La gran nevada – fa prou l'administració?

Unes reflexions sobre el caos resultat de la nevada del 8 de març de 2010

Ja ahir, i sobre tot aquest matí, estic llegint i escoltant un munt de queixes de que les autoritats no ho han fet bé, que els medis i les infraestructures són insuficients. És clar que sempre es pot millorar tot, que la “perfecció absoluta” és inassolible. Als països nòrdics o alpins, o els d'Europa de l'est, ho tenen molt millor muntat. Una nevada com la d'ahir no els afectaria com ho ha fet al nostre país.

Ara bé, una nevada com la d'ahir hi és el pa de cada dia, o al menys de cada hivern. En aquests països, no només tenen unes autoritats molt rodades amb els problemes que sorgeixen amb aquestes condicions meteorològiques, i que disposen de medis i infraestructures adients. És que la ciutadania també té una altra cultura. Netegen les voreres que tenen davant de casa. Si tenen previsions de nevades excepcionals, quan els medis alerten dies abans, no surten de casa quan les condicions ho recomanen i si cal, aplacen els desplaçaments, tanquen escoles i empreses, etc. Als seus cotxes duen mantes i no tenen cadenes de neu, no; tenen, com a mínim, neumàtics d'hivern M+S, si no són de claus, que calcen des de finals de tardor fins a que comença la primavera.

Evidentment, aquestes previsions i despeses serien ridícules al nostre país i en aquells que no acostumen tenir condicions climàtiques semblants. Aquest hivern, hi ha hagut fortes nevades a d'altres països europeus que no les acostumen tenir. Els resultats varen ser molt semblants als que hem experimentat aquí.

Si la pròpia població no contempla les despeses i actuacions necessàries per a prevenir situacions com les que hem experimentat, perquè les exigeix a l'administració? Paren a pensar que aquestes despeses sortirien dels impostos? Estaríem disposats a fer aquestes despeses, i assumir l'augment en impostos per a una emergència d'un o dos dies, cada 10 o 20 anys?

Cal racionalitzar. parem a pensar i també assumim les nostres pròpies responsabilitats. És racional no tenir cap mena de prevenció i esperar que l'administració se'n encarregui? És el que realment volem? Suposaria, evidentment, un estat paternalista, que se'n cuida d'absolutament tot. Jo, tot i ser d'esquerres, no ho vull això. M'amoïna aquest infantilisme cívic, en que cada individu és el centre del mon, que si ha de sortir a la carretera, hi té tot el dret, cap deure, i les administracions s'encarregaran de tot. Aquest matí, hi ha cotxes en ple carrer de Barcelona, abandonats ahir per no poder-se desplaçar, i que no han estat recollits a primera hora d'avui. A banda de la nevada d'ahir, aquest infantilisme l'he vist als Pirineus, quan gent circula per a veure la neu com qui circula per Barcelona, i després es queden atrapats. També ho hem vist entre aquells que van a grimpar muntanyes, sense equipaments ni coneixements, pensant que la natura la tenim perfectament controlada. I si es troben amb problemes, au! a trucar emergències amb el mòbil, que vindran a treure'ns.

Amb aquestes reflexions, no vull excusar les mancances de les autoritats. Però també cal pensar que aquestes són una part de la nostra societat, i que tots plegats hem d'assumir un cert grau de responsabilitat social.

Per acabar, una frase d'origen italià (ehem... sense comentari): "Piove (plou): porco governo!"

Comentaris

diluvi ha dit…
Cal tenir sentit comú i iniciatives per ajudar-nos entre tots. L'Estat pot fer molt mes del que fa però tampoc te sentit tenir màquines llevaneus a "tuti plen" per ferles servir un cop cada 10 anys. Segur que si enlloc de queixar-nos tant haguéssim ajudat una mica (no agafant el cotxe, fent un us racional de l'energia, etc.) les coses haurien anat una una mica menys pitjor.

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

La nova constitució russa