tag:blogger.com,1999:blog-25161601.comments2022-03-28T06:16:12.518+02:00YuriBCNYuriBCNhttp://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.comBlogger178125tag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-48051598639270318952014-01-21T15:25:29.890+01:002014-01-21T15:25:29.890+01:00Si, és un encefalograma PLASi, és un encefalograma PLAAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-45803200491337004222012-07-26T09:43:26.996+02:002012-07-26T09:43:26.996+02:00Molt ben dit! Jo em sento catalana i argentina, pe...Molt ben dit! Jo em sento catalana i argentina, però no espanyola, encara que en tingui la ciutadania. Lògic, em penso, doncs no em vaig criar a l'estat espanyol.Nuri148https://www.blogger.com/profile/01449091560453147662noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-28022933014729015932012-07-21T13:56:43.153+02:002012-07-21T13:56:43.153+02:00Molt d'acord amb això que poden donar-se casos...Molt d'acord amb això que poden donar-se casos de persones que se sentin espanyoles, però votin independència, perquè avui independència no és només un sentiment sinó una conclusió lògica que s'obté només que pensis una mica! I els que ens sentim catalans hem de comptar amb aquesta gent per sumar per a la independència!<br /><br />M'ha agradat el bloc i me'n faig seguidor ara mateix! ;)<br /><br /><br />Víctor<br />http://superviventcatala.blogspot.comVíctor de la Torrehttps://www.blogger.com/profile/01156413571671134043noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-15787336373786757442012-03-19T12:23:01.902+01:002012-03-19T12:23:01.902+01:00Moltes gràcies! ja tinc el bloc canviat els passos...Moltes gràcies! ja tinc el bloc canviat els passos son senzills i fàcil de posar en practica molt útil, mercès!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/05398363412273285701noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-388870625918962432012-03-19T12:21:44.687+01:002012-03-19T12:21:44.687+01:00Moltes gràcies! ja tinc el bloc canviat els passos...Moltes gràcies! ja tinc el bloc canviat els passos son senzills i fàcil de posar en practica molt útil, mercès!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/05398363412273285701noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-77431038193860490712012-03-15T10:18:12.049+01:002012-03-15T10:18:12.049+01:00El que relates, Jordi, forma part d'aquell típ...El que relates, Jordi, forma part d'aquell típic farciment noticiós que, per pura lògica quantificable en temps, desplaça altra mena de notícia més trascendental. D'una manera o altra és cosa de "pràctica molt antiga, ara actualitzada". El mateix es repeteix, per exemple, amb una presència desmesurada als mitjans audiovisuals públics catalans d'un tal Mourinho vinculat al futbol-espectacle-financer.Josep Rocanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-75811333009842595622011-10-04T08:44:26.947+02:002011-10-04T08:44:26.947+02:00Ja saps el que diuen, Àfrica: "El més semblan...Ja saps el que diuen, Àfrica: "El més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d'esquerres".YuriBCNhttps://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-80247269681245079242011-10-03T16:49:54.763+02:002011-10-03T16:49:54.763+02:00Totalment d'acord en què el vot nul o en blanc...Totalment d'acord en què el vot nul o en blanc no serveix de res perquè la majoria de gent que pensa en fer aquest tipis de vot és d'esquerres, per tant, jo diria que més que als espanyolistes serviria a la dreta.África Lorente Castillohttps://www.blogger.com/profile/07863855712741921637noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-74680095085989074072011-08-25T22:50:00.524+02:002011-08-25T22:50:00.524+02:00Doncs, signa un tal Angel Trémols. L'article é...Doncs, signa un tal <i>Angel Trémols</i>. L'article és força més llarg, però la idea es capta amb els primer paràgrafs.<br /><br />Trobaràs còpies de números de l'Empordà Federal a la hemeroteca de la biblioteca Fages de Climent de Figueres.YuriBCNhttps://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-2465872074951970222011-08-25T17:13:58.138+02:002011-08-25T17:13:58.138+02:00Doncs sí, malauradadament.
