Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

Constitucions i autodeterminació

Ahir vaig posar-me a veure si el president espanyol, Mariano Rajoy, tenia raó al afirmar que "la autodeternimación no existe en ninguna Constitución". Doncs resulta que n'he comptabilitzat fins a trenta, i potser n'hi ha més. Vaig publicar ahir la llista .  Avui voldria afegir unes reflexions: S'ha repetit una i altra vegada que el concepte d'autodeterminació es refereix, a la jurisprudència internacional, a territoris colonitzats. Certament, la majoria de països que citen l'autodeterminació a llurs Constitucions són antigues colònies. Però resulta que a la llista hi apareixen diversos països que no s'han considerat mai casos de colonització, com Alemanya o Hongria, i que s'atribueixen el dret a l'autodeterminació, pel qual precisament estableixen llurs Constitucions. Un altre cas és el d'Etiòpia, que tot i ser un país africà i per tant confondre's amb el d'antigues colònies, aquest no ha estat mai colonitzat. De fet, és l&

La autodeterminación no existe en ninguna constitución

Segons Rajoy, “la autodeterminación no existe en ninguna constitución”. O sap que sí i menteix, o no ho sap i és ignorant. No sé quin és pitjor. Les següents constitucions SÍ reconeixen el dret a l'autodeterminació, amb llurs diferents interpretacions. Alemanya — Preàmbul Angola — Art. 12 1.c. Bangla Desh — Art. 25.b. Bolívia — Art. 2 Brasil — Art. 4 III Cap Verd — Art. 10 (2) Colòmbia — Art. 9 Cuba — Art. 12 a Equador — Art. 57 Eslovàquia — Preàmbul Eslovènia — Preàmbul Estònia — Preàmbul Etiòpia — Art. 39.1 (inclou explícitament la secessió) França — Preàmbul Guinea — Art. 21 Guinea-Bissau — Art. 18.2 Hondures — Art. 15 Hongria — Preàmbul i Art. XXIX Mèxic — Art. 2 Nicaragua — Art. 5 Paraguai — Art. 143.2 Portugal — Art. 7.3 Qatar — Art. 7 República Dominicana — Preàmbul Rússia — Art. 5.3 Sud-àfrica — Capítol 14 Part B 235 Sudan — Part 16. 219 (referent específicament a Sudan del Sud) Surinam — Art. 7.1 Timor Orient

Darrera el tancament de Canal 9

La batalla de la publicitat, els interessos dels grups mediàtics, la implicació de PP, PSOE i CiU, i la eliminació de les televisions autonòmiques. A banda de les consideracions de l'ús del Canal 9 com a instrument de propaganda dels governs de la Generalitat valenciana, i de la gestió pèssima, cal tenir en compte què hi ha darrera de tot plegat: una guerra encoberta entre els interessos de les televisions privades i l'interès públic, i que va arribar ahir al Parlament de Catalunya . Comencem amb una mica d'història: Hi havia una vegada... a Espanya una televisió pública, primer en blanc i negre, després en colors; passà d'un canal a dos. Aleshores, després de l'assoliment de la democràcia — és un dir — apareix TV de Catalunya i el projecte de televisió basca, Euskal Telebista. Comença a haver-hi la idea de que els governs que tenen televisions pròpies tenen un instrument molt poderós. A l'estat de les autonomies, tothom vol la seva. Els diversos gove

La Vanguardia i la moderació — Qui són els moderats?

Ahir a La Vanguardia preguntava ¿Quién teme a los moderados? M'ha portat a preguntar Qui són els moderats? Primerament, cal tenir clar què és ser moderat . El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix la moderació en l'àmbit de la política com allò que està allunyat dels partits o de les posicions extremes. I si tenim en compte que l'exigència de l'electorat, revelada en tots els sondeigs — sí, fins i tot els de La Vanguardia — és de poder exercir el dret a decidir, només podem arribar a una conclusió. L'exigència de poder exercir el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya ha esdevingut mainstream i per tant, per definició, moderada. Em pregunto si per La Vanguardia la moderació equival a la negociació entre elits, i que no exerceixi el 'populatxo' el seu dret a decidir democràtic? Però si ni tant sols les pròpies elits Madrilenyo-Barceloneses del Club del Pont Aeri — del qual són membres destacats l'editor de La

Incertesa de la UE i la independència: seriem Somalilàndia?

Hi ha moltes veus que sembren la por, que diuen que la Catalunya independent quedarà fora de la UE. Fins i tot, l'economista Francesc Granell, antic Director General de Comerç i Turisme amb el Conseller Francesc Sanuy — el qual, per cert, s'ha declarat independentista — ha arribat a l'extrem de dir a El País que podríem acabar com Somalilàndia , no pas pel nivell econòmic, sinó per el llimb en què es troba al secessionar-se de Somàlia . No entraré a discutir si Catalunya quedaria fora de la Unió Europea. Això ja s'ha tractat per persones molt més doctes en la matèria de la política d' ampliació interna [PDF] de la Unió i les amenaces de l'estat espanyol de bloquejar el reconeixement de Catalunya com a membre. Vull plantejar el suposat llimb en que es trobaria Catalunya en els primers moments de la independència. Personalment crec que segurament ens quedarem, momentàniament, fora de la UE ja que aquesta no voldrà avançar-se als esdeveniments i no es mu

Compulsió de repetició: condició de l'unionisme

Sigui mitjançant la conservació de l'autonomisme, amb millores de finançament, o bé per la via del federalisme, els proponents a Catalunya de mantenir la unió amb Espanya semblen patir una condició descrita pels psicoanalistes. Un dels leitmotiv de l'obra freudiana és el concepte de compulsió a la repetició . Per Freud tenia estretes relacions amb la pulsió de mort i sobre la qual, qui la patia difícilment podia interrogar-se amb claredat sobre la seva exacta naturalesa. Oriol Martí (Metge. Psicoanalista) La compulsió de repetició o, simplement, repetició és un concepte que Sigmund Freud va definir per intentar donar un fonament a l'impuls dels éssers humans a repetir actes, pensaments, somnis, jocs, escenes o situacions desagradables o fins i tot doloroses. El caràcter conservador de les pulsions i la seva indestructibilitat són les dues característiques també descrites per Freud. Jean Laplanche i Jean-Bertrand Pontalis ho defineixen així: A) A nivell

El futur del Port de Barcelona i el desglaç àrtic

Imatge
La porta europea d'orient, durant quant? Sense la màxima eficiència logística, ni Barcelona ni cap altre port del litoral mediterrani seran competitius.   Hutchinson Whampoa va guanyar el 2006 l'adjudicació de la nova terminal de càrrega del port de Barcelona, el BEST (Barcelona Europe South Terminal), davant de les ofertes de Dubai Ports i la catalana TCB. Per tant estava clar que hi havia força interès en el creixement de la capacitat del port. Segons l'aleshores president de l'Autoritat Portuària, Joaquim Coello, permetria que la meitat del tràfic arribés dels grans ports del sud-est asiàtic i que, segons l'empresa TerCat, rivalitzaria amb les principals terminals del nord d'Europa. Així, el port de Barcelona esdevindria la porta d'Europa per al comerç asiàtic, passant per l'oceà Indic i el canal de Suez. Han canviat moltes coses des del dia en que es va iniciar el projecte. Per una banda, la revolució de la Primavera Àrab, que ha p