dijous, 9 d’agost de 2007

Què és una empresa (i II)

D'aquí a poc compareixerà davant del nostre parlament el president d'una empresa privada per a justificar l'incompliment de la seva companyia dels serveis contractats i compromesos amb la seva clientela. Quines son les empreses que gaudeixen de tal possibilitat? Doncs aquelles que es senten suficientment fortes davant de la representació de la ciutadania com per enfrontar-se a ella. Hi ha tota una sèrie d'empreses que gaudeixen d'un excés de poder gràcies a la seva importància econòmica i, per extensió, política. Son unes empreses que fan i desfan a la seva voluntat, i si hi veuen entrebancs polítics, compren la solució: el favor polític dels partits que reben el seu finançament a través de crèdits bancaris 'tous'. Recordem que els accionistes de referència de les grans elèctriques i d'altres corporacions son els bancs i caixes.

El cas d'ENDESA és flagrant, però del tot lògic: si contemplem la dicotomia en que es troba el seu president, conseller delegat i demés consellers, la decisió de fer inversions en infraestructures i manteniment segueix un model clar – si suspenc el servei per avaries, perdo la facturació per aquell proveïment que no he donat, més les reparacions i compensacions corresponents; posem que suma 100 milions. Per altra banda, si haig d'invertir 200 milions en millores i manteniment, “perdo” en aquell exercici 100 milions. I aquí tenim el “quid” de la qüestió: els terminis que juguen al compte de resultats anual que s'han de presentar a l'accionariat influirà en el preu de les accions. I com que el president i els consellers son també accionistes, estan motivats a prendre unes decisions estratègiques en interès d'aquests, i no pas en l'interès dels seus clients que, total, son captius perquè no poden anar enlloc més.

I no ens enganyem, no serveix de res passar-se a un proveïdor alternatiu, com Gas Natural, en lloc de seguir amb ENDESA. La liberalització del mercat de l'energia és un 'cachondeo': els suposats 'competidors' només fan d'agent comercial d'ENDESA, perquè 'upstream', tot el negoci pertany a aquesta o als seus equivalents a d'altres parts d'Espanya – recordem que, a part de la SEPI (agent econòmic del 'gobierno' de l'estat), els socis majoritaris de Red Eléctrica de España (REE) son, precisament, ENDESA, Iberdrola, etc.

A més a més, si com a resultat de la manca d'inversió, es genera un cost astronòmic en concepte de negoci perdut (dels comerços i de les indústries), cost addicional de generació d'electricitat (dels que poden; per exemple els hospitals que disposen d'equips d'emergència), costs d'inactivitat (pagament de salaris i demés costs laborals improductius, reparació d'elements danyats pel tall de subministrament, penalitzacions per incompliment, etc.), el que fa ENDESA és 'externalitzar' els costs corresponents, de la mateixa forma que ho fa quan carrega en la societat en general els costs de la contaminació de les seves centrals quan decideix que és més barat pagar multes que instal·lar filtres.

És a dir, ENDESA carrega tot el cost de la manca d'inversió en el consumidor i en la societat. És clar que no millora el seu nivell d'inversió: està totalment motivat a no fer-ho, si no ha d'assumir ni una petitíssima part de les conseqüències si no ho fa! Crec, doncs, que podrem qualificar ENDESA, sense embuts, de “pirata corporatiu”.