Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2007

Tenim dret a cremar imatges dels reis d’Espanya?

Argumento que sí, que en el nostre legítim dret a l’expressió de les nostres opinions polítiques, tenim tot el dret a cremar una imatge que simbolitza un estat polític del qual podem ser crítics, simbolitzant així la nostra voluntat de que es destitueixi i suprimeixi. Què diu la constitució espanyola dels drets fonamentals (la llibertat d’expressió, per exemple) i de la corona: Títol I - Dels drets i dels deures fonamentals Article 10.2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans ... Article 14. Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença , raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. És a dir que, la persona del rei, com a espanyol, no pot tenir cap avantatge, ni desavantatge, davant de la llei sobre els drets i deures de tots els espanyol

Se te’n fot la sobirania?

Aquests últims dies s’ha parlat extensament de la sobirania. De fet, a alguns se li’n fot: potser a tu et sembla que te’n pots fotre... però què és la sobirania i quina importància té? El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu que la sobirania és la Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder. La Wikipedia en anglès (he triat aquesta, ja que vull evitar la possible parcialitat de les versions en català o castellà) defineix la sobirania de la següent forma: La sobirania és el dret exclusiu a l’autoritat política absoluta (p. ex. legislativa, judicial, i/o executiva) sobre una àrea de l’administració, del poble o d’un mateix. Sobirana és l’autoritat legislativa suprema, subordinada a cap altra. Hem observat ben recentment que la manca de sobirania ha provocat una situació ben absurda i irrisible: un conjunt de jugadors de futbol catalans no se’ls permet celebrar una partit amistós, de “costellada” com l’han qual

Joan Tàpia: Ningú de Catalunya s'explica a Espanya

Aquest matí, al programa "Els Matins" de TV3, el periodista Joan Tàpia ha repetit la litúrgia Socialista de que els catalans no ens sabem, o no fem l'esforç suficient, per explicar-nos a Espanya. Però fins quan repetiran això. És que son cecs? És que no veuen que, per molt explicar-se, si l'altre no vol escoltar... Ha explicat que, a començament de segle passat, uns empresaris catalans varen comprar dos diaris de Madrid i que així aquests varen poder influir allà. Aquesta estratègia no la veu avui entre l'empresariat català. Però, és que es creu que som babaus? O és que ho és ell (més sent del ram)? Avui, no vas enlloc a comprar un diari. Avui has de comprar un grup mediatic. I què val un grup mediatic? O és que pensa que comprant un diari de comarques pots influir a Espanya (si és que en queda cap que no hagi estat absorbit pels grans grups). Seguidament cita una enquesta de El Mundo: ¿Creu que les infraestructures a Catalunya estan... 1. millor que a la resta d

Sobiranisme Socialista

Existeix el Sobiranisme Socialista: S'ha de deixar veure Progressivament, poc a poc, podrien quedar més clares les posicions dels diferents actors polítics a Catalunya. I no serà separant els eixos catalanista/espanyolista i esquerra/dreta. CDC vol ser la “Casa Gran” catalanista, Pujol diu que seria raonable fer una “vaga fiscal” per l'incompliment per part de l'estat dels seus deures, mentre que UDC discrepa, i en boca de Duran i Lleida les opcions sobiranistes “se li'n foten”. A l'esquerra, els Socialistes es queden muts, no diuen res. Però és poc creïble que no hi hagi discrepàncies entre l'ala oficialista, l'espanyolista, i la que es va deixar veure a la recent Conferència pel Futur , en la que va quedar clara la postura de molts que només hi ha dues sortides: el federalisme o el sobiranisme. I si les coses segueixen, previsiblement, igual –que el federalisme no té absolutament cap atractiu al PSOE en particular, ni enlloc més a Espanya– aleshores no