Es pot saber el nom de...Doncs sí, malauradadament.<br /><br />Es pot saber el nom de l´autor d´aquest article? Curiositat empordanesa...PShttps://www.blogger.com/profile/02613217177182800168noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-4828952466280256122011-07-02T11:13:57.262+02:002011-07-02T11:13:57.262+02:00Magnífica reflexió per "reflexionar" tot...Magnífica reflexió per "reflexionar" tots plegats.<br /><br />Quant a les persones, si han d'ocupar llocs de responsabilitat, penso que també s'ha de tenir en compte la seua capacitat per dur a terme l'ideari del partit. Aquí és quan cal tindre present la coherència en seva trajectòria (entre d'altres aspectes).Agustí Esparducer Segurahttp://lesgolfes.cat/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-423662893634618002011-02-22T17:47:52.878+01:002011-02-22T17:47:52.878+01:00Ésto es lo que opino de todos vosotros:
http://ww...Ésto es lo que opino de todos vosotros:<br /><br />http://www.youtube.com/watch?v=AZxTVuARCt8<br /><br />A ver si tenéis los santos cojones de rebatirme algo.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-47169736733311769712011-01-23T10:28:48.434+01:002011-01-23T10:28:48.434+01:00Gràcies pels teus comentaris, Marc.
Afegiria als ...Gràcies pels teus comentaris, Marc.<br /><br />Afegiria als dos següents passos que proposes, un més: el legislatiu. Caldria, urgentment, establir una legislació paraigües que defensi el principi de lliure accés a la informació (similar a la llei òmnibus d'accés als serveis de la administració) sota la qual s'hauria de desenvolupar reglaments (o lleis, si calgués) per a garantir l'accés a les dades, sobre tot en formats oberts i llegibles per màquina (machine readable).YuriBCNhttps://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-42572711871349123712011-01-23T08:16:13.524+01:002011-01-23T08:16:13.524+01:00Yuri,
Excel·lent reflexió!.
La veritat és que de...Yuri,<br /><br />Excel·lent reflexió!.<br /><br />La veritat és que des de que vas escriure aquest <i>post</i> fins avui han passat uns quants mesos.<br /><br />Uns mesos en què el fenomen OpenData ha explotat (bastant) nacionalment i internacionalment.<br /><br />Encara és desconegut pel "gran públic", però pel sector ja és una realitat.<br /><br />I Espanya és una "potència" en aquest àmbit (just després de USA i UK).<br /><br />Malauradament Espanya és potència més per l'esforç d'alguns tècnics directius que no pas per un clar convenciment del gruix de la classe política.<br /><br />No obstant, benvinguts siguin els casos d'Astúries, Euskadi, Catalunya, (i properament Navarra); Saragossa, Gijón (i molt properament Barcelona).<br /><br />I d'altres administracions (com la Diputació de Barcelona o Localret) hi estan interessades...<br /><br />Des del meu punt de vista (i com impulsor de l'<b><a href="http://broucasola.blogspot.com/2010/12/opendata-bcn-documentacio-i-agraiments.html" rel="nofollow">OpenData BCN</a></b>) un procés d'obertura de dades s'ha de fer per:<br />- Retornar a la societat allò que és seu. Cal deixar clar que (en general) les dades són dels ciutadans, no de les administracions.<br />- Per transparència. En un entorn de crisi econòmica i de desafecció política la transparència en les accions de les administracions públiques és una necessitat imperant.<br />- Per fomentar el teixit econòmic i de recerca i innovació donat que es posa grans quantiats de dades (i en els formats adequats) a qui ho necessita per crear riquesa, per investigar.<br />- Per millorar l'acció pública mitjançant la creació de serveis públics per part del sector privat (que complementen tot allò que ofereixen les administracions públiques).<br /><br />I hi ha més motius... però amb aquests es justifica amb escreix la necessitat de tirar endavant projectes d'obertura de dades a les administracions públiques.<br /><br />Els següents passos?<br /><br />Al meu entendre hi ha els següents passos són:<br />- Fomentar l'ús 'massiu' de l'OpenData. Fer pedagogia per explicar a la societat aquesta 'nova filosofia'.<br />- Extendre l'obertura de dades cap al sector privat, per què només s'ha d'aplicar al sector públic?<br /><br />Apassionant! ;-)MarcGhttps://www.blogger.com/profile/05316191346289050674noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-46959912420964843572010-10-09T23:09:29.165+02:002010-10-09T23:09:29.165+02:00Gràcies, Oriol. I com dic al post: "mai és ta...Gràcies, Oriol. I com dic al post: "mai és tard si la dita és bona". Benvinguts siguin! :-)YuriBCNhttps://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-32830081449578548042010-10-09T12:09:31.648+02:002010-10-09T12:09:31.648+02:00Molt bo, Jordi! cada cop qeden menys arguments x n...Molt bo, Jordi! cada cop qeden menys arguments x no ser independentistes, per més q a alguns els costi reconèixer-ho. Endavant!Oriolhttps://www.blogger.com/profile/05696320281791240794noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-84633709117911397222010-09-18T09:16:53.152+02:002010-09-18T09:16:53.152+02:00Raquel, gràcies pel comentari.
