dijous, 19 de juny de 2008

Ara toca construir el futur

En Josep-Lluís Carod-Rovira publica avui un article al seu blog que es titula i acaba “Ara toca construir el futur”. Ningú pot dubtar en recolzar el principi que sembla declarar. Però què hi ha darrera?

Quan diu que ERC va donar, amb les eleccions internes, és a dir de democràcia representativa, a la presidència i a secretaria general, un exemple de maduresa i vivor democràtica, però en canvi que alguns mecanismes de participació congressual, és a dir de democràcia directa, d'assemblearisme, en que la militància decideix la política, mostren símptomes de desgast i necessiten una revisió, està dient, com va dir l'Ernest Benach als Matins de TV3, que el concepte de l'assemblearisme fins i tot pot estar d'alguna manera ja caducat?

Fa l'efecte que s'està preparant el terreny per un nou assalt a l'assemblearisme, mitjançant un congrés extraordinari en que es farà una modificació molt important dels estatuts. Però per a ser autènticament democràtics, tal com diu que és ERC, caldria deixar-se de declaracions velades, que no s'acaben d'entendre clarament.

Cal organitzar ja els debats formals imprescindibles per a que el canvi sigui racional, eficient i democràtic. Perquè sens dubte cal modernitzar el partit, per a incrementar la participació, obrir-nos al nostre electorat, present i passat, a la societat en general. Però la societat demana a crits defugir l'estructura clàssica, vertical de dalt a baix, dels partits noucentistes. Demana a crits poder formar part dels processos de decisió, és a dir la democràcia directa del segle XXI.

I em faig una pregunta: si ERC ha fracassat en la seva estratègia política, de posicionament davant dels nostres contrincants, al govern de Catalunya, al Parlament i al Congreso, a la captació de militància, d'imatge davant de l'electorat, al referèndum per l'estatut, amb la conseqüent pèrdua de vots, realment ha estat culpa de l'assemblearisme, als congressos i les assemblees? O potser hauríem d'estar analitzant un altre aspecte de la gestió política i executiva d'ERC?

En tot cas, el recent Congrés Nacional es va declarar clarament i inequívoca a favor de l'assemblearisme, amb una esmena titulada “L'assemblearisme i la democràcia participativa com a elements distintius d'ERC”. I aquesta declaració no en té res de velada.

4 comentaris:

Manel des de l'Exili ha dit...

Totalment d'acord, realment ells haurien de plegar i no donar les culpes als militants. La culpa de que?, de que ells no s'han possat d'acord per la nova executiva?

El que proposen és que tinguin mans lliures per der i desfer sense tenir que passar comptes amb els militants!.

Per cert, en el congrés ja va reduir l'assemblearisme en aprovar una modificació dels estatuts per reduir el poder de decissió de l'assemblea per al que fa l'elecció directe dels càrrecs per l'executiva!.

Si ERC deixa d'esser assemblearia, serà la certificació de la seva mort.

Salut

Àlex López ha dit...

Jordi,
m'he estat llegint i rellegint el text i no sé si hi veig el mateix que tu hi veus.
Per mi, símptomes de desgast són:
- jornada molt llarga, de manera que els equilibris no són els mateixos al llarg de tot el dia.
- Manca de debat d'esmenes clar, de manera que s'arriba amb poca informació.
- Manca d'informació sobre les transaccionades a darrera hora.
- Dependència de la lluentor del debat d'esmenes per a ser aprovada. Una esmena ha de ser acceptada també en funció de si és bona o no, no si és ben defensada.
Entenc que són coses que cal millorar, i això no crec ni vull entendre que impliqui reduir la capacitat de presa de decisions de la militància. Per cert, al meu darrer article també en parlo.
Salut!

YuriBCN ha dit...

Àlex, com pots veure del comentari d'En Manel, no soc l'únic que s'amoïna per la deriva contra-assembleària. Però en tot cas, faig una pregunta, no una asseveració. Així mateix, també hem de ser crítics (constructius, però crítics) de tots els components de la nostra organització. Crec que on som més dèbils és en la nostra estructura, en la manca de qualitat en la seva gestió, i m'amoïna que s'està estudiant la modificació de la base política del nostre partit en lloc de estar tractant de millorar la qualitat de la seva gestió. Un exemple evident és el nyap de la modificació parcial, insuficient, dels estatuts.

Carles Alemany ha dit...

Crec que el model que volem de partit passa també per un aprofundiment personal dels conceptes del nostre partit, democràcia, assemblearisme, republicà, esquerra, aquesta falta de educació/formació política fa que en alguns moments els congressos semblin un festival (aquest argument el faran servir els anti-assembleistes) Cal formació cal preparar-nos amb noves tecnologies, i sobretot cultura de partit. Els xiulets, el sortir de la sala quan parla el President del partit, tot aquest folklore interpretat fins a la sacietat fa que després la opinió publica s'ens en foti, respectem-nos nosaltres i tindrem respecte, i d'això hi ha mancança de respecte i lleialtat, companys i companyes