dilluns, 28 de gener de 2008

Facebook: No a la manipulació de TV3

Avui ha iniciat l'Enric Canela una nova Causa a Facebook, la de “No a la manipulació de TV3”. Tot sorgeix a rel de la cobertura per una periodista de TV3 i del tractament que varen fer l'equip editorial del contingut generat a les Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers aquest passat cap de setmana. La crítica d'una part de la comunitat de blocaires és que al reportatge resultant emès va incloure unes imatges d'en Joan Ridao treballant al PC, una entrevista a la Lourdes Muñoz Santamaria del PSC i una al periodista Saül Gordillo. Varen deixar fora l'organitzador de les Jornades, en Marc Vidal, i als que es consideren 'representants' de la dreta catalana que hi eren.

M'hi he apuntat per estar d'acord amb el principi de que un medi públic ha de ser el màxim de neutral, tot i que la absoluta neutralitat és un desig una mica utòpic. Però hem de ser tots, del color polític que sigui, que pressionem per a que tothom respecti la neutralitat de TV3. El que em fot és que els que varen tenir sota un control ferri la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió durant 23 anys, i que han estat negociant fa dies per a defensar la seva 'quota' al Consell de la "Corpo", ara plorin quan no els entrevisten a la Catosfera. Cal recordar que el Sr. Canela milita i és Conseller Nacional de Convergència Democràtica i Conseller Nacional de la Federació de CiU.

On era l'Enric Canela per defendre l'equanimitat democràtica durant tot el temps en que CiU va controlar la corporació, des de la seva creació fins fa pocs anys? I per molt que a CiU vulguin 'oblidar' convenientment el passat, la ciutadania no ho farà.

Cal exigir que els que participem en la política (que hauríem de ser tota la ciutadania) hem de ser conseqüents. És precisament aquesta manca de coherència que menyspreu i rebutja el votant i que dona la mala imatge que s'ha anat generant durant tants i tants anys. Culpa de tots, és clar, i per tant cal ser tots que reflexionin i reconeguin la seva part en lloc de seguir amb aquesta guerra que només ens farà mal a tots plegats, polítics i ciutadania.

dissabte, 26 de gener de 2008

Tornem el Windows!

M. Paco Rivière ens acaba a alliçonar (en français et en catalan) a la jornada de la Catosfera sobre el que cal per al país, defensar-nos: ell proposa que comencem per tornar el Windows, ja que indica que cada vegada que comprem un ordinador, ens apliquen un impost revolucionari, el de Windows, que l'hem de comprar vulguem o no (amb algunes excepcions, com per exemple Dell, que ja ven PCs amb Ubuntu preinstal·lat). La seva campanya la trobareu a TornarElUindous.

divendres, 25 de gener de 2008

Els blogs no son periodisme?

Segons en Vicent Partal, parlant avui a la Catosfera, els blogs no son periodisme. El periodisme només el fan els periodistes, que son aquells que treballen pels “mitjans”, i els blogs no son mitjans.

A veure: segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, un periodista és una “Persona que té per professió fer reportatges, entrevistes, etc., en algun dels mitjans de comunicació”, i un mitjà de comunicació és un “Mitjà de transmissió de la informació a través del qual es realitza la difusió de significats culturals”. I un blog no pot ser això?

El senyor Partal confon un mitjà amb una empresa de comunicació d'informació i opinió, que té accionistes, un equip d'empleats que segueixen una línia editorial, etc. Perquè no 'poden' ser periodistes els que escriuen un blog? No era tant innovador en Partal? No pot concebre que la professió que practica, per la que, per admissió pròpia, no te formació, pot ser practicada per la ciutadania en general?

Avui, quan TV3, per exemple, empra informació i imatges de la seva audiència, de sobte no fa periodisme, perquè el generador del contingut no és un “periodista”? Ui, ui, ui. M'oloro corporativisme, aquí?

Per cert, jo no em considero periodista, però conec algun blog, que si no ho és, ja em diràs. És un cas d'allò de "if it looks like a dog, barks like a dog, wags its tail like a dog, is it or isn't it a dog?"

diumenge, 20 de gener de 2008

Quin vot és el vot útil?

El vot útil és aquell que representa de forma més propera les preferències polítiques del votant, sempre que el candidat entri al parlament.

Si el candidat queda fora, en el sistema actual de democràcia representativa parlamentària, per bé o mal, deixa d’existir. No té la possibilitat d’influir en la política i esdevé totalment inútil. Té la mateixa possibilitat d’influir que qualsevol altre membre de la ciutadania. Aquest no és el millor dels mons desitjats, i m’agradaria veure una democràcia més directa, però les eleccions son d’aquí a menys de cinquanta dies.

