dimecres, 9 de setembre de 2009

Menyspreu a Els Matins de TV3 per les víctimes de la Falange

Vull expressar la meva més absoluta repulsa pel menyspreu indirecte que fa en Joan Julibert a Els Matins de TV3 per les víctimes de la guerra civil espanyola en general, i de les víctimes dels camps de concentració espanyols i de les accions violents i assassines de la Falange en particular.

En Joan Julibert diu que els polítics perden la oportunitat de callar: doncs ell, en aquest cas ha perdut una excel·lent oportunitat pel silenci.

Comenta la comparació que ha fet l'alcalde d'Arenys de Munt entre el fiscal de l'estat, (ex-?) falangista que representa aquest en el cas de la consulta organitzada a Arenys, i la hipotètica, per impossible, situació d'un ex-nazi exercint una funció similar contra un israelià a Alemanya.

Indica que l'horror nazi és gravíssim i que no es pot fer servir en aquest context. Però està clar que l'alcalde no vol minimitzar aquest horror, sinó que evidentment critica el fet de que pugui haver persones declarades falangistes, que s'han presentat com a candidats d'aquesta formació, i que representin a l'estat democràtic en un judici contra un procés per definició democràtic.

L'horror nazi va ser gravíssim, si, però en importància pel volum dels fets. Cal recordar, cal no oblidar mai que el que va passar durant i després de la guerra civil espanyola no li queda endarrere en qualitat. Els falangistes i franquistes espanyols serien menys eficients que els nazis, però poc importa això als individus que varen patir els assassinats a les cunetes i a camps de concentració en el que desapareixien i exterminaven també a milers de persones per raça, credo religiós, orientació sexual i creença política.

Amb el seu comentari d'avui, en Joan Julibert menysprea indirectament a les víctimes del franquisme i de la falange, com el meu sogre que encara avui no sap on rauen els cadàvers del seu pare i avi, quan expressa la idea de que el nazisme fou gravíssim, així implícitament minorant la importància dels horrors que va portar a aquest país els falangistes i els seus. Només hem de contemplar, encara avui, la intranquil·litat que provoca el fet d'una possible manifestació de la Falange.

Així mateix, equiparar un alcalde democràtic amb Goebbels quan expressa la paradoxa de tenir de representant de l'estat un falangista, que porta un cas contra una iniciativa perfectament legítima i democràtica, em sembla un gra, o millor dit, un camp sencer de blat massa.

Crec que en Joan Julibert hauria de reflexionar una miqueta abans de fer els seus comentaris, amb els quals sovint combrego, a vegades no, però que avui m'ha xocat i m'ha fet entristir, pensant que la memòria històrica d'aquest país no està a l'alçada de la memòria del poble jueu, per exemple, que no oblida ni menysprea mai les víctimes de l'horror de la guerra i de l'assassinat sistemàtic. Tampoc no acceptaria, ni accepta mai que un estat tingui entre els seus funcionaris (i a més de justícia!) una persona que s'ha declarat favorable als principis que varen portar a l'horror de la guerra i la postguerra.

Això era sens dubte el que criticava l'alcalde d'Arenys, i per això en Julibert l'ha comparat amb Goebbels.

2 comentaris:

YuriBCN ha dit...

Reprodueixo un missatge d'una tal 'Marta' aquí, que sembla ser el post que vol comentar, en lloc d'on ha comentat, l'article "Obiols i la qüestió de peles":

Aqui hi ha alguna cosa que no quadra, per què parles del teu sogre ?, per què no parles del tu pare ?, on era i què va fer el teu pare als anys 1930-1945 ? Per què no ho expliques, ho saps bastant millor que el que va fer i patir el teu sogre, i de ben segur que va viure moltes situacions complicades en aquesta època tan torbolenta. Ja que has tret la familia, però no la teva sino la de un altre persona, per què no expliques el que va ser i fer el teu pare? Ja que has esmentat la família de la persona amb la que et vas casar, ara no pots deixar de parlar de la teva. Estic segura que és molt interessant: a quin exercit va estar enrolat ?; quin uniforme militar va vestir, en quins anys? era civil ?, on va viure ? i tu de quan eres petis recordes alguna cosa de la Falange ? i d'altres partits ?, Estic segura que tens moltes coses a explicar al respecte, estem espectants de la teva resposta, cosa que no dubtem que faràs.

YuriBCN ha dit...

Parlo del meu sogre perquè és un exemple dels que varen patir l'anorreament pels falangistes i l'abandonament per part de veïns i 'amics', amb la pèrdua, la desaparició del seu pare i avi.
Quan al meu pare, a l'any 1930 tenia 3 anys. El seu pare havia mort aquell mateix any quan estaven refugiats, a França, de la dictadura del general Primo de Rivera.
Afortunadament (si és que es pot dir 'fortuna' el haver nascut i viscut gairebé tota la vida com a apàtrida a l'exili, lluny de terra i família) no va patir en carn pròpia i directa la falange.
No penso publicar més detalls personals, però si t'interessa per alguna raó entrar-hi, pots enviar-me un correu i te'n informaré.