Fets, no paraules

El President Montilla ha presentat aquest matí a Madrid i davant d'una audiència molt influent, entre representants del Gobierno i del mon econòmic espanyol, de gent d'aquí i d'allà, una anàlisi de la situació política catalana i els factors identitaris unitaris espanyols que l'afecten. Haurà semblat més o menys acurat, segons el punt de vista del que la considerin, però ha estat, i ha estat llargament esperada. Molts creien (entre els quals jo) que mai s'arribaria a fer, però tampoc ha sorprès. Ha explicat, sense embuts, com les actituds separatistes sorgeixen essencialment de les posicions espanyolistes centralistes, i en reflex d'aquestes ha anat creixent un sentiment de “desafecció” dels catalans vers Espanya. Fins i tot ha advertit del risc d'un allunyament irreversible entre Catalunya i Espanya. No ha mencionat que aquesta situació és fruit d'una alienació de 300 anys, agreujat pel canvi de paradigma, la globalització i la europeïtzació, però què hi farem.

Crec que pocs contradiran la generalitat de la seva anàlisi. Però aquesta no és la qüestió. La qüestió d'arrel és si hi haurà acció, o reacció alguna. El Sr. Montilla ha descrit la situació, i per a ell i els seus, és un primer pas. Podria indicar un gir “federalista” de la seva escola “baix-llobregatista”, dels montillistes. I pels que no son els seus... l'aparell central i centralista del seu propi partit i dels altres de més enllà? Hi posaran remei? La voluntat seva serà sens dubte remeiar-ho. Indica un allunyament de les posicions centralistes espanyoles de la majoria dels PSOEistes del PSC? Significa que el PSC s'independitzarà per fi, després de més de 30 anys, del predomini del PSOE? Aquest canvi de rumb és per a convèncer als seus de l'aparell PSOE a Madrid, i els barons d'Andalusia, d'Extremadura, etc. o és per a apaivagar els catalanistes del PSC?

En tot cas, hauran de passar pocs mesos abans de que es vegi la resposta a totes aquestes preguntes, per a veure si han calat les seves paraules. Si no, s'haurà de veure si el President defensarà Catalunya i la ciutadania catalana,
complint les condicions del seu Compromís per Catalunya. El President haurà de plantejar un canvi Macianista, un allunyament del federalisme impossible, i haurà d'actuar vers la única alternativa possible per una nació que es mereix molt més, amb Fets, No Paraules.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

La nova constitució russa