És clar que sempre podem dimitir dels nostres drets democràtics, claudicar i desistir de la defensa del bé més preuat, la llibertat política. Quan no tenim llibertat política, comencem a no tenir res, i passem a ser vassalls dels que tenen tot el poder (perquè l’hem cedit). Aleshores tenim el que ens donen i no pas allò al que tenim dret. I el dret fonamental és el dret a decidir les nostres vides, les nostres opcions socials, polítiques i econòmiques.

Insisteixo, el dret de decidir rau, en el nostre actual sistema, en el vot. Que no n’hi ha prou amb això? És clar que no, però no farem una democràcia directa des de fora de l’actual sistema, a menys que no proposem una revolució: ens afiliem a la FAI i cantem “¡A las barricadas!”? Jo no ho faré, no pas perquè no trobi l’anarquia, com a principi polític, molt lloable, sinó perquè crec que és una utopia (expressió dels propis anarquistes) inabastable. En tot cas, si aquesta és la vostra preferència política, endavant... abstingueu-vos.

Però si no, més val que ens espavilem a decidir quina és la candidatura més propera a les nostres preferències. En tot cas, tinguem clar que els dos partits predominants a Espanya, sobre tot el PSOE, ens diran que el vot útil és el seu, que així evitarà el poder absolut de l’altre. Però això és absolutament fals. El vot útil és el que més proper sigui a la nostra preferència política, el que defendrà els nostres interessos davant d’un estat que no té com a fita representar preferentment a la societat catalana, sinó al “Interés General del Estado”.

És a dir, el vot realment útil serà aquell que s’enfronti als dos partits hegemònics a Espanya, un vot pels partits independents, de sobirania catalana, davant de la subordinació d'altres als seus partits de referència espanyola.

I recordeu, abstenir-se o bé és per un principi polític... l’anarquisme, o bé és una claudicació, una inhibició i un acte de negligència de la defensa dels drets cívics. La única utilitat que pot tenir és de donar més percentatge de vots al PP a Catalunya, que ells sí que no s'abstindran!

dissabte, 19 de gener de 2008

Traspàs ferroviari: la proposta de CiU

Ja anava sent hora de que algú se’n adonés! El govern espanyol té clar que ha de ventilar-se el que és deficitari (RENFE Rodalies), sobre tot si es pot traspassar sense d’haver de ficar-hi masses diners, tot i ser essencial per a l’economia catalana. ¡Que se encarguen los catalanes de ese marrón! Per cert, quan ells pensen ‘catalanes’, també hi comprenen aquells espanyolistes que paguen impostos aquí... espero que sabeu qui sou... i us adoneu que us donen pel c*l igual que als nacionalistes i sobiranistes catalans.

Mentre tant, els espanyols controlen les vies de tot Catalunya (incloses les de Rodalies) a través d’ADIF. Treuen a concurs els contractes d’adjudicació de l’explotació del servei, tal com ja tenen previst des de començaments dels 90 (Directives europees 91/440/CEE i 95/18/CE, el nou estatut de RENFE amb el Real Decreto 121/1994 i la creació el 96 de GIF amb la Ley 13/96). L’any 2001 comencen els contactes i negociacions del procés de liberalització del ferrocarril a Espanya.

Els pobres desgraciats que s’hagin quedat amb Rodalies (sense vies, i només les deficitàries que rodegen Barcelona), és a dir, la Generalitat... nosaltres els catalans, els objectes fiscals, inclosos els espanyolistes, que hauran de desembutxacar per a invertir tot allò que no s’ha fet abans igual que tots i totes, haurem de creuar els dits per a que ningú ens prengui l’adjudicació, una vegada sanejades les infraestructures.

I no cregueu que no hi son: Marsans, ALSA, Transfesa, ACS, FCC, ... tots esperant l’obertura del mercat! I nosaltres els ho finançarem! Tal com dic, ja era hora que algú fes una contraproposta.

divendres, 18 de gener de 2008

Björk "Declara la independència"

free music

El passat 2 de gener, el webzine indie Pitchfork va publicar una entrevista amb la cantant, música i actriu Björk. Björk és islandesa i té present encara el seu país, tot i ser una megaestrella internacional amb una línia insuperablement multicultural i multidisciplinària. És filla d'un líder sindicalista i de mare políticament activa. No renega de les seves arrels.

