dimarts, 4 de setembre de 2007

Sobiranisme Socialista

Existeix el Sobiranisme Socialista: S'ha de deixar veure

Progressivament, poc a poc, podrien quedar més clares les posicions dels diferents actors polítics a Catalunya. I no serà separant els eixos catalanista/espanyolista i esquerra/dreta. CDC vol ser la “Casa Gran” catalanista, Pujol diu que seria raonable fer una “vaga fiscal” per l'incompliment per part de l'estat dels seus deures, mentre que UDC discrepa, i en boca de Duran i Lleida les opcions sobiranistes “se li'n foten”.

A l'esquerra, els Socialistes es queden muts, no diuen res. Però és poc creïble que no hi hagi discrepàncies entre l'ala oficialista, l'espanyolista, i la que es va deixar veure a la recent Conferència pel Futur, en la que va quedar clara la postura de molts que només hi ha dues sortides: el federalisme o el sobiranisme. I si les coses segueixen, previsiblement, igual –que el federalisme no té absolutament cap atractiu al PSOE en particular, ni enlloc més a Espanya– aleshores només queda una opció.

Les posicions catalanista/espanyolista i esquerra/dreta van perfilant-se doncs, per a la celebració de l'Onze de Setembre. Però els Socialistes han de recordar que el futur polític nacional no pot estar pendent de les circumstàncies d'una data. Cal definir les posicions i no valen les postures del "wait and see"; el temps corre i tenim una situació nacional, econòmica, social i política extraordinàriament critica. Quedem, doncs, pendents del que diguin al sector catalanista dels Socialistes.

2 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Ni per casualitat hi ha sobiranistes dins del PSC, si és a això al què et refereixes, Dins del partit, ni un. Tampoc no n'hi gaires dins d'Iniciativa, per cert, molt i molt poquets.
Anem esperant-los, a tots aquests. Asseguts, esperem-los.
Salut

YuriBCN ha dit...

Hola Joan,
Home, tant pocs com ni un, no: en conec uns quants, però son d'aquells que se'n diuen "pragmàtics", igual que els que hi ha a CDC. I els estic treballant. De fet, una m'ha dit que s'espera el moment adient per estripar el carnet davant d'uns executiva! Més no podem demanar, oi?
La lluita per la independència és una lluita a llarg termini, i si no treballem per generar una opinió púbica prou amplia, no tindrem res a fer. Que la impaciència no ens faci traïdors!