Catalunya ni a les circumstàncies actuals, ni econòmiques ni socials, a la Unió Europea i a l'entorn global (uns sistema superiors a les plataformes espanyola i catalana).<br />
<br />
La lluita amb els interessats en mantenir la plataforma actual serà dura, però és imprescindible fer la migració, i com més aviat millor.</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-6403616424779082812014-01-21T15:20:00.000+01:002014-01-21T15:20:27.068+01:00Rajoy: “Ese es mi Plan para Cataluña”<div style="text-align: justify;">
“Mire, yo en Cataluña llevo actuando mucho tiempo. En primer lugar estoy trabajando, como me había comprometido en mi programa electoral para que haya crecimiento económico y empleo, y para que se resuelvan los graves problemas que tiene la Generalitat de Cataluña en estos momentos, y a los que estamos atendiendo, entre otros a pagar a los proveedores de la propia Generalitat.<br /><br />En segundo lugar, yo voy a trabajar, después de la situación que se ha creado, para incrementar los lazos que siempre han unido al conjunto de los catalanes, las personas que viven en Cataluña y no han nacido en Cataluña, con el conjunto de todos los españoles.<br /><br />Y en tercer lugar, yo desde luego aplicaré, no se le puede demandar otra cosa, pero sí hay que pedírsela al presidente del Gobierno, que se cumpla la ley y la Constitución española.<br /><br />Ese es <i>Mi Plan para Cataluña</i>”<br /><br />Sense comentaris, i només una pregunta: Aquest és un pla?!</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-47639463620234701412014-01-15T10:37:00.000+01:002014-01-15T10:45:38.560+01:00La responsabilitat social dels empresaris, i la teva<div style="text-align: justify;">
Els 'empresaris' <span class="st">—</span>la majoria no ho són, sinó són directius/funcionaris d'empresa<span class="st">—</span> han d'entendre que, com tots, no es deuen en<span class="st"> </span>exclusiva als seus accionistes, sinó que tenen responsabilitat social, als treballadors <span class="st">—</span>i càrrecs intermedis, que també ho són<span class="st">—</span> i llurs famílies, els proveïdors <span class="st">—</span>i llurs treballadors i famílies<span class="st">—</span>, els clients (<i>ídem</i>), és a dir a la societat en general. No poden aïllar-se de la societat, no simplement perquè és el seu entorn i s'afecten mútuament, sinó que també la societat és garant de llurs societats, és a dir, empreses. Aquestes són concessionàries: tenen la concessió, i protecció, de la societat. Les empreses són un artefacte social, creat per la societat per a augmentar la productivitat i per al profit de la societat, de tots.<br />
<br />
Per tant, cal exigir a les empreses, tant del món productiu de bens i serveis com de les financeres <span class="st">—</span>bancs, etc.<span class="st">—</span> responsabilitat social. El món polític ha de reprendre la iniciativa al món de l'empresa. Sí, em direu que la política ha perdut la legitimitat necessària, però no confieu en els interessos empresarials.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
No ens podem permetre 'passar' de la política. No oblideu mai: si no fas política, te la faran!</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-7913611723749296942013-12-19T11:55:00.002+01:002013-12-19T11:57:09.452+01:00Constitucions i autodeterminació<div style="text-align: justify;">
Ahir vaig posar-me a veure si el president espanyol, Mariano Rajoy, tenia raó al afirmar que "la autodeternimación no existe en ninguna Constitución". Doncs resulta que n'he comptabilitzat fins a trenta, i potser n'hi ha més. Vaig publicar ahir la <a href="http://yuribcn.blogspot.com/2013/12/la-autodeterminacion-no-existe-en.html" target="_blank">llista</a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui voldria afegir unes reflexions:<br />
<br />
S'ha repetit una i altra vegada que el concepte d'autodeterminació es refereix, a la jurisprudència internacional, a territoris colonitzats. Certament, la majoria de països que citen l'autodeterminació a llurs Constitucions són antigues colònies. Però resulta que a la llista hi apareixen diversos països que no s'han considerat mai casos de colonització, com Alemanya o Hongria, i que s'atribueixen el dret a l'autodeterminació, pel qual precisament estableixen llurs Constitucions.<br />
<br />
Un altre cas és el d'Etiòpia, que tot i ser un país africà i per tant confondre's amb el d'antigues colònies, aquest no ha estat mai colonitzat. De fet, és l'únic territori africà que va poder mantenir-se lliure i independent durant els segles de colonització per part dels europeus. A més a més, la seva Constitució no contempla solament el dret a l'autodeterminació, sinó que explicita el dret a la secessió.<br />
<br />
Finalment, el cas de França és particular, ja que reconeix a la Constitució el dret a l'autodeterminació dels seus departaments d'ultramar. Cal considerar que no considera colònies aquests territoris, ja que sempre els ha considerat parts íntegres de la pròpia República.</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-19145175210262378452013-12-18T23:34:00.003+01:002013-12-19T13:06:00.335+01:00La autodeterminación no existe en ninguna constitución<div style="text-align: justify;">
Segons Rajoy, “la autodeterminación no existe en ninguna constitución”. O sap que sí i menteix, o no ho sap i és ignorant. No sé quin és pitjor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les següents constitucions SÍ reconeixen el dret a l'autodeterminació, amb llurs diferents interpretacions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Alemanya — Preàmbul</div>
<div style="text-align: justify;">
Angola — Art. 12 1.c.</div>
<div style="text-align: justify;">
Bangla Desh — Art. 25.b.</div>
<div style="text-align: justify;">
Bolívia — Art. 2</div>
<div style="text-align: justify;">
Brasil — Art. 4 III</div>
<div style="text-align: justify;">
Cap Verd — Art. 10 (2)</div>
<div style="text-align: justify;">
Colòmbia — Art. 9</div>
<div style="text-align: justify;">
Cuba — Art. 12 a</div>
<div style="text-align: justify;">
Equador — Art. 57</div>
<div style="text-align: justify;">
Eslovàquia — Preàmbul</div>
<div style="text-align: justify;">
Eslovènia — Preàmbul</div>
<div style="text-align: justify;">
Estònia — Preàmbul</div>
<div style="text-align: justify;">
Etiòpia — Art. 39.1 (inclou explícitament la secessió)</div>
<div style="text-align: justify;">
França — Preàmbul</div>
<div style="text-align: justify;">
Guinea — Art. 21</div>