A l’entrevista que se centra en l’últim àlbum Volta, i particularment l’últim single, el vídeo del qual acaba amb la Björk portant les banderes de Grenlàndia i les Illes Fèroe. Sobre aquestes li pregunten, i Björk explica...

Son les banderes de Grenlàndia i de les Illes Fèroe. Islàndia va assolir la independència de Dinamarca fa 60 anys. Varem ser una colònia durant 600 anys, i varem ser realment maltractats, com totes les colònies. I Grenlàndia i les Illes Fèroe encara son part de Dinamarca. La cançó la vaig escriure en part per a aquests països. Als diaris d’Islàndia sempre se’n parla de la voluntat de les Illes Féroes i Grenlàndia d’assolir la independència, i semblava que Grenlàndia estava a punt, però aleshores hi varen trobar un munt de petroli i Dinamarca no ho vol deixar anar, això. Si entres en un bar de barri i preguntes sobre Grenlàndia i les Illes Fèroe, la gent es posa molt susceptible. La gent recolza clarament que Grenlàndia i les Illes Fèroe assoleixin la independència. Em sembla que Grenlàndia i les Illes Fèroe han vist a Islàndia com a inspiració, la forma en que varem muntar el nostre sistema bancari, la forma en que varem esdevenir més i més independents.

Em semblava histèric dir a un amic que té molts problemes amb la seva xicota que digui, simplement ‘Declara la independència i enarbora la teva pròpia bandera’. Potser és un sentit d’humor ximple. Però sens dubte està dedicat a Grenlàndia i les Illes Fèroe.

Lletra traduïda al català
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Justícia

Engegueu la vostra pròpia moneda!
Feu el vostre propi segell
Protegiu la vostra llengua

Declareu la independència
No permeteu que us ho facin això
Declareu la independència
No permeteu que us ho facin això

[x4] Feu la vostra pròpia senyera!

[x6] Aixequeu la vostra senyera! (Més amunt, més amunt!)

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Maleïts colonialistes
No feu cas de la seva condescendència
Arrenqueu les seves benes dels ulls
Obriu els seus ulls

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Amb senyera i trompeta
Aneu al cim de la vostra muntanya més alta!

I aixequeu la vostra senyera! (Més amunt, més amunt!)
[x5] Aixequeu la vostra senyera! (Més amunt, més amunt!)

Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!
Declareu la independència!
No permeteu que us ho facin això!

Aixequeu la senyera!

(lletra en anglès obtinguda a www.songlyrics.com)

dijous, 3 de gener de 2008

Una altra avaria tècnica a rodalies – Transferència d'ADIF ja!

Sant tornem-hi! Aquest matí les rodalies han tornat a avariar-se. Montcada i Reixac ha estat l'escenari d'una total manca de respecte pels usuaris per part de RENFE. Ara resulta que la catenària entre aquesta població i l'estació de Sant Andreu Comtal està avariada.

Però cal recordar que la catenària no és responsabilitat de RENFE, sinó d'ADIF, l'Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, adscrit al Ministerio de Fomento, i té les responsabilitats següents, entre d'altres:
  • la construcció d'infraestructures ferroviàries (per exemple el TGV al seu pas per Bellvitge).
  • l'administració de les infraestructures de la seva titularitat (per exemple les vies per on circulen els trens de rodalies).
  • el control de la infraestructura ferroviària que administri.
  • l'atorgament dels certificats de seguretat.
  • el cobrament dels cànons per utilització de les infraestructures ferroviàries (a RENFE, actualment la única adjudicatària)
  • l'elaboració d'un pla de contingències per a restablir la normalitat en cas d'accident, de fallada tècnica o altra incidència.
És a dir, totes les avaries de les infraestructures son responsabilitat d'ADIF. El desastre de la construcció de les vies d'alta velocitat pel TGV és definitivament responsabilitat d'ADIF. Ja n'hi ha prou d'aquest menyspreu per part d'aquesta agència de l'estat als usuaris catalans. És urgent i imprescindible que la Generalitat exigeixi no solament la transferència de RENFE Rodalies, que és només l'adjudicatària, sinó també d'ADIF i de totes les infraestructures catalanes gestionades per aquesta agència del govern.

La transferència d'ADIF és al fons la única garantia de la qualitat de les infraestructures i del servei que en elles es presta. Dins de poc, l'adjudicació dels serveis s'obrirà a qualsevol empresa ferroviària que vulgui explotar les infraestructures, i per tant no necessariament de RENFE, i cal que tinguem el dret de decidir sobre qui ens haurà de prestar el servei en condicions.