YuriBCN

“Mire, yo en Cataluña llevo actuando mucho tiempo. En primer lugar estoy trabajando, como me había comprometido en mi programa electoral para que haya crecimiento económico y empleo, y para que se resuelvan los graves problemas que tiene la Generalitat de Cataluña en estos momentos, y a los que estamos atendiendo, entre otros a pagar a los proveedores de la propia Generalitat. En segundo lugar, yo voy a trabajar, después de la situación que se ha creado, para incrementar los lazos que siempre han unido al conjunto de los catalanes, las personas que viven en Cataluña y no han nacido en Cataluña, con el conjunto de todos los españoles. Y en tercer lugar, yo desde luego aplicaré, no se le puede demandar otra cosa, pero sí hay que pedírsela al presidente del Gobierno, que se cumpla la ley y la Constitución española. Ese es Mi Plan para Cataluña ” Sense comentaris, i només una pregunta: Aquest és un pla?!

Els 'empresaris' — la majoria no ho són, sinó són directius/funcionaris d'empresa — han d'entendre que, com tots, no es deuen en exclusiva als seus accionistes, sinó que tenen responsabilitat social, als treballadors — i càrrecs intermedis, que també ho són — i llurs famílies, els proveïdors — i llurs treballadors i famílies — , els clients ( ídem ), és a dir a la societat en general. No poden aïllar-se de la societat, no simplement perquè és el seu entorn i s'afecten mútuament, sinó que també la societat és garant de llurs societats, és a dir, empreses. Aquestes són concessionàries: tenen la concessió, i protecció, de la societat. Les empreses són un artefacte social, creat per la societat per a augmentar la productivitat i per al profit de la societat, de tots. Per tant, cal exigir a les empreses, tant del món productiu de bens i serveis com de les financeres — bancs, etc. — responsabilitat social. El món polític ha de reprendre la iniciativa al món de l