Respecte del que p...Raquel, gràcies pel comentari.<br /><br />Respecte del que per a mi és Catalunya, no hi ha dubte: és la ciutadania que composa la nació. Recorda, per davant de tot, sóc Republicà!<br /><br />Cal recordar que el conjunt de la ciutadania d'un país té, com qualsevol col·lectiu (p. ex. dels treballadors, de malalts, de professionals, de persones grans, de veïns, d'habitants de regions muntanyoses o inundables, de gimnastes, etc...), els drets de defensa dels seus interessos comuns. És sens dubte un dret essencialment democràtic i cal defensar-lo.<br /><br />Per altra banda, la història ens ensenya d'on ve la nostra societat i ens forma, no només com a individus, sinó com a conjunt social. Estic en profund desacord amb el principi expressat per la neoliberal Margaret Thatcher "<a href="http://en.wikiquote.org/wiki/Margaret_Thatcher#Third_term_as_Prime_Minister" rel="nofollow">There is no such thing as society</a>" (no hi ha tal cosa com <i>societat</i>). Les societats tenen, com els individus, cultures, memòries, històries, relacions amb tercers, etc.<br /><br />Com els altres col·lectius, tenen entitat i existència, no pas <i>per damunt</i> dels individus, sinó com a organisme necessari que composen. Com a tals, aquests col·lectius tenen simbologies, ideologies, i imatges de si mateixes.<br /><br />Tot això és el que veig en Catalunya, la societat de la que participo, que espero que em defensi en els meus drets individuals i que jo defensaré, col·lectivament amb els meus conciutadans, davant de qui erosiona els seus drets, que son els meus. Per això lluito pel dret, col·lectiu i individual de decidir, absolutament democràtic.<br /><br />Finalment i respecte de l'estima que puguem sentir: no es tracta de sentiments subjectius, que no es poden mesurar i que per tant estimar <i>més</i> o <i>menys</i>. Parlo de fets i drets objectivables i contrastables.<br /><br />Salut, República i Llibertat, individual i col·lectiva, com a ciutadana de Catalunya!YuriBCNhttps://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-7999474007797837412010-09-18T01:43:39.469+02:002010-09-18T01:43:39.469+02:00Felicitats per l'article, molt documentat i be...Felicitats per l'article, molt documentat i ben treballat.<br /><br />No obstant, no estic d'acord. Jo crec que sí que hi ha graus del què tu anomenes "nacionalisme" i aquests graus venen definits per les prioritats.<br />Si prioritzes Catalunya (allò què per tu és Catalunya) per sobre tot, jo l'anomeno nacionalista català. <br />Si estimo Catalunya, potencio la nostra cultura i autogovern, però per mí no és important aferrar-me al passat, a senyeres ni privilegis del sXVII, si penso que sobre tot això 1r estan les persones, considero que sóc catalanista, no nacionalista. <br /><br />Estimem menys Catalunya? En el meu poble diuen que "no por más querer, se quiere mejor". I tu, què hi dius? ;-)<br /><br />@rquerolbello (gràcies per l'article. Molt interessant!)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-5718592435804426332010-08-23T13:47:16.461+02:002010-08-23T13:47:16.461+02:00Aquestes observacions vénen a tomb perquè potser n...Aquestes observacions vénen a tomb perquè potser no es pugui parlar d’identitats nacionals consolidades, o no es vulgui considerar quins són els seus precursors, però les convulsions que s’han succeït al llarg de la història del país han incorporat les respostes a l’impuls de cada època per les llibertats i pels propis interessos a la seva arquitectura institucional, compartida i assumida comunament (vegeu http://alturl.com/xbzfo). <br /><br />És a dir, els pagesos catalans no van sumar-se a la revolta de 1640, per ex., o van resistir el 1714 a Barcelona, per defensar llengua i cultura, és clar, com tampoc no ho van fer burgesos, ni menestrals, ni eclesiàstics. Sí van lluitar però, per a preservar un marc institucional que, sense els atributs més