Judici sever, o Juicio severo?

-
En Lluís Foix és un periodista interessant. Escriu prou bé i, tot i no combregar amb moltes de les seves opicions, sempre les trobo ben argumentades. Per això, quan he llegit el seu article en que lloa els escrits d’en Jordi Pujol que es publiquen al web del Centre d’Estudis Jordi Pujol, he anat directament per a veure de què es tractava.

Al web, m’he trobat una cita, signada per l'ex-president, que encapçalava la primera plana: “Per nosaltres la llengua és el nervi de la nació, el nervi del poble”. Justa la fusta, he pensat. Té tota la raó, en Jordi Pujol!

Quina ha estat la meva sorpresa quan he accedit a l'escrit al qual es referia el Sr. Foix, "Judici sever"... he trobat que me l'haig de llegir en castellà! L’article, publicat originalment al diari La Vanguardia, es titula en realitat “Juicio severo”!

Sr. Pujol, seria de molt agrair que facilités els text en català, encara que només sigui en text planer, en lloc d'una còpia de l'article d’aquesta publicació diària, autèntica quinta columna lingüística. De fet, em costa entendre com s'ha de defendre els principis dels drets del poble de Catalunya, inclosos els lingüístics, publicant la major part dels escrits en medis de llengua castellana, com per exemple la Vanguardia, fent cas omís dels medis que recolzen la nostra llengua.

Que posa la distribució de l'escrit, comptant amb el tiratge de la publicació, per davant dels principis? És millor la quantitat que la qualitat?

Ah! I de què va l’article? Bé doncs, tracta de la opinió pública, de l’actitud d’Espanya vers els catalans. En Pujol es pregunta, com si no ho sabés:

¿Hay un resentimiento contra Catalunya? Probablemente.
¿Por qué? ¿Hay hostilidad? Seguramente.
¿Cuál es su origen?

Home, Sr. Pujol! Si encara estem fent-nos aquestes preguntes, és que no entenem de què va la cosa. Mireu, Sr. Pujol, ja va cap a tres segles que continuem així. No li sembla que ja està bé? No li sembla que hauríeu de fer un pensament, i endur-se els seus a rumiar s'ho? Emporti's els seus amics i companys de partit i prengueu la decisió d’una punyetera vegada!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

-
L'estat espanyol és, com tots en el marc polític occidental modern, un estat sobirà territorial. És a dir, l'estat nacional que Espanya sempre ha aspirat a ser es fonamenta en el principi territorial. La identitat política dels seus ciutadans depèn de la residència en algun espai territorial específic, dins del qual les institucions es poden organitzar de diferents maneres (p. ex. federal, o bé unitari). És la pau de Westfàlia de 1648 (tractats d'Osnabrück i de Münster, i també dels Pirineus de 1659) que marca l'establiment d'aquesta concepció i el començament de l'era moderna, l'estat–nació modern i el final del feudalisme. Per tant, és aquí quan neix l'estat–nació sobirà, estretament associat amb la territorialitat. A l'avantsala d'aquest nouveau régime , s'havia desenvolupat la doctrina de la sobirania exposada per l'economista–filòsof francès Jean Bodin ( enllaç en anglès ) als seus “ Six Livres de la Republique ” (1576), enormement
Més informació

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

-
Fa uns mesos, vaig assistir a un curs d’inici a una llengua estrangera, a la que assistíem diverses persones que, em consta, son tots de parla catalana i que volem defensar la nostra llengua. El professor, no català, ens va explicar, en català, que encara no dominava la nostra llengua, i que ens agrairia poder impartir les classes en castellà. Varem acceptar tots i sense excepció. Les classes varen iniciar-se amb total normalitat. Però a partir d’aquell moment, molts dels assistents varen fer servir el castellà per a adreçar el professor. Recordem que son militants catalanistes defensors de la llengua, i tot i així, canviaren automàticament al castellà al adreçar-se a un estranger. Això em recorda quan vaig arribar a Catalunya (sóc nascut a Anglaterra). Ja parlava el català i l’emprava sempre que podia. Feia aleshores de professor d’anglès, i sabia que la millor forma d’aprendre un idioma és fent-lo servir. Però sovint, quan entrava a les botigues, on els dependents atenien a les clie
Més informació

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

-
En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!" Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"! Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de c
Més informació