Montilla contempla la independència?

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, va advertir ahir dissabte que pensa defensar l'Estatut 'fins a les darreres conseqüències' i 'amb intel·ligència i amb força, amabilitat i determinació'.

Si el Tribunal Constitucional declara inconstitucional qualsevol punt essencial de l'estatut (inversions, nació, drets, bilateralitat, justícia), només hi haurà una sortida: modificar la Constitució espanyola. Però per a fer això, caldrà el concurs de PSOE i PP, cosa actualment i previsiblement impossible.

D’això n’és plenament conscient el President. Per tant, quan diu que defensarà l’Estatut fins a les darreres conseqüències, només pot significar una cosa: defensar l’autogovern més enllà de la Constitució espanyola... ergo, declarar la independència de Catalunya.

Tindrà el que cal? Tindrà la vocació de ser un autèntic president de Catalunya, el màxim representant del poble de Catalunya, de la ciutadania i les seves necessitats?

Comentaris

Jordi ha dit…
Quines són per a tú les necessitats de Catalunya? Pel que sembla el finançament no ho és doncs el teu partit ha votat a favor de la LOFCA, i el que tingui o no el president tampoc us preocupa massa perque sino per què el vareu fer president vosaltres els d'Esquerra? En conclussió una cosa està clara passi el que passi vosaltres, els d'Esquerra seguireu al poder, fins a la tardor al costat del PSOE de Catalunya passi el que passi!; que per això heu donat suport a la primera i principal retallada de l'Estatut, a l'aprovar la LOFCA, quan ho explicareu els d'Esquerra això?
YuriBCN ha dit…
Gràcies pel teu comentari, Jordi.

Ni em fa gràcia l'estatut acordat entre ZP i Mas, ni tampoc la LOFCA conseqüent. Dins del marc estatutari vigent, és el que hi ha. I recordaràs que nosaltres varem votar NO al marc aquest.

Creus que haguérem obtingut més trencant l'actual govern i passant a altres opcions, per exemple de sociovergència o d'un tripartit CiU + ERC? Jo no.

I és que jo em crec l'Elisenda Paluzie (ja saps, la degana d’Economia i Empresa de la UB i militant d'ERC) quan diu que el temps ha donat la raó a aquells que vàrem advertir fa més de tres anys, en la campanya de l'Estatut, que les finances de la Generalitat seguirien regides per la Lofca. http://bit.ly/2QjfO5
Jordi ha dit…
Vàreu demanar el vot negatiu a l'Estatut per pressió de les vostres bases i en contra de la decissió de la aleshores vostra direcció d'en Carod, aquest va ser l'inici del seu fi polític. A l'Estatut acordat per en ZP i Mas ara si que li doneu suport davant dient entre d'altres coses que el TC no pot modificar allò que han votat els catalans. Si la LOFCA nova retalla el ja retallat Estatut que vosaltres no volieu per què l'heu a
favor i CIU en contra, com t'hio expliques ? Si no et creus a la teva companya Paluzie, si no t'agrada l'Estatut retallat al que ara si doneu suport, si no t'agrada la LOFCA a la que heu votat favorablement que és el fas a Esquerra ?; lluitar per la independència esta clar que no.
YuriBCN ha dit…
Per començar, és que jo sóc de les bases. I aquesta és una de les raons per la que crec en ERC: escolta a les bases (tot i que m'agradaria que ens escoltés més, és clar).

Referent a l'aparent paradoxa de votar 'no' a l'estatut i ara defensar-lo: va ser referendat per la ciutadania que va votar-la. D'això s'en diu democràcia, i a més, directa. No creus que s'ha de defensar una llei aprovada democràticament, encara que no hi estiguem d'acord? No dic que no s'hagi de lluitar per millorar-la, però si és el que hi ha, i és el que ha aprovat el poble de Catalunya, cal aprofitar-ho fins on es pugui.

Referent a l'Elisenda Paluzie, em sembla que no m'he explicat: SÍ que me la crec!

Quan al vot de CiU: que voti en contra de la LOFCA és una qüestió d'estratègia parlamentaria, la seva opció. Ara està a l'oposició, i a l'oposició no cal ser gaire responsables de les accions. És molt més fàcil ser crític quan s'està a la oposició, en lloc d'adoptar una posició crítica però constructiva. No cal pensar en les finances d'un govern que està en greus dificultats econòmiques quan no s'hi és i no s'és responsable de la tasca de govern que depèn d'una economia de mínims. Els serveis públics han de seguir funcionant i el govern n'és responsable.
Potser t'interessarà http://tinyurl.com/yfzgdel i http://tinyurl.com/yg7aohn

Finalment, cadascú treballa per assolir la independència com millor li sembli. Tu faràs la teva, i jo la meva. No et negaré la opció d'adoptar una o altra estratègia, tot i creure que pugui ser equivocada. T'ho debatré, i et faré propostes, i sobre tot proposaré que cadascú, des d'on pot, faci el que pugui i sàpiga.
El que no faré mai és pontificar sobre si ets més o menys patriota i si lluites o no per la independència. Però és clar, cadascú és lliure de desprestigiar a altri que, al menys en ulls meus, treballem per la mateixa fita per vies diferents. Tu mateix. Potser t'interessarà http://tinyurl.com/cvnb2j

En tot cas, salut i República (catalana i independent, és clar)
El Deixeble ha dit…
M'agradaria fer un incís:

"Finalment, cadascú treballa per assolir la independència com millor li sembli."

Puc estar d'acord amb això fins a un cert punt, però suposo que estarem d'acord en que cal que tots els que volem l'independència anem ben fortament agafats de la mà, i això només s'aconseguirà amb la voluntat de la societat, presionant als nostres representants per a que això s'acomplisca.

Feia molts anys que Catalunya, la seva societat, no reivindicava la seva voluntat de tenir un estat pròpi ( tot donant una lliçó als polítics de torn )i això s'ha d'aprofitar, no hem de deixar que les disputes de poder i ideològiques ens desuneixin. Aquesta espurna ha de ser el gènesis d'un gran tallafoc que ens separi d'espanya, no podem permetre que sigui l'última revifada abans de la mort.
YuriBCN ha dit…
Gràcies pel teu comentari, Deixeble.

Estic totalment d'acord! Tots hem de treballar junts. Però el mitjà per assolir la cooperació és a través del respecte mutu, i el respecte implica acceptar cadascuna de les nostres maneres d'entendre com ho hem de fer. No puc acceptar que uns titllin a altres de més o menys patriotes perquè no estiguin d'acord amb l'estratègia d'assolir el que tots entenem és la fita necessària: la llibertat de la ciutadania catalana, la llibertat de Catalunya.

Per cert, m'agraden la prosa i la poesia teves, i la solució per aquesta sembla prou satisfactòria, oi? :-)

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

La nova constitució russa