<div style="text-align: justify;">
Guinea-Bissau — Art. 18.2</div>
<div style="text-align: justify;">
Hondures — Art. 15</div>
<div style="text-align: justify;">
Hongria — Preàmbul i Art. XXIX</div>
<div style="text-align: justify;">
Mèxic — Art. 2</div>
<div style="text-align: justify;">
Nicaragua — Art. 5</div>
<div style="text-align: justify;">
Paraguai — Art. 143.2</div>
<div style="text-align: justify;">
Portugal — Art. 7.3</div>
<div style="text-align: justify;">
Qatar — Art. 7</div>
<div style="text-align: justify;">
República Dominicana — Preàmbul</div>
<div style="text-align: justify;">
Rússia — Art. 5.3</div>
<div style="text-align: justify;">
Sud-àfrica — Capítol 14 Part B 235</div>
<div style="text-align: justify;">
Sudan — Part 16. 219 (referent específicament a Sudan del Sud)</div>
<div style="text-align: justify;">
Surinam — Art. 7.1</div>
<div style="text-align: justify;">
Timor Oriental — Art. 8.1</div>
<div style="text-align: justify;">
Veneçuela — Preàmbul</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per cert, parlar-ne no vol dir, evidentment, practicar-ho. Estat de dret?<br />
<br />
PD <a href="http://yuribcn.blogspot.com/2013/12/ahir-vaig-posar-me-veure-si-el.html" target="_blank">Reflexions addicionals</a>. </div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-87609761664625107102013-11-08T13:04:00.001+01:002013-11-08T13:04:20.054+01:00Darrera el tancament de Canal 9<div style="text-align: justify;">
<b>La batalla de la publicitat, els interessos dels grups mediàtics, la implicació de PP, PSOE i CiU, i la eliminació de les televisions autonòmiques.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A banda de les consideracions de l'ús del Canal 9 com a instrument de propaganda dels governs de la Generalitat valenciana, i de la gestió pèssima, cal tenir en compte què hi ha darrera de tot plegat: una guerra encoberta entre els interessos de les televisions privades i l'interès públic, i que va arribar ahir al <a href="http://comunicacio21.cat/2013/11/el-parlament-dona-el-vistiplau-a-l%E2%80%99externalitzacio-de-la-publicitat-de-tv3/" target="_blank">Parlament de Catalunya</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Comencem amb una mica d'història: Hi havia una vegada... a Espanya una televisió pública, primer en blanc i negre, després en colors; passà d'un canal a dos.
Aleshores, després de l'assoliment de la <i>democràcia</i> —<i>és un dir</i>— apareix TV de Catalunya i el projecte de televisió basca, Euskal Telebista. Comença a haver-hi la idea de que els governs que tenen televisions pròpies tenen un instrument molt poderós. A l'estat de les autonomies, tothom vol la seva. Els diversos governs de les autonomies les munten, amb llurs amics que basteixen uns entramats d'empreses productores que treballen per a cada canal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan tot això s'ha fet enormement costós, arriba el canvi de model televisiu, la digitalització i la crisi de la publicitat. El lobby de les televisions privades, que s'han fet grans augmentant quota de pantalla, arribada la crisi de la publicitat, volen augmentar el seu <i>share</i> del pastís. Comença així la gran batalla de la publicitat i es suprimeix la de TVE. Així, subvencionant l'estat el cent per cent d'aquesta empresa, sense el recurs de la publicitat, es reparteix el pastis a la resta, amb el resultat de que es subvencionen indirectament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El següent pas, és clar, és acabar amb les altres televisions públiques autonòmiques. Hi ha dues opcions: o bé substituint subtilment les públiques i deixant-les com a simple marca, passant a gestionar-les amb les productores que controlen, o bé eliminant-les directament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això és prou fàcil amb les petites, però es fa molt més difícil amb la més important, TV3. Per això hi ha la oposició sistemàtica de la <i>Unión de Televisiones Comerciales Asociadas</i> (<a href="http://www.uteca.com/" target="_blank">UTECA</a>), l'associació de les televisions privades, a que TV3 pugui ampliar la cobertura mitjançant els acords de reciprocitat amb altres televisions autonòmiques, notablement la valenciana, i és per això que no prosperen els acords amb el <i>Ministerio de Industria</i> i el govern valencià. Les últimes modificacions legals sectorials en matèria televisiva que s'han fet a Espanya han estat per les pressions de la UTECA.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els dos blocs de captació de publicitat a Espanya, els que hi ha al voltant dels grups privats d'Antena 3 i de Tele5, se'n duen més del 80% del pastís publicitari. El tercer grup és el de TV3, que capta en recursos publicitaris el que reuneixen totes les altres televisions autonòmiques juntes, que són onze.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, el que passa amb la publicitat a TV3 és enormement important. La UE, en el procés de liberalització europeu en que la Comissió demana una comptabilitat analítica per a deixar clar quina és la subvenció dels mitjans públics i els continguts que van a finançar. El problema de la comptabilitat analítica és que no pots dir quin programa és de <i>servei públic</i> i quin no.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En Joan Manuel Tresseras posa el següent exemple pràctic: “Tens un programa de gran contingut cultural, que passat a segons quina hora tindràs un 3% d'audiència. Però posem que passes una pel·lícula de James Bond a les 6 de la tarda, el documental a les 8, i a les 9 del vespre tens el Barça-Madrid, el programa d'interessantíssim contingut cultural passa del 3% al 25% d'audiència, i estas fent un gran servei public. Per a fer política de servei públic, utilitzes drets televisius de pel·lícules i de futbol.”</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, no es pot fer <i>comptabilitat analítica</i> d'un programa sí i un altre no, sinó que el servei públic s'ha de fer a partir d'una <i>estratègia global</i>. Per això necessites ingressos, i forces, perquè el mercat dels drets televisius és lliure. Si vols una televisió que vetlli per l'interès públic, cal que pugui aplicar una estratègia intel·ligent equilibrada i de qualitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així que continua la guerra pels ingressos de la publicitat. Ja estan eliminant una de les televisions autonòmiques, la valenciana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ahir, dijous 7 de novembre, el Parlament va <a href="http://comunicacio21.cat/2013/11/el-parlament-dona-el-vistiplau-a-l%E2%80%99externalitzacio-de-la-publicitat-de-tv3/" target="_blank">avalar externalitzar</a> la gestió de la publicitat a TV3 amb el vot de CiU, PSC i PP. ERC havia presentat una moció en la que es rebutjava aquesta externalització i que va ser votada favorablement per ICV-EUiA i la CUP.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La posició del PP s'entén perfectament. Però la que hem de qüestionar és la de CiU i del PSC. Bé, qüestionar o entendre perfectament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Agraït a en <i>Joan Manuel Tresserras</i> per les seves explicacions.</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-56969322866676619482013-10-28T08:58:00.000+01:002013-10-28T09:37:43.176+01:00La Vanguardia i la moderació — Qui són els moderats?<div style="text-align: justify;">