moderns de l’estat de dret democràtic, els garantia una millor resposta als seus interessos i ho van fer col·lectivament. <br /><br />És il·lustratiu, del període previ a la Guerra dels Segadors, com –cito a Vicens i Vives, Notícia de Catalunya–: “Entre 1620 i 1630 els catalans recapaciten i es pregunten de què ha servit llur unió amb Castella. La resposta continguda en un memorial del període és, com podia preveure’s del tot negativa. Però els arguments que s’hi especifiquen són especialment d’ordre social i econòmic, no ideològics o polítics. «La germanor i unitat –s’afirma– que està establerta entre els regnes d’Espanya és ferma, però si quelcom la pot capgirar és que els profits esdevinguin particulars d’un d’ells i no comuns». Aquesta al•lusió a Castella es desenvolupa de seguida i se l’acusa de no haver sabut fer la prosperitat de tots […]”. El que se’n segueix, l’episodi revolucionari de 1640, no és una confrontació dinàstica de caire feudal, sinó la resposta “amb la força al cop d’Estat que amenaçava al país”, dels estaments catalans contra la monarquia.<br /><br />A la vista de l’anterior, cal convenir que no hi ha 300 anys de pols entre Madrid i Barcelona… sinó que l’assumpte fa més temps que s’arrossega. I amb elements de disputa idèntics als actuals. <br /><br />Cap fet històric, és cert, ni l’existència d’un Estat català fins al Decret de Nova Planta o la proclamació de la República federal espanyola el segle XIX, no condiciona les nostres opcions en el present. És sobre els elements de disputa que caldrà actuar, i resoldre, satisfactòriament.<br /><br />Per acabar en clau d’humor, sobre l’oportunitat i viabilitat d’intentar un arranjament “federal” d’Espanya em permetreu un darrer apunt “històric” i és que, tal com ho veig, l’intent mereix la mateixa reacció entusiata que els homes del capità Saturnino li van expressar a Costurón del Camote (minut 4:25 a http://alturl.com/6v43a).Oriol Güellhttps://www.blogger.com/profile/14063864312948133896noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-50004917815413862052010-08-23T13:46:10.700+02:002010-08-23T13:46:10.700+02:00M’agradaria fer algunes aportacions puntuals que e...M’agradaria fer algunes aportacions puntuals que espero que considereu d’interès.<br /><br />En primer lloc, constatar que l’evolució i organització política de les nacions no necessàriament s’ajusten als esquemes dels manuals. Per tant, realitats institucionals rebran a posteriori la designació acadèmica actual sense haver de dubtar de la seva existència.<br /><br />Quan en Ramon Muntaner escriu “l’eximpli de la mata de jonc” a la seva crònica (s. XIII) exposant quina ha de ser l’estructura de la Corona d’Aragó anticipa l’organització federal que adoptarà –quan encara les llums de la Il·lustració no havien esquinçat les tenebres medievals–. Així la designen els historiadors del MHC (http://alturl.com/bqpbk) i així apareix a la Wikipèdia (http://alturl.com/5ycni) o en obres canòniques com les de T.N. Bisson (http://alturl.com/64f7i), poc suspectes de ser adscrites a la historiografia de la Renaixença ni permeables a les efusions del romanticisme. <br /><br />En aquest sentit, si bé és cert que els conceptes moderns de democràcia, d’estat de dret, etc. no apareixen sobtadament tal com els coneixem, és igualment cert que hi ha precursors d’aquests conceptes als quals es van incorporant els continguts que els defineixen actualment: els consellers de Barcelona amb Fiveller al capdavant (s. XV), forcen el rei a reconèixer quin és, ja llavors, el costum del país, és a dir, que tothom és subjecte a la llei; al llarg de la història s’incorporen a les Constitucions del Principat –fins al Decret de Nova Planta a inicis del s. XVIII– l’”habeas corpus”, la inviolabilitat de la correspondència, etc. que apareixeran a la Constitució dels Estats Units –a finals del XVIII–.