dilluns, 10 de març de 2008

Ara què?

Ara que els advocats de l'abstenció de l'independentisme semblen haver sortit, fins a cert punt, amb la seva, què ha de fer el sobiranisme? Els proponents filo-convergents com el Sr. Heribert Barrera, segur que sí estaran prou satisfets. Però, i l'esquerra independentista? Què se'ns presenta ara?

Sembla ser que els socialistes han tingut èxit amb la seva estratègia “Que ve el llop!” Hi ha hagut un transvasament massiu de vots, més que no pas vers els socialistes, un transvasament contra el PP. Han recollit molts vots de l'esquerra per la por pel PP. L'esquerra “catalana” és ara representada a Madrid pel PSC-PSOE. En queden satisfets aquells independentistes proponents del vot en blanc i nul (1,54% i 0,54% respectivament) que ha fracassat? I els que advocaren l'abstenció (28,81%), poden estar contents del resultat?

Evidentment, ERC haurà de revisar profundament la seva estratègia en la lluita nacional i per la justícia social. Molts creien que havia de castigar-se ERC. Però no és l'únic agent polític que s'ho ha de fer mirar. Ara ens trobem unes Cortes on Catalunya serà representada per un PSC totalment sotmès al PSOE i el grup de CiU liderat pel cristianodemòcrata espanyol (per molt que parli del “catalanisme polític”) Duran i Lleida. És realment el resultat que cercaven alguns?

El que s'entreveu és que ara el PSOE només li caldrà negociar amb CiU per a portar a terme les seves polítiques. Quina paradoxa! Aquells que criticaven de forma tant ferotge la claudicació d'ERC al PSOE ara es veuran cooperar amb els elements espanyolistes d'esquerra a Catalunya. Quin panorama: CiU de col·laboracionistes amb l'esquerra espanyola! Per altra banda, tindrà CiU també els nassos d'exigir el desmembrament del govern d'entesa (o tripartit) com varen deixar anar constantment durant la campanya?

Satisfets amb aquest panorama de sociovergència tant a Catalunya com a Madrid pels propers quatre anys? És aquest el càstig que es volia per ERC? És aquesta la millor defensa de Catalunya i la seva ciutadania?

Jo, particularment, estic ben fart d'aquest suïcidi col·lectiu polític constant i històric que representa l'atomització de l'esquerra independentista. No tingueu por: la dreta, quan cal, sempre acaba unit-se, en un acte de coalescència que l'esquerra independentista sembla totalment incapaç de fer. És el nostre destí inevitable? Som així de caracollons?

6 comentaris:

greips ha dit...

uix, molta bilis i poca autocrítica ;-)

ERC va salvar al PSC quan aquest semblava que s'enfonsava, i li retornen el favor amb l'abraçada de l'ós. No t'enganyis, els resultats d'ERC són mèrit de la pròpia ERC i la seva direcció (que em jugo un pèsol que continuarà encara molt de temps).

CiU ha demostrat ser molt més fort del que pretenia ERC (PSC ho tenia claríssim) i malgrat no pujar ha aguantat totes les escomeses. No com ERC, que ha anat caient en les 3 darreres sense assumir que potser estaven fent malament alguna cosa.

ERC recull el que ha sembrat.

YuriBCN ha dit...

Autocrítica de qui? A qui haig de "autocriticar"? El que pregunto és "Ara què hem de fer?"
El problema és que a l'esquerra independentista (l'única que hi ha) hi ha masses crítics i no prou proponents... massa gent que té clar el que NO s'ha de fer, massa negativisme, i ningú que fa propostes POSITIVES.
Quan a la teva aparent admiració per CiU, no sé si te'n adones de que els seus resultats son últimament els mes pobres (un escó més o menys) des del 1979 - 2004: 10; '00: 15; '96: 16; '93: 17; '89: 18; '86: 18; '82: 12;
Tampoc son tant bons models del que s'ha de fer, oi?

greips ha dit...

pozí, CiU no remonta però és millor model que ERC. Almenys estadísticament parlant.

Ara, el millor model és PSC sens dubte. No hi ha com xupar pasta de tot arreu eh? :D

YuriBCN ha dit...

Estàs insinuant que s'hauria d'adoptar el model PSC? Tot s'hi val? Tot per la pasta i l'ètica a prendre pel c... i contractar en Zaragoza? ;-)

greips ha dit...

dic que si el q importa és guanyar aleshores el psc ha demostrat saber-ne més q ningú :-)

Kostas ha dit...

A la teva pregunta de que es pot fer no crec que hi hagi una resposta senzilla. crec que la baixada d'ERC es deu a que no té un electorat prou definit (mare meva que dic, qui ho té) Crec que el problema és el problema comú de les esquerres, sempre dividides i amb cent mil sectors crítics i el refugi és el PSC. Les dretes sempre ho tenen clar i no tants forats. Crec que Esquerra recuperarà el seu espai sense fer res.