Ahir a La Vanguardia preguntava <i><a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/editorial/20131027/54392454250/quien-teme-a-los-moderados.html" target="_blank">¿Quién teme a los moderados?</a></i> M'ha portat a preguntar <i>Qui són els moderats?</i><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Primerament, cal tenir clar què és ser <i>moderat</i>. El <i>Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans</i> defineix la <i><a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=moderat" target="_blank">moderació</a></i> en l'àmbit de la política com allò que està allunyat dels partits o de les posicions extremes. I si tenim en compte que l'exigència de l'electorat, revelada en tots els sondeigs <span class="st">—</span>sí, fins i tot els de <i>La Vanguardia</i><span class="st">—</span> és de poder exercir el dret a decidir, només podem arribar a una conclusió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'exigència de poder exercir el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya ha esdevingut <i>mainstream</i> i per tant, per definició, moderada.
Em pregunto si per <i>La Vanguardia</i> la <i>moderació</i> equival a la negociació entre elits, i que no exerceixi el 'populatxo' el seu dret a decidir democràtic?<br />
<br />
Però si ni tant sols les pròpies elits Madrilenyo-Barceloneses del <a href="http://www.economiadigital.es/cat/notices/2013/10/el_desacord_en_el_si_de_pont_aeri_impedeix_pactar_un_document_sobre_catalunya_47596.php" target="_blank">Club del Pont Aeri</a> <span class="st">—</span>del qual són membres destacats l'editor de <i>La Vanguardia</i>, José Antich, i el seu propietari, Javier, Conde de Godó<span class="st">—</span> no es posen d'acord!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De què parla el Sr. Antich? Quines lliçons aspira donar-nos?!</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-80676413704558187532013-09-29T11:57:00.000+02:002013-09-29T12:48:49.922+02:00Incertesa de la UE i la independència: seriem Somalilàndia?<div style="text-align: justify;">
Hi ha moltes veus que sembren la por, que diuen que la Catalunya independent quedarà fora de la UE. Fins i tot, l'economista Francesc Granell, antic Director General de Comerç i Turisme amb el Conseller Francesc Sanuy — el qual, per cert, s'ha declarat
independentista — ha arribat a l'extrem de dir a <a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/28/catalunya/1380391005_982094.html" target="_blank">El País</a> que podríem acabar com <i>Somalilàndia</i>, no pas pel nivell econòmic, sinó per el llimb en què es troba al secessionar-se de <i>Somàlia</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No entraré a discutir si Catalunya quedaria fora de la Unió Europea. Això ja s'ha tractat per persones molt més doctes en la matèria de la política d'<a href="http://www.irla.cat/documents/lampliacio-interna-de-la-UE.pdf" target="_blank">ampliació interna</a> [PDF] de la Unió i les amenaces de l'estat espanyol de bloquejar el reconeixement de Catalunya com a membre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vull plantejar el suposat llimb en que es trobaria Catalunya en els primers moments de la independència. Personalment crec que segurament ens quedarem, momentàniament, fora de la UE ja que aquesta no voldrà avançar-se als esdeveniments i no es mullarà, tal i com ve fent fins ara, tot rentant-se les mans d'una qüestió de negació de drets democràtics a ciutadans europeus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però estic segur que els arguments econòmics sí tindran un pes decisiu un cop s'hagi produït la secessió. La importància econòmica de Catalunya, en tots els seus aspectes, però sobre tot en el fet que el nou estat independent serà contribuent net a les arques de la Unió, serà cabdal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quedarà, doncs, Catalunya com una Somalilàndia, sense reconeixement? Doncs no. Primerament, la importància de Catalunya fa que l'exemple d'un estat sense reconeixement com Somalilàndia sigui ridícul. La comparativa, si s'ha de fer, seria amb Taiwan, que la pressió de la Xina ha fet que no s'hagi admès mai com a membre de les Nacions Unides.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaja, que ser temporalment Taiwan, tot negociant la reentrada de Catalunya a la UE no estaria gens malament. <i>HTC</i>, <i>Acer</i>, <i>TrendMicro</i>, <i>Asus</i>,... empreses de gran reconeixement internacional, un país amb banc central i sistema de pagaments reglat, un creixement econòmic més que saludable i sostingut... totes raons per les que les empreses de la República Popular i de tot el món, lluny de fer-li el buit, han anat ampliant la seva economia i benestar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I recordem que Espanya no es ni de bon tros la Xina. Els estats membre importants de veritat no tenen cap interès en deixar fora de la UE a Catalunya, i encara menys una potencial Taiwan, que podria arribar a acords bilaterals amb la totalitat dels membres de la Unió, excepte Espanya si aquesta li fes el buit, entrar a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_de_Schengen" target="_blank">espai <i>Schengen</i></a> de lliure circulació, que no és un acord exclusiu de la UE — no tots els signataris de <i>Schengen</i> són membres de la UE i no tots els membres de la UE en son signataris — sinó que aquesta l'ha integrat en el seu corpus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Que segueixin amb el discurs de la por, que s'aniran retratant, aquells que estan i viuen bé amb l'<i>estatus quo</i>. La resta ho tenim clar: independència!</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-36544257506698980242013-03-24T13:59:00.002+01:002013-03-24T14:10:33.067+01:00Compulsió de repetició: condició de l'unionisme<div style="text-align: justify;">
