diumenge, 4 d’octubre de 2009

Pilar Rahola: Eres catalán, pues paga

Al seu artícle a la Vanguardia del proppassat dia 1, "Eres catalán, pues paga", la Pilar Rahola sembla pensar que els catalans (i les catalanes, ja que, com a mínim s’hi deu incloure ella) soms tant tant tontos que no podem fer més d’una cosa a la vegada (ella, malgrat ser dona), contraposant l’independentisme (cosa que, crec, encara hi creu?) i la preocupació pels quartos.

Jo diria que les dues preocupacions van cada vegada més associades, i que el seus "castillos independentistas en el aire" son proporcionalment cada vegada menys identitaris (culturals, ètnics, etc.) i cada vegada més pragmàtics (econòmics i fiscals), tal com varen expressar-me fa dos dies un parell d'amics que presideixen entitats de la societat civil, i que fa uns anys potser no ho haguessin pensat mai! Alguns, cada vegada més nombrosos, tenim clar que, o bé marxem de Catalunya, com narra la Rahola ha fet un parent seu, o Catalunya marxa d’Espanya, perquè com bé diu, “todas las vías están conectadas, y la mala financiación catalana repercute en todos los ámbitos económicos del país”. O és que l’espoli fiscal no hi té res a veure ara?!

Per cert, la filòloga Rahola manipula la cita de'n Pla: el seu "Mi pais es aquel que, cuando digo bon dia, me responde bon dia". Ahora dices bon dia y te roban la cartera" hauria de ser "El meu país és aquell on, quan dic ‘Bon dia’, em responen ‘Sí, sembla que fa bon dia’" i es refereix a que, vagi pel Principat, les Illes o València, entendran la seva llengua comú.

4 comentaris:

Artur ha dit...

Doncs, un altre no sé, però t´asseguro que aquest és un dels articles que més m´han agradat de la Rahola. Clar i català. Impecable. no acabo d´entendre el teu comentari. Són ganes de trobar figues.

YuriBCN ha dit...

És cert que aquest post no m'ha quedat massa clar, i l'hauré d'editar per a que quedi més llegible.

Essencialment, el que vull és ressaltar la seva incoherència en tres punts:
1. Em sembla increïble que la Rahola menysprei l'independentisme parlant de "castillos independentistas en el aire" quan entenc que, al menys fins ara, ella ho ha sigut, d'independentista.
2. Aquest "castillo" cada vegada es fa més gran i més fort degut precisament a la qüestió econòmica i fiscal. Per tant, l'independentisme no és un castell efímer inconnex amb la economia, sinó una necesitat nacional.
3. Ella basa tot el seu article en el desgovern fiscal català, excusant els governs de Madrid ("no es culpa de los malísimos españoles") per a acabar dient que "la mala financiación catalana repercute en todos los ámbitos económicos del país", un finançament restringit per Madrid precisament.

Ex militant d´ERC ha dit...

Yuri, no estic d´acord. Una mica més en la línea de l´Artur. Crec que es un bon article que vol dues coses. Una, dir que NO TOTA LA CULPA DE L´ESPOLI ES DE MADRID! Això és important perquè, per ex., l´impost de successions és un espoli a la catalana, com diu la Pilar. I segon, jo també soc independentista i crec que això d´Arenys és un soufflé. Estic basicament d´acord amb la mirada critica de la Pilar, des de la complicitat nacionalista. Em sembla que hem llegit articles diferents tu i jo

YuriBCN ha dit...

La paradoxa és que, mentre la Rahola menysprea l'independentisme, estem més a prop de la independència que mai! La possibilitat és real. Mai, des de 1714 hem tingut la possibilitat de plena sobirania tant a tocar, ni tant sols al 1931, ja que ens incorporàvem en una "federació de Repúbliques ibèriques". Avui s'en parla, bé o malament, a tot arreu. Ningú n'és del tot aliè a aquest debat, ni tant sols a Sta. Coloma de Gmnt. o a St. Adrià del B!

I el que no esperava mai fora que la Pilar Rahola, antiga diputada i líder d'ERC i fundadora d'un Partit per la Independència parlés de "castillos independentistas en el aire" referint-se a les aspiracions de tants ciutadans de la nostra nació!