Dades obertes a la UE

-
Diguem-li a Neelie Kroes que volem una llicència única 

Recentment, la Comissió Europea inicià el procés de revisió de la Directiva Europea de Reutilització de la Informació del Sector Públic. Un dels seus principals objectius és atorgar una autorització generalitzada de reutilització als ciutadans i empreses que vulguin fer ús de la Informació del Sector Públic per a la creació de nous serveis, generar activitat econòmica i potenciar la transparència de les administracions públiques.

La proposta de revisió de la Comissió Europea de la Directiva de Reutilització de la Informació del Sector Públic és valent i amplia sens dubte el marc actual. No obstant això, no té la definició d'una llicència OpenData comuna als Governs de la Unió Europea.

La creació d'un espai únic d'informació pública reutilitzable a Europa requereix molt més, requereix d'una llicència OpenData uniforme, harmonitzada i única per a totes les dades generades per les administracions públiques europees. Això és possible. El Reial Decret 1495/2011, aprovat pel Govern d'Espanya marca un full de ruta de senzilla transposició al marc Europeu. Primer, definir una llicència OpenData compatible amb els principis de la reutilització de la informació sense més condicions. Segon, fixar un període transitori després del qual aquesta llicència figuri associada a tota informació generada pel sector públic a la Unió Europea. Tercer, obligar a la publicació d'aquesta llicència a tots els webs de les administracions públiques, donant seguretat jurídica a tot el sector infomediari europeu i als ciutadans que desitgin fer ús de la informació pública.

En aquest moment, en que la Comissió Europea i els Estats Membres estan desenvolupant la nova Directiva, és l'hora de que la comunitat OpenData fem arribar la nostra veu a Europa. Demanem a la Comissió Europea i Parlament Europeu, a través de la Sra. Neelie Kroes (@NeelieKroesEU) vicepresidenta de la UE responsable de l'Agenda Digital, la inclusió d'una llicència OpenData per a la Unió Europea i un termini clar d'adopció per tots els Estats Membres.

Text de la petició, traduït al català – Podeu donar suport aquí a aquesta petició promoguda per @andresnin.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

-
L'estat espanyol és, com tots en el marc polític occidental modern, un estat sobirà territorial. És a dir, l'estat nacional que Espanya sempre ha aspirat a ser es fonamenta en el principi territorial. La identitat política dels seus ciutadans depèn de la residència en algun espai territorial específic, dins del qual les institucions es poden organitzar de diferents maneres (p. ex. federal, o bé unitari). És la pau de Westfàlia de 1648 (tractats d'Osnabrück i de Münster, i també dels Pirineus de 1659) que marca l'establiment d'aquesta concepció i el començament de l'era moderna, l'estat–nació modern i el final del feudalisme. Per tant, és aquí quan neix l'estat–nació sobirà, estretament associat amb la territorialitat. A l'avantsala d'aquest nouveau régime , s'havia desenvolupat la doctrina de la sobirania exposada per l'economista–filòsof francès Jean Bodin ( enllaç en anglès ) als seus “ Six Livres de la Republique ” (1576), enormement
Més informació

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

-
Fa uns mesos, vaig assistir a un curs d’inici a una llengua estrangera, a la que assistíem diverses persones que, em consta, son tots de parla catalana i que volem defensar la nostra llengua. El professor, no català, ens va explicar, en català, que encara no dominava la nostra llengua, i que ens agrairia poder impartir les classes en castellà. Varem acceptar tots i sense excepció. Les classes varen iniciar-se amb total normalitat. Però a partir d’aquell moment, molts dels assistents varen fer servir el castellà per a adreçar el professor. Recordem que son militants catalanistes defensors de la llengua, i tot i així, canviaren automàticament al castellà al adreçar-se a un estranger. Això em recorda quan vaig arribar a Catalunya (sóc nascut a Anglaterra). Ja parlava el català i l’emprava sempre que podia. Feia aleshores de professor d’anglès, i sabia que la millor forma d’aprendre un idioma és fent-lo servir. Però sovint, quan entrava a les botigues, on els dependents atenien a les clie
Més informació

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

-
En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!" Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"! Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de c
Més informació