Sigui mitjançant la conservació de l'autonomisme, amb millores de finançament, o bé per la via del federalisme, els proponents a Catalunya de mantenir la unió amb Espanya semblen patir una condició descrita pels psicoanalistes.</div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
Un dels leitmotiv de l'obra freudiana és el concepte de <i>compulsió a la repetició</i>. Per Freud tenia estretes relacions amb la pulsió de mort i sobre la qual, qui la patia difícilment podia interrogar-se amb claredat sobre la seva exacta naturalesa.</div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><a href="http://acompanyamenterapeutic.blogspot.com.es/2010/11/compulsio-la-repeticio-activitat-ipsi.html" target="_blank">Oriol Martí</a> (Metge. Psicoanalista)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La <i>compulsió de repetició</i> o, simplement, <i>repetició</i> és un concepte que Sigmund Freud va definir per intentar donar un fonament a l'impuls dels éssers humans a repetir actes, pensaments, somnis, jocs, escenes o situacions desagradables o fins i tot doloroses. El caràcter conservador de les pulsions i la seva indestructibilitat són les dues característiques també descrites per Freud.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jean Laplanche i Jean-Bertrand Pontalis ho defineixen així:</div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
A) A nivell de la psicopatologia concreta, procés incoercible i d'origen inconscient, en virtut del qual el subjecte se situa activament en situacions penoses, repetint així experiències antigues, sense recordar el prototip d'elles, sinó al contrari, amb la impressió molt viva que es tracta d'alguna cosa plenament motivat a l'actual.</div>
<div style="text-align: justify;">
B) En l'elaboració teòrica que Freud dóna d'ella, la compulsió a la repetició es considera com un factor autònom, irreductible, en última anàlisi, a una dinàmica conflictual en què només intervindria la interacció del principi del plaer i el principi de realitat . S'atribueix fonamentalment a la característica més general de les pulsions: el seu caràcter conservador.</div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">J. Laplanche i J. B. Pontalis. <a href="http://www.casadellibro.com/libro-diccionario-de-psicoanalisis/9788449302565/688739" target="_blank">Diccionario de Psicoanálisis</a> pp. 439-446.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al llegir tot això, m'ha vingut immediatament la reflexió que aquest és precisament el comportament de l'anomenat unionisme que s'empeny col·lectivament a repetir una i altra vegada l'intent de fer-se entendre, de ser més didàctic ("hem d'explicar-nos millor") a Espanya, de convèncer a l'estat que cal un altre acord polític entre aquest i Catalunya, amb la impressió de que hi ha res a fer.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Què hem de pensar d'aquells col·lectius que tenen un comportament repetitiu que, facin el que facin, obtenen sempre els mateixos resultats? Quina ha de ser la conclusió? Vostès mateixos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">Continguts extrets de la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Compulsi%C3%B3n_de_repetici%C3%B3n" target="_blank">Wikipedia</a> en espanyol.</span></div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-13995184151065369062013-02-09T13:43:00.000+01:002013-02-09T14:34:47.166+01:00El futur del Port de Barcelona i el desglaç àrtic<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: right;">
</div>
<span style="font-family: inherit;"><b>La porta europea d'orient, durant quant?</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJnPl2VFjZcVhMwFwkDrClrRbfh00mgq0qLi1vNFeSBMru2H5TEI-UYkEOetdSBaUG-7oS90jYJYDz-a_izXA8mkUyWe0aVpkQa7hz82aFayruC-FFEvhMaiV65_76tZhkhnyANA/s1600/220px-Arctic_orthographic_projection.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="Oceà àrtic" border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJnPl2VFjZcVhMwFwkDrClrRbfh00mgq0qLi1vNFeSBMru2H5TEI-UYkEOetdSBaUG-7oS90jYJYDz-a_izXA8mkUyWe0aVpkQa7hz82aFayruC-FFEvhMaiV65_76tZhkhnyANA/s200/220px-Arctic_orthographic_projection.png" title="" width="200" /></a><span style="font-family: inherit;"></span><br />
<span style="font-family: inherit;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><i>Sense la màxima eficiència logística, ni Barcelona ni cap altre port del litoral mediterrani seran competitius.</i>
</b> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<span style="font-family: inherit;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Hutchinson Whampoa va guanyar el 2006 l'adjudicació de la nova terminal de càrrega del port de Barcelona, el BEST (Barcelona Europe South Terminal), davant de les ofertes de Dubai Ports i la catalana TCB. Per tant estava clar que hi havia força interès en el creixement de la capacitat del port. Segons l'aleshores president de l'Autoritat Portuària, Joaquim Coello, permetria que la meitat del tràfic arribés dels grans ports del sud-est asiàtic i que, segons l'empresa TerCat, rivalitzaria amb les principals terminals del nord d'Europa. Així, el port de Barcelona esdevindria la porta d'Europa per al comerç asiàtic, passant per l'oceà Indic i el canal de Suez.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<span style="font-family: inherit;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Han canviat moltes coses des del dia en que es va iniciar el projecte. Per una banda, la revolució de la Primavera Àrab, que ha portat el canvi del govern a Egipte, propietari del Canal. Però aquest no té cap interès en que hi hagi el més mínim problema en el passatge marítim entre continents per aquesta via.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<span style="font-family: inherit;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Però el que hauria d'inquietar és el desglaç àrtic. El <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pas_del_Nord-oest">Pas del Nord-oest</a> va quedar lliure de glaç el 2007, i a l'agost de 2011 el vaixell rus <i>Vladimir Tikhonov</i> va transportar via el </span><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pas_del_Nord-est">Pas del Nord-est</a></span> 120.000 tones de condensat de gas a Tailàndia. Va reduir el temps del viatge, que normalment es faria via el canal de Suez, en una setmana. La distància total es veia reduïda en un 40%.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Feia segles que es cercava un pas vers Àsia pel nord del continent americà. El primer intent del que es té coneixement fou del venecià <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Cabot">Cabot</a>, enviat per Enric VII d'Anglaterra. Aquest volia saltar-se el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_de_Tordesillas">tractat de Tordesillas</a> que, avalat per la Santa Seu, repartia les Amèriques i Àsia entre Espanya i Portugal. Finalment al segle XIX, el noruec <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Roald_Amundsen">Roald Amundsen</a> va poder navegar el Pas del Nord-oest per primer cop en temps moderns (possiblement ho varen intentar els víkings abans de la petita edat de gel), anant d'Atlàntic a Pacific entre 1903 i 1906. Però ho va fer amb un vaixell petit de pesca per vies molt poc profundes i per tant inviables pel tràfic comercial.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI30jaVcESKxu69jzQ4qJ3238Xrh1GcBzvsd_ej5uEe7FiIQQMhqgO7AX2t1BDClr_SXhuKYK8gDT14KxPAFpp7zNg-JQX_SKsL7c0QJCm9FKM628bAfPpYxgh7ItqSxxBmmuU7Q/s1600/Northern_Sea_Route_vs_Southern_Sea_Route.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Rutes nord-est i Suez" border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI30jaVcESKxu69jzQ4qJ3238Xrh1GcBzvsd_ej5uEe7FiIQQMhqgO7AX2t1BDClr_SXhuKYK8gDT14KxPAFpp7zNg-JQX_SKsL7c0QJCm9FKM628bAfPpYxgh7ItqSxxBmmuU7Q/s200/Northern_Sea_Route_vs_Southern_Sea_Route.png" title="" width="200" /></a><span style="font-family: inherit;">A l'estiu del 2011 varen navegar un total de 33 vaixells per la ruta marítima del nord que passa per damunt de la costa nord de Rússia. Aquesta ruta pot retallar la distància entre Rotterdam i Shanghai (els principals ports europeu i xinès, respectivament) en un 22%. El Pas del Nord-oest, pel nord de Canadà, el retallaria en un 15%. Això faria possible no només uns temps de trànsit més curts, sinó un estalvi important en combustible bunker (usat en motors marins), el qual tendeix a l'alça: va augmentar un 33% en el període 2011-2012.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: inherit;">La ruta sud, passant pel canal de Suez, encara té futur, és clar, però també està clar que les rutes àrtiques presentaran una competència molt important en el futur i els nostres ports que formen part de la cadena logística entre Europa i Àsia hauran de maximitzar la seva eficiència, tant a nivell portuari com en tota la línia de transport comercial, per carretera i ferrocarril.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: x-small;">El proper 23-25 d'abril el <a href="http://www.informamaritimeevents.com/event/arcticshipping">9è Arctic Shipping Forum</a> tractarà el tema a Helsinki.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Última edició de<span style="font-size: x-small;"> l'<span style="font-size: x-small;">a</span></span>nuari <span style="font-size: x-small;">àrtic </span><a href="http://www.arcticyearbook.com/">Arctic Yearbook 2012</a>.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Preus de <a href="http://www.platts.com/Shipping/BunkerFuel">combustible bunker</a>.</span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Publicat al blog del PuntAvui <a href="http://blogs.elpunt.cat/jordivilanova/2013/02/09/el-futur-del-port-de-barcelona-i-el-desglac-artic/" target="_blank">Horitzó Aparent</a>.</span></div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-26466050155149069812012-12-28T09:30:00.001+01:002012-12-28T10:08:59.198+01:00La Trampa 22 de la Constitució Espanyola<div style="text-align: justify;">
L'any 1961, en Joseph Heller va escriure el llibre <i>Catch 22</i> (<a href="http://laveritatdinslaficcio.blogspot.com/2012/10/trampa-22-de-joseph-heller.html" target="_blank">Trampa 22</a>), que tractava d'un tal Joseph Yossarian, capità de la força aèria d'EUA destinat a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Yossarian volia deixar de volar en missions de combat i que l'enviessin a casa. Això només era possible si el metge de l'esquadró el declarés <i>no apte per volar</i>. Qualsevol pilot que estigués disposat a volar en aquestes missions tant perilloses seria declarat <i>no apte</i> per estar boig, ja que s'hauria d'estar boig per anar voluntàriament a una mort certa. Ara bé, per a ser avaluat, calia sol·licitar-ho, fet que es considerava prova suficient per a considerar-se assenyat. Per tant, era impossible ser declarat <i>no apte</i>! L'expressió <i>Catch-22 </i>ha substituït pràcticament l'adjectiu <i>Kafkià</i> al mon anglòfon.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs, això és el que li passa a la democràcia a Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha quedat ben clar a partir de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Manifestaci%C3%B3_%22Catalunya,_nou_estat_d%27Europa%22" target="_blank">manifestació</a> multitudinària del passat 11 de setembre, en que un milió i mig de veus cridaren <i>In-Inde-Independència</i>; a partir d'una votació del Parlament de Catalunya en que es va aprovar una <a href="http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies?p_id=122807784" target="_blank">resolució</a> que demanava una consulta sobre el futur de Catalunya <i>prioritàriament</i> dins la següent legislatura; i a partir del resultat de les eleccions catalanes del 25 de novembre, en que la ciutadania va elegir un Parlament majoritàriament a favor d'un referèndum per a dirimir el futur de Catalunya, que la ciutadania vol exercir el seu dret col·lectiu a decidir, el seu dret a l'autodeterminació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però l'estat espanyol, i els partits representats majoritàriament a les Corts, el PP, el PSOE (incloent-hi el PSC) i també UPyD, que votaren el 9 d'octubre 2012 en contra d'una proposta no de llei (BOE <a href="http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/DS/PL/DSCD-10-PL-63.PDF" target="_blank">PDF</a>) d'Esquerra Republicana de transferir la capacitat de convocar referèndums a la Generalitat, recorren a la Constitució espanyola per a argumentar que no es pot convocar un referèndum a Catalunya, que si es vol fer, cal modificar la Constitució, i que per a fer-ho, cal l'aprovació de dues terceres parts del Congrés, la dissolució de les Cortes, i convocatòria de referèndum.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Suposa la intervenció de dues legislatures diferents i dues consultes a l'electorat. Unes primeres Corts han d'aprovar per una gran majoria la decisió d'efectuar la reforma, però no són elles les que han de dur-la a terme, sinó les Corts triades després de la dissolució de les anteriors. Així exigeix que l'electorat espanyol es pronunciï immediatament sobre la conveniència o no de la reforma mateixa i el seu contingut, així com sobre quines forces parlamentàries han de tenir la majoria en aquestes Corts constituents. Finalment i un cop aprovada la reforma per aquestes segones Corts, l'electorat ha de pronunciar-se de nou sobre el seu contingut, aquesta vegada directament mitjançant referèndum.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot plegat, el procés està dissenyat per a impossibilitar les modificacions profundes, dissenyat per a mantenir a tota costa l'estatus quo, per a impossibilitar l'adaptació de la Constitució espanyola als temps i les realitats canviants.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En resum, la Constitució espanyola és <i>Catch-22</i>.</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-1375886955852150112012-11-26T10:00:00.003+01:002012-11-26T14:18:01.212+01:00Catalunya vota amb independència política: el PSC ha de reflexionar<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b>Queda clar: Unionista o
Independentista, Catalunya fa la política a la seva manera, de forma
absolutament independent d'Espanya.</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
CiU, ERC, ICV, C's i CUP sumen 96
escons en el nou parlament, mentre que els partits de disciplina
espanyola, PSC-PSOE i PP, només 39. Aquesta diferència demostra que
Catalunya, sigui amb partits separatistes o unionistes, més que mai,
fa la política de forma totalment aliena al bipartidisme dominant a
Espanya.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Només això hauria de fer pensar a
molts, tant aquí com a Espanya, de com plantejar el seu
posicionament polític. Penso sobre tot en el PSC, que ha de
reflexionar molt més enllà de la seva filiació amb el PSOE, i
adaptar-se d'una vegada per totes a la realitat catalana.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
El PSC te dues ànimes, sempre he
sentit dir. Ha de trobar la manera de fer-les una, ja que ha quedat
clar que la gran majoria del seu electorat és el que ha fet. No val
escudar-se en l'excusa de que han patit l'abstencionisme, després de
la jornada històrica d'ahir en la que va haver la major participació
que mai s'hagi donat en unes eleccions nacionals catalanes.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
La ciutadania de Catalunya ha deixat
clar que vol decidir, i entre ella està l'electorat socialista, és
a dir, aquell que creu en una política socialdemòcrata per a
Catalunya. I no pot ser que hi hagi dos partits que representin
exactament la mateixa opció de posicionament polític i econòmic.
El PSC ara ha de decidir quin camí ha de prendre. No pot seguir amb
aquestes dues ànimes que l'ha dut a una esquizofrènia de la que
s'aprofita qui, durant la última dècada, ha demostrat no ser el
fidel amic que el creien i ha pensat en els seus interessos
espanyols, denigrant allà la gent d'aquí, menystenint-la, només
adaptant-se a un discurs federalista quan les veia venir.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
I al final, ha vingut: el moment de
prendre decisions per a adaptar-se a la realitat de la societat a la
que ha de servir. Cal que aquells que ho veuen així facin uns passos
valents per a conciliar-se amb una societat que vol decidir un futur
molt, molt més enllà del que està disposat a admetre el PSOE.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
PD. En Pere Navarro ahir el vespre va
dir que aquestes eleccions no eren necessàries. Però donat que ha
canviat totalment el mapa parlamentari, cosa que demostra que
l'anterior no corresponia a la voluntat de la ciutadania, només puc
dir que sí eren necessàries. I tant necessàries Sr. Navarro: quina
ceguesa més absoluta. A viam si obriu els ulls!</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-89024124758155283132012-09-09T12:04:00.001+02:002012-09-09T12:04:21.434+02:00No és manca de transversalitat: és majoria independentista <div style="text-align: justify;">
Havent llegit el post "<a href="http://www.piabosch.cat/2012/09/07/no-soc-independentista-i-anire-a-la-manifestacio-de-la-diada/comment-page-1/#comment-34368" target="_blank">No soc independentista i aniré a la manifestació de la Diada</a>" de la Pia Bosch al seu bloc, he volgut fer-ne una reflexió, i així hi he deixat un comentari. El reprodueixo aquí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Està clar que la idea d'un estat espanyol, federal i en el que s'accepta les diferències culturals, lingüístiques, socials, és a dir, ètniques, a demés de les diferències de model econòmic i empresarial, podria ser un clar anhel i objectiu per a moltíssima gent. Però ja han passat moltes dècades d'un "estat constitucional" en el que tot això s'hauria d'haver respectat, amb governs d'un color i un altre, i durant un temps, coincident tant a Catalunya com a l'estat, i què n'hem tret?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Hem assolit aquest model que vol tanta gent? La resposta és un NO rotund. És per això que tanta i tanta gent ara sí opta per un estat propi i independent, sobirà dins d'un conjunt d'estats a Europa. I és per això que pot <b>semblar</b> que hi pot haver manca d'unitat i transversalitat, però el fet és que a alguns els costa reconèixer-ho perquè la majoria ja no és clarament autonomista i federalista, sinó que ara la majoria de la ciutadania (ara no discutiré si és més o menys) vol acabar amb aquesta batalla contínua, n'està farta, i se'n adona que no té sortida, que per a federar-se cal la voluntat de les parts de federar-se, i anar endarrere ja no és factible (de fet, impossible per raons econòmiques i polítiques) i només queda la independència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Però tornant a la qüestió de la tranversalitat de la Diada, sí, siguem-hi tots i deixem-nos veure i sentir les nostres veus. Però finalment, deixem-nos votar el que volem, deixem triar a la ciutadania en referèndum, que aquesta seria la vera democràcia que volem tots, o potser no? I per a acabar, cal mirar-se els ulls i preguntar: qui no vol la democràcia del referèndum, i qui no estaria disposat a acceptar el resultat?</div>
YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-53324334740390589822012-06-30T09:38:00.001+02:002012-07-04T14:20:10.517+02:00Sentir-se espanyol i català, i ser independentista<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Aquells que recorden, com <a href="http://www.acn.cat/acn/675337/Noticia/text/Noticia.html" target="_blank">Alícia S.Camacho</a>,
que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO
<a href="http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/06/27/10/36/60220d32-3dde-4bbe-bd32-e66085959a29.pdf" target="_blank">PDF</a> - 0,822 MB) diu que els ciutadans se senten tan espanyols com
catalans com a primera opció quan se'ls pregunta pel seu sentiment
de pertinença, que això contrasta amb el 51% que votaria a favor
d'un referèndum independentista i que no són dades coincidents, no
entenen el que és la societat catalana.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Primerament, referent al sentiment de
pertinença, si se suma la ciutadania que se sent més catalana que
espanyola amb aquella que se sent només catalana, arribem al 52,9%
de la població. Però encara i així, argumento que no seria
incongruent sentir-se espanyol i ser independentista, i fins i tot
donar suport a “la Roja”.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Altres societats amb grans taxes
d'immigració, com la nostra, tenen sentiments de pertinença
d'altres orígens. Només cal mirar EUA, el <i>melting pot</i> per excel·lència, per veure les grans comunitats italoamericanes, afroamericanes, hispanoamericanes, sinoamericanes,
jueva-americanes, etc. El comú denominador és que són comunitats
americanes, d'Estats Units. Els EUA varen assolir la independència després de lluitar per la llibertat d'uns imposts injusts (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Stamp_Act" target="_blank">Stamp Act</a>) i lleis d'imposició intolerable (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Intolerable_Acts" target="_blank">Coercive Acts</a>) que varen abocar en la revolució americana.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
En un altre exemple, a l'Argentina,
veiem que la ciutadania té diversos orígens, espanyol i italià, i
també alemany, polonès, jueu, maputxe, guaraní, bantu, ioruba i
més. Tot i així, la ciutadania argentina se sent per damunt dels
seus orígens ètnics i culturals, argentina. L'Argentina va assolir
la independència d'Espanya en el procés general d'independència
del que ara són estats sobirans sud-americans. Aquest procés ragué
en les mesures econòmiques i en la corrupció de les autoritats
espanyoles, que varen crear en la burgesia nadiua un creixent desig
de llibertat econòmica i política.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Un dels actors més destacats en aquest
procés fou el “Libertador” <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3n_Bol%C3%ADvar" target="_blank">Simón de Bolívar</a>. Aquest era
d'origen no només espanyol, sinó aristocràtic: el seu oncle, que
el va criar al perdre pare i mare, era Marqués de Palacios,
d'avantpassats burgalesos. L'avantpassat de Bolívar, també Simón,
que va anar a les Amèriques havia sigut Contador Real, per privilegi
especial del rei Felipe II, i Procurador Real davant de les Cortes
espanyoles.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Hi ha qui se sent tant espanyol que
permetrà a aquest sentiment imposar-se al raonament racional, fins
al punt d'hipotecar-se a un estat que no compleix amb la ciutadania
catalana. Però hi ha molts antecedents d'aquells que, per molt
sentiment de pertinença a altres orígens que tinguin, tenen clar el
que els cal a ells i als seus fills i descendents.</div>YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-24494160915304949242012-06-22T07:44:00.000+02:002012-06-22T09:55:50.803+02:00L'economia neoclàssica: un rastre de destrucció econòmica des de la dècada dels '70<div style="text-align: justify;">
<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Erik_S._Reinert">Eric S. Reinert</a>, economista noruec,
resumeix clarament i concisa en el seu <i>paper</i> "Neo-classical
economics: A trail of economic destruction since the 1970s" les limitacions del neoclassicisme
econòmic, el seu rastre recent de destrucció econòmica i el
context històric, incloent-hi les alternatives més assenyades que
sempre han existit. Aquestes alternatives s'han d'actualitzar, ampliar
i debatre, però el que deixa clar és que la teoria neoclàssica és
un atzucac pel qual no es pot seguir.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Abstracte: El seu <i>paper</i> sosté
que la crisi financera internacional no és més que la darrera d'una
sèrie de calamitats econòmiques produïdes per una mena de teoria
que ha convertit la professió d'economista d'un estudi dels fenòmens
del món real en el que al final s'ha convertit en una ideologia
<i>matematitzada</i>.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Mentre que les mateixes crisis varen
començar reduint a la meitat els salaris reals a molts països de la
perifèria econòmica, a Amèrica Llatina a finals dels '70, els seus
orígens es troben en la teoria econòmica de la dècada dels '50,
quan la realitat empírica va deixar de ser la moda acadèmica. A
meitat de camí destructiu d'aquest tsunami teòric – entre els
seus orígens en la perifèria, a la dècada dels '70, fins els
col·lapses financers d'avui – ens trobem amb la destrucció de la
capacitat productiva del segon món, a l'antiga Unió Soviètica. Ara
n'estem patint les conseqüències: s'està destruint cada cop més
la riquesa i el benestar del mateix primer món: Europa i els Estats
Units.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Aquest <i>paper</i> defensa que és
necessari veure tots aquests esdeveniments com part d'un procés
continu durant més de tres dècades d'aplicació de l'economia
neoclàssica i de polítiques neoliberals que han destruït, més que
no pas creat, salaris reals i riquesa. La reconstrucció del benestar
general haurà de basar-se en la comprensió de que el que va
desencadenar el monstre de la destrucció del benestar no era la "fallida
del mercat", sinó la "fallida teòrica". Al ser resum d'un
projecte d'investigació més ampli, el <i>paper</i> inclou referències a
estudis més detallats d'aquests processos de "destrucció
destructiva" (no pas la "destrucció creativa" schumpeteriana).</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Podeu baixar-vos "Neo-classical
economics: A trail of economic destruction since the 1970s" <a href="http://www.paecon.net/PAEReview/issue60/Reinert60.pdf" target="_blank">aquí</a> (PDF 492KB)</div>YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-72414182217795567052012-03-30T10:00:00.003+02:002012-03-30T16:12:55.254+02:00Els vàndals<div style="text-align: justify;">
Uns vàndals organitzats han provocat costs tremends que la ciutadania ha de pagar cada vegada que aquests fan les seves. Ja se sap qui són, l'administració els té ben identificats i saben per quins entorns es mouen i com s'organitzen. Si l'administració diu que la llei no permet actuar amb contundència contra ells, el que cal és que es canvii el marc jurídic per a que se'ls pugui controlar. Però sembla que no es vulgui fer res! Cal que es castigui aquests vàndals tant destructors!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests vàndals són els banquers, els brokers i els polítics que s'han convertit en sectaris de Mammon.</div>YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-30795785658376204052012-03-26T12:40:00.006+02:002012-03-26T13:28:50.904+02:00Remenar el lèxic<div style="text-align: justify;">
Un repàs lèxic de paraules que s'han repetit molt aquest cap de setmana amb ocasió del Congrés de CDC.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Independència:-</b> Situació d'una col·lectivitat, d'un poble, d'un país, etc., no sotmesos a l'autoritat d'altres.<br />
<b>Sobirania:-</b> Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Estat:-</b> Aparell administratiu de la comunitat política estatal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Propi:-</b> D'un mateix i no d'altri.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Proposo, com a comentari, una popular cançó d'una coneguda cantautora catalana:</div>
<div style="text-align: justify;">
...</div>
<div style="text-align: justify;">
Remena, remena nena</div>
<div style="text-align: justify;">
remena, remena nena</div>
<div style="text-align: justify;">
No reposis ni un moment</div>
<div style="text-align: justify;">
si remenes força estona</div>
<div style="text-align: justify;">
la barreja surt més bona</div>
<div style="text-align: justify;">
i el client deixes content</div>
<div style="text-align: justify;">
remena, remena nena.<br />
<br />
Potser hauria d'haver titulat el post "La puta i la ramoneta"!</div>YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-60629544726953963932012-03-18T12:25:00.003+01:002012-03-18T12:25:45.108+01:00És l'estat propi, estúpid<div style="text-align: justify;">
Parafrasejant la frase estrella de campanya de Bill Clinton (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/It%27s_the_economy,_stupid" target="_blank">it's the economy, stupid</a>): <i>és l'Estat Propi, estúpid</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cada cop queda més
clar que Catalunya no pot ser el que vol la seva ciutadania sense el seu
propi estat. Si volem ser competitius a nivell econòmic i empresarial, si
volem tenir el benestar i la justícia social que ens mereixem, si volem
ser actors d'una Europa en que es té en compte les nostres necessitats,
no ho podrem assolir mai dins un estat que no juga gaire a favor nostre, sinó
molt massa sovint a la contra, i en un món que entén que la sobirania és dels estats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El més recent exemple, anecdòtic però simptomàtic, és la política de Blogger d'assignar els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_de_primer_nivell" target="_blank">dominis de màxim nivell</a> estatals als <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Uniform_Resource_Locator" target="_blank">URL</a> de <a href="http://www.blogger.com/">Blogger.com</a>, en el cas de l'estat espanyol, .ES</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cas més en que viure la catalanitat de forma normal, no pas ètnica o cultural, sinó funcional, exigeix un estat propi. I no, no és sempre <i>culpa</i> d'Espanya, i no és qüestió d'anar <i>contra</i> els espanyols, ni de ningú, sinó que és com funciona el món. Com més aviat tingui Catalunya estat propi, millor per a la seva ciutadania.</div>YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-78235642106579096382012-03-17T23:18:00.002+01:002012-03-19T08:48:56.675+01:00Perquè ha canviat Blogger l'URL del meu bloc?<div style="text-align: justify;">
La URL del meu bloc ha canviat de sobte. Per alguna raó que desconec, Blogger ha decidit afegir-hi un .es al final. Però el domini .es correspon a llocs en espanyol. Potser estic ubicat a Espanya, però vol dir això que el meu blog es en espanyol, si està escrit en català i s'adreça a lectors de parla catalana? Hi ha un domini que identifica aquesta llengua i cultura, i és el TLD .cat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En tot cas, Blogger (Google) podria haver tingut la cortesia de preguntar si m'agradaria ser identificat el domini .es, o en un mínim, d'haver tingut la decència d'advertir-me d'aquest canvi!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
--------------------------</div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Afegit 19/03/2012</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si voleu 'corregir' el que ha fet Blogger, aneu al vostre tauler de gestió i cliqueu a 'Plantilla' (a la columna de l'esquerra). Aquí trobareu les opcions 'Personalitza' i 'Modifica HTML'. Cliqueu aquest i seguidament 'Continua'.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara, esteu a la plantilla d'HTML del vostre blog. Caldrà copiar el codi de sota...</div>
<br />
<code>
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;"><script type='text/javascript'> if ((window.location.href.toString().indexOf('.com.es/'))>'1') { window.location.href = window.location.href.toString().replace('.blogspot.com.es/','.blogspot.com/ncr/'); } </script></span>
</span></code>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
... i enganxar-lo just a sota de l'etiqueta <span style="font-size: small;"><code><head></code></span> a la plantilla.<br />
<br />
<b>Atenció:</b> feu proves abans de modificar definitivament i, sobre tot, mantingueu l'URL del tauler de gestió per poder-hi accedir si hi ha algun error:<br />
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=00000000#overview – la cadena de números és l'identificador del vostre blog. No assumeixo <i><b>CAP RESPONSABILITAT</b></i> de qualsevol conseqüència de l'edició de la plantilla!</div>YuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com2