dijous, 31 de maig de 2007

Què és Esquerra Republicana?

Soc d’ERC perquè soc d’esquerres, soc republicà, i soc independentista català. No soc cap d’aquestes coses de forma independent. Crec que ser Republicà comporta ser d’Esquerres, i no es pot ser d’Esquerres sense ser Republicà. Per altra banda, el Republicanisme implica la llibertat, constituïda de drets i deures socials, del ciutadà, no simplement com a objecte fiscal o econòmic, sinó també social i cultural. La meva cultura i societat semblen, per proves centenàries i seculars, incompatibles amb les de certes altres cultures ibèriques. La millor possible relació amb elles sembla ser la de la conllevància. Per això, millor ser sobirans i gestionar el nostre propi destí, ser independents.

Aquests doncs, