YuriBCN

És curiós que després de la catàstrofe de l’apagada provocada per ENDESA i Red Eléctrica de España (REE), els primers culpables que pot trobar en Rajoy i, avui a la comissió d’Economia del Parlament, en Daniel Sirera, nou president del PP a Catalunya, no son pas les empreses ‘privades’ ENDESA i REE, sinó el govern tripartit de Catalunya. La crítica és que aquest govern no ha intervingut com hauria calgut, tutelant les infraestructures i, per tant, les empreses privades. En canvi, no oblidem que és el Partido Popular el que ha portat el nou estatut de Catalunya al tribunal constitucional, precisament per ser massa intervencionista quan ells defensen la lliure empresa privada. Aquests son els que defensen a ultrança que son els mercats que han de regular la oferta i la demanda, excepte quan toques els interessos dels seus amiguets a empreses com ENDESA. Queda clar, doncs, que el PP segueix, tant des de Madrid com amb el seu nou equip a Catalunya, amb la política de manipulació, false

El fet que la família de sistemes operatius basats en Unix (Linux, per exemple) no ha pogut ocupar un lloc important a l'escriptori dels PCs de les grans organitzacions no te res a veure amb la tecnologia i tot a veure amb les persones i el processos. L'usuari mitjà d'una organització, com per exemple la Generalitat, no es veuria afectat en absolut si entrés algú al seu despatx i substituís el seu PC Windows de sota la seva taula per un altre amb Ubuntu, per exemple, sempre i quan el nom d'usuari i contrasenya segueixin idèntics i que les aplicacions configurades per iniciar-se a l'arrencada així ho fessin. I aquesta condició fa preguntar-me que si, al menys en teoria, s'estalviarien unes sumes ingents aquestes organitzacions, com és que no passa arreu? La resposta deu ser que els elements responsables de les TIC de la majoria de les grans empreses estan dominats per persones de les quals la imatge, el prestigi professional, depèn de conèixer Windows. Dema

El desastre econòmic generat per la fallada generalitzada del flux elèctric a Barcelona em fa reflexionar sobre si les empreses entenen, si la nostra societat entén, quina és la funció radical que tenen les empreses. Generalment, entenem les empreses com a persones jurídiques constituïdes com a eines per a agrupar el capital, els recursos econòmico-financers i humans necessaris per a tirar endavant projectes, generalment amb finalitat lucrativa. En efecte, son una concessió de la nostra societat, a canvi de la protecció de la propietat dels accionistes per a poder assumir una sèrie de riscs per a generar riquesa. Per tant, les empreses tenen un deute vers la societat, ja que sense aquesta, elles no serien res, no estarien protegides davant de tota mena de faltes i delictes, no estarien protegides davant de la llei de la jungla. Aleshores, cal que tinguin inculcades a les seves cultures un principi ètic que reconegui aquest deute i responsabilitat, i que obrin en conseqüència

Segons l’aute del jutge del Olmo, del Jutjat Central d’Instrucció nº 6 de Madrid, la portada de “El Jueves” dibuixa a “Su Alteza Real el Príncipe de Asturias y su Alteza Real la Princesa de Asturias en actitud claramente denigrante y objetivamente infamante”, i per això ha segrestat, en plena “democràcia” aquesta publicació. És curiós que el jutge consideri l’acte que el va portar al mon a ell, als “ príncipes ”, als avantpassats d’aquests i a tots plegats, com a denigrant i infamant. Potser el que sí és denigrant i infamant és el que el caricaturista li posa en boca a en Felipe: “ ¿Te das cuenta si te quedas preñada? Esto va a ser lo más parecido a trabajar que he hecho en mi vida ”. Ara bé, potser el Ministeri Fiscal no té els nassos d’interposar denúncia per difamació, ja que seria molt difícil provar que el que fan els Borbons per a cobrar l’autèntica fortuna que ingressen cada any es pugui considerar “treballar”. De fet, la funció essencial del príncep és la de reproduir-s

En Josep Piqué ha dimitit com a president del Partido Popular a Catalunya. Per fi, en Piqué se’n adona que el PP representa l’essència de l’espanyolisme més ranci i centralista, i que ni tant sols des de dins de l’aparell es podrà canviar res. Aquest liberal econòmic i social se’n adonarà per fi que el PP no té res de liberal, ni econòmic, i encara menys, social. Ha patit directament el model ja no centralista, sinó dictatorial, del seu partit. A Madrid no esperen a que hi hagi un congrés del partit català, sinó que imposen directament la seva voluntat, obviant l'albir de la militància local. I aquest és, essencialment, el model que volen ells per a Espanya: la dictadura pseudo-democràtica centralista i anti-liberal. No cerquen el ‘centre’ polític i social, més que en aparença. La cúpula del PP és en essència la imatge de l’ànima més profundament i històricament castellana, una Espanya que no és que no pot canviar, sinó que no vol, i que no pot admetre que hi hagi diversita

Ahir vaig assistir a la Convenció pel futur , “autoconvocada”, en boca de la Pia Bosch, que feia el parlament inicial, “per un grup de ciutadans i ciutadanes”, sense mencionar per res cap partit polític en particular. Segons aquesta presentació... L’objectiu és aplegar ciutadans i ciutadanes actius per parlar, discutir, imaginar conjuntament el millor futur possible per Catalunya, d’acord amb uns valors i objectius compartits. Per tant, la Convenció no és de ningú, i és de tots i totes els que ens sentim motivats a participar. Em semblava un iniciativa molt interessant, essencial, si s'ha de trobar un camí cap a un futur positiu de la política nacional. Hi vaig assistir amb la intenció de veure com seria una obertura a la ciutadania per part del PSC. Va quedar clar: tothom saludant-se, companys de partit del PSC. Potser m'havia equivocat, i la convocatòria no havia estat sincera, més encara quan en els discursos s'esmentava els “Socialistes” una i altra vegada, en lloc d