<br /> <br />En relació amb la dinàmica històrica feudal convé tenir present que la superació del feudalisme va seguir pautes diferenciades arreu d’Europa. En particular, a diferència de les fallides jacqueries, a Catalunya el moviment remença a través de la sindicació, de revoltes i negociació va abolir a la pràctica el règim de vassallatge (“El temps de servitud és ja passat”) al segle XV i va establir el règim de propietat agrària que ha perdurat fins als nostres dies –la Llei de Contractes de Conreu republicana va ser el darrer intent de revisió–. Sembla, doncs, que els camperols remences van decidir no esperar el moment històric que els haurien assenyalat els acadèmics i van completar la seva revolució amb segles d’anticipació.Oriol Güellhttps://www.blogger.com/profile/14063864312948133896noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-64786410688993991332010-08-21T10:21:07.791+02:002010-08-21T10:21:07.791+02:00Un apunt més, havent-ho pensat més: Sí, "La h...Un apunt més, havent-ho pensat més: Sí, "La història no serveix per a fer refutacions empíriques". La història no dicta com serà el futur, és clar, però sí que ens ajuda a evitar repetir el mateix error més vegades.<br />I és precisament per això que no crec en intentar més vegades tractar d'integrar-nos en un projecte que ha demostrat una i altra vegada que els espanyols no volen compartir.YuriBCNhttps://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-27867227718670312402010-08-20T13:21:09.038+02:002010-08-20T13:21:09.038+02:00Primerament, s'ha d'entendre que és un art...Primerament, s'ha d'entendre que és un article d'un mig miler de paraules que critica la viabilitat del federalisme a Espanya, i exposa que aquest mètode de govern territorial li és aliè.<br />No pot, ni tracta de ser, una descripció historiogràfica detallada del sistema polític vigent durant la baixa edat mitjana. En tot cas, sense el predomini militar de Castella i els vaivens de les successions monàrquiques, sobre els quals està bastida Espanya, el regim de govern de la Corona d'Aragó hagués estat una altra de ben diferent.<br />1. No es descriuria com a federació, ni seria com el concepte de federació de l'il·lustració, però és tant lícit comparar el sistema no centralitzat d'un proto-estat com ho fou la corona d'Aragó (veure l'ultim punt), com és lícit titllar de democràcies les ciutats-estat de la Grècia antiga. Contesto així el teu punt 2. també. I em sembla que et confons quan dius que "Durant l'Edat Moderna, tota Europa es regeix per un model feudal..." És precisament l'Edat Moderna la que posa fi al sistema feudal, amb excepcions com algunes regions d'Espanya, per exemple, en les que continua l'existència de serfs efectius, vassalls de senyors (grandes, ducs, etc.) fins ben entrat el segle XIX i fins i tot el XX.<br />3. Recomanaria la lectura de "La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya" de John Huxtable Elliott, un dels hispanistes més reconeguts internacionalment i que de cap manera pot titllar-se de "historiògraf romàntic", sobre les raons per la Guerra dels Segadors.<br />I de cap manera pot interpretar-se que, a la primera meitat de segle XVII, Catalunya es regeix per un sistema feudal! Està clar que és, a més d'una revolta de "segadors", un burgesia urbana que es rebel·la, descontenta (com avui) per la pressió fiscal i les imposicions polítiques i militars d'un sistema aliè a Catalunya (recordem la voluntat del Rei i del Compte-Duc d'Olivares d'imposar-hi el "estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia") que porta a la declaració d'una República, tot acordant una aliança política i militar amb França per a defendre's de la força de les armes d'un rei que no respecta les seves obligacions per dret català (les Constitucions).