Incertesa de la UE i la independència: seriem Somalilàndia?

Hi ha moltes veus que sembren la por, que diuen que la Catalunya independent quedarà fora de la UE. Fins i tot, l'economista Francesc Granell, antic Director General de Comerç i Turisme amb el Conseller Francesc Sanuy — el qual, per cert, s'ha declarat independentista — ha arribat a l'extrem de dir a El País que podríem acabar com Somalilàndia, no pas pel nivell econòmic, sinó per el llimb en què es troba al secessionar-se de Somàlia.

No entraré a discutir si Catalunya quedaria fora de la Unió Europea. Això ja s'ha tractat per persones molt més doctes en la matèria de la política d'ampliació interna [PDF] de la Unió i les amenaces de l'estat espanyol de bloquejar el reconeixement de Catalunya com a membre.

Vull plantejar el suposat llimb en que es trobaria Catalunya en els primers moments de la independència. Personalment crec que segurament ens quedarem, momentàniament, fora de la UE ja que aquesta no voldrà avançar-se als esdeveniments i no es mullarà, tal i com ve fent fins ara, tot rentant-se les mans d'una qüestió de negació de drets democràtics a ciutadans europeus.

Però estic segur que els arguments econòmics sí tindran un pes decisiu un cop s'hagi produït la secessió. La importància econòmica de Catalunya, en tots els seus aspectes, però sobre tot en el fet que el nou estat independent serà contribuent net a les arques de la Unió, serà cabdal.

Quedarà, doncs, Catalunya com una Somalilàndia, sense reconeixement? Doncs no. Primerament, la importància de Catalunya fa que l'exemple d'un estat sense reconeixement com Somalilàndia sigui ridícul. La comparativa, si s'ha de fer, seria amb Taiwan, que la pressió de la Xina ha fet que no s'hagi admès mai com a membre de les Nacions Unides.

Vaja, que ser temporalment Taiwan, tot negociant la reentrada de Catalunya a la UE no estaria gens malament. HTC, Acer, TrendMicro, Asus,... empreses de gran reconeixement internacional, un país amb banc central i sistema de pagaments reglat, un creixement econòmic més que saludable i sostingut... totes raons per les que les empreses de la República Popular i de tot el món, lluny de fer-li el buit, han anat ampliant la seva economia i benestar.

I recordem que Espanya no es ni de bon tros la Xina. Els estats membre importants de veritat no tenen cap interès en deixar fora de la UE a Catalunya, i encara menys una potencial Taiwan, que podria arribar a acords bilaterals amb la totalitat dels membres de la Unió, excepte Espanya si aquesta li fes el buit, entrar a l'espai Schengen de lliure circulació, que no és un acord exclusiu de la UE — no tots els signataris de Schengen són membres de la UE i no tots els membres de la UE en son signataris — sinó que aquesta l'ha integrat en el seu corpus.

Que segueixin amb el discurs de la por, que s'aniran retratant, aquells que estan i viuen bé amb l'estatus quo. La resta ho tenim clar: independència!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

La nova constitució russa