dilluns, 7 de gener de 2019

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!"

Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"!

Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de cada pas que fem, a quins escenaris ens duran, i si cada acció té un resultat favorable. Ja ho hem fet sense pla B, C... i vist l'èxit, seguim amb la rauxa del soroll. Ara, emperò, sis plau, apliquem més, molt més seny amb un fort component de prudència, i no pas tanta rauxa impacient.

Amb la vènia del molt estimat Jordi Carbonell, doncs, en faré paràfrasi: "Que la IMprudència no ens faci traïdors!"