<br />Finalment, per a elaborar la meva resposta al teu punt 5. (anterior paràgraf) citaré la introducció al meu article: "Hem de recordar, perquè la història ens ensenya d'on ve la nostra societat i ens forma, no només com a individus, sinó com a conjunt social." Potser no tindràs en compte el concepte de "memòria col·lectiva", teoritzada inicialment pel sociòleg Maurice Halbwachs (1877-1945, no pas historiògraf romàntic). Tampoc tindràs en compte les teories de l'origen de les nacions, que no apareixen, durant la edat moderna del no-res, tal i com teoritzen avui estudiosos com Anthony D. Smith i Benedict Anderson, que tot i no ser "nacions" com les concebem avui, sí que hi havia una identitat col·lectiva. En tot cas, fins i tot pels "modernistes" com tu, el concepte de nació sorgeix precisament durant el segle XVII, que és quan Olivares comença la seva croada per un estat monàrquic absolutista i central.<br />Finalment, la qüestió de l'estat, català o qualsevol altre. Cal evitar confondre "estat" amb "estat-nació". Ningú dubte del concepte de les ciutats-estat italianes, com Venècia o Milà, o més endarrere encara, les ciutats-estat de la Grècia antiga. Per altra banda, els imperis Sacre Romà o Otomà tenien unes jurisdiccions i administracions que compartien els seus "estats", i ningú posa en qüestió que aquests imperis fossin uns conjunts d'estats.<br />El fet és que un estat és un territori sotmès a la jurisdicció d'un sobirà (poble o monarca, etc.) i el seu aparell administratiu. No pot dubtar-se, per tant, que la Corona d'Aragó i Catalunya i els seus territoris gaudien d'aquestes característiques, particularment a la primera meitat del segla XVII.YuriBCNhttps://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-37029107039166436302010-08-19T16:51:51.787+02:002010-08-19T16:51:51.787+02:004. La narració historiogràfica que lliga la derrot...4. La narració historiogràfica que lliga la derrota dels Segadors amb 300 anys de lluita nacional per la independència fa aigües per tots costats. I seria molt llarg d'explicar aquí que no és cert, que no hi ha 300 anys de pols entre Madrid i Barcelona. T'ho diu un llicenciat en història moderna, apassionat pels segles XVII i XVIII de la nostra història i historiador amateur del període d'entreguerres. <br /><br />5. Imaginem per un moment que aquesta narració romàntica, en la que Catalunya és derrotada el 1714 i roman 300 anys sota el jou espanyol és certa. Això no demostraria res. <br /><br />La història no serveix per a fer refutacions empíriques perquè els contextos en el que es creen els processos són sempre uns altres. Tant és que el federalisme no tingui precedents a Espanya. Tampoc ha existit mai l'Estat català (en el sentit d'estat nació) i això no limita la teva aspiració independentista.<br /><br />6. El meu argument és un altre. En tots els manuals de teoria política es considera que el model administratiu espanyol té una aparença federal, tot i que no ho és. Espanya és, com Colòmbia o Itàlia, un estat que sembla federal sense ser-ho i que té unes cotes de descentralització més altes que molts estats d'estats federals.<br /><br />Després de 30 anys d'experiments, molts "territoris" espanyols han assumit el model com a natural. He anat a reunions de coordinació en les que totes les CCAA marquen territori quan l'Estat central es mou dels límits de les seves competències. REcordo una reunió de pesca en la que els representants gallecs, asturians i canaris li van dir a la ministra que s'envainés la seva proposta, que la política pesquera del seu territori la decidien ells.<br /><br />Aquests territoris han creat líders amb una clara consciència descentralitzadora. Tant en el PSOE com en el PP. Consellers, presidents de CCAA, que porten 20 anys gestionant competències i que han creat un discurs federal sense saber-ho.