Bidells, auxiliars clínics, infermers, metgesses: Gràcies!
Fa dies que no escric cap post. He estat malalt, ingressat a l'hospital de Sant Pau per un tromboembolisme pulmonar a conseqüència d'una tromboflebitis. He estat 12 dies a l'hospital, passant per urgències, semicrítics i planta, després d'haver arribat en ambulància.
Perquè ho explico, si no té gaire a veure amb la temàtica usual al meu blog? Doncs, cal reconèixer la feina que fa la gent, tota, aquella que treballa al sistema de salut de Catalunya, des dels xòfers i el personal sanitari de les ambulàncies, passant pels bidells, els i les auxiliars clínics, els i les infermeres, i els metges i metgesses. Tot aquest personal fa que el nostre sistema funcioni. No en sé gaire dels detalls de la gestió i el finançament de l'ICS, els hospitals, els CAPs, etc. El que sí sé és que tot el personal que m'ha atès és digne d'admiració.
No vull ser excessivament dramàtic, però em diuen que, amb aquest episodi, he vist la mort de força a prop. I per tant m'emociona veure aquesta gent que és capaç de posar la seva millor cara, que poden imposar-se al cansament i estrès que deuen patir i estar on cal i com cal, en el moment que cal.
Vull adreçar, doncs, tot aquest personal, que m'han vist en el meu pitjor moment, i que m'han tractat com si fos un familiar, un amic. Gràcies. Us dec la vida.
Perquè ho explico, si no té gaire a veure amb la temàtica usual al meu blog? Doncs, cal reconèixer la feina que fa la gent, tota, aquella que treballa al sistema de salut de Catalunya, des dels xòfers i el personal sanitari de les ambulàncies, passant pels bidells, els i les auxiliars clínics, els i les infermeres, i els metges i metgesses. Tot aquest personal fa que el nostre sistema funcioni. No en sé gaire dels detalls de la gestió i el finançament de l'ICS, els hospitals, els CAPs, etc. El que sí sé és que tot el personal que m'ha atès és digne d'admiració.
No vull ser excessivament dramàtic, però em diuen que, amb aquest episodi, he vist la mort de força a prop. I per tant m'emociona veure aquesta gent que és capaç de posar la seva millor cara, que poden imposar-se al cansament i estrès que deuen patir i estar on cal i com cal, en el moment que cal.
Vull adreçar, doncs, tot aquest personal, que m'han vist en el meu pitjor moment, i que m'han tractat com si fos un familiar, un amic. Gràcies. Us dec la vida.
Comentaris
Jo vaig tenir ja fa 15 anys una experiencia amb la mort, durant un mes vaig romandre a l'hopital de Calella per culpa d'un accident de moto.
Reconec la feina dels metges que em varem operar i gràcies a ells ara puc caminar i sobretot anar en bici!.
Com també les enfermeres, els camillers, i tot el personal sanitari.
Jo no oblido i mai els oblidaré d'aquesta segona oportunitat que m'han regelat.
Que tot et vaig molt bé i espero poder llegir-t'he moltes vegades.
Salut (i mai millor dit) i Independència
Manel
Sap greu que els disgustos diaris t'hagina afectat la salut d'aquesta manera... ;)
Crida la multitud: "Això és el que passa, per un govern sociata."
Recupera't i segueix donant canya.
Molta sort i Salut!
Espero que ja t'estiguis recuperant i que deprés d'unes bones vacances et poguem tornar a tenir el plena forma.
Salut i a recuperar-se.
Manel, veig que tu també reconeixes la feina que fan els treballadors i treballadores del sistema sanitari. Em fa pensar més en que hem de sanejar el dèficit que hi ha, que el recurs humà hi és!
Kapde: Et prometo que de cap manera deixaré d'estar a peu de canó. Gràcies pels ànims, tot i que no estem sempre d'acord! ;-)
Guillem: Ja estic treballant i preparant per la rentrée amb els companys. Salut i República!