<br /><br />El que jo dic és que busquem aliances. No de forma accidental, ni precipitada, ni forçada. Aliances naturals amb líders de tots els colors que volen menys Espanya i més comunitat. Les condicions hi són. UNa altra cosa és que per a molts dels independentistes ni la més descentralitzada de les espanyes els hi semblaria un bon negoci. Llavors, millor parlem clarDonairehttps://www.blogger.com/profile/14362084459326029139noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-84539314860748856872010-08-19T16:51:03.893+02:002010-08-19T16:51:03.893+02:00No comparteixo la teva visió històrica. Aquesta na...No comparteixo la teva visió històrica. Aquesta narració és el resultat de la re-construcció històrica del Romanticisme català (la Renaixença). M'explico:<br /><br />1. El federalisme és una doctrina política que neix conceptualment a la Il·lustració i es desenvolupa amb els estats nació del XIX. La Corona d'Aragó no va ser mai federal ni res semblant.<br /><br />2. Parlar de democràcia abans del XIX és un anacronisme. Tampoc existeixen les nacions, tal i com les entenem ara. No es pot parlar de Catalunya, d'Espanya o Portugal en el sentit que li donem ara els segles XIV o XVI. <br /><br />Durant l'Edat Moderna, tota Europa es regeix per un model feudal en el que l'estructura de poder se sustenta en el model feudal de vasallatge. Cada pagès es deu al seu senyor feudal i els monarques són en realitat primus inter pares (els primers entre iguals). Un pagès català del XVI o del XVII no té consciència nacional tal i com l'entenem ara. Es deu al seu senyor feudal i es troba sota la tutel·la del seu àmbit eclesiàstic. A ells paga els tributs corresponents.<br /><br />3. El Decret de Nova Planta fou efectivament una terrible sentència cap a la cultura i la llengua catalanes. La història europea dels segles XIII al XVIII està plena de sentències de conquesta en les que el vencedor aixafava el vençut.<br /><br />Però la Guerra dels Segadors està molt lluny de la imatge mitificada que va proposar la historiografia romàntica i que hem rescatat recentment. La major part dels senyors feudals catalans (que no tots) prengueren partit per una de les dinasties en detriment de l'altra. No és una confrontació Castella - Catalunya, sinó una de les moltes lluites dinàstiques entre senyors feudals que intenten mantenir privilegis. Els senyors feudals catalans no lluiten per la cultura catalana, sinó pels seus interessos feudals i s'enfronten a uns altres senyors feudals que defensen els seus d'interessos. Uns perden. Els altres guanyen. I els vencedors aixafen els vençuts. <br /><br />4. La narració historiogràfica que lliga la derrota dels Segadors amb 300 anys de lluita nacional per la independència fa aigües per tots costats. I seria molt llarg d'explicar aquí que no és cert, que no hi ha 300 anys de pols entre Madrid i Barcelona. T'ho diu un llicenciat en història moderna, apassionat pels segles XVII i XVIII de la nostra història i historiador amateur del període d'entreguerres. <br /><br />5. Imaginem per un moment que aquesta narració romàntica, en la que Catalunya és derrotada el 1714 i roman 300 anys sota el jou espanyol és certa. Això no demostraria res. <br /><br />La història no serveix per a fer refutacions empíriques perquè els contextos en el que es creen els processos són sempre uns altres. Tant és que el federalisme no tingui precedents a Espanya. Tampoc ha existit mai l'Estat català (en el sentit d'estat nació) i això no limita la teva aspiració independentista.Donairehttps://www.blogger.com/profile/14362084459326029139noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25161601.post-53808135602955395442010-08-19T14:21:06.369+02:002010-08-19T14:21:06.369+02:00Primerament, gràcies pel teu comentari i per "...Primerament, gràcies pel teu comentari i per "la discrepància que enriqueix el debat". Molt d'acord, Jordina.<br /><br />He aprofitat l'article següent, "El federalisme és aliè a Espanya", per a respondre't.<br /><br />Salut i República (independent, és clar).YuriBCNhttps://www.blogger.com/profile/17586277542852216188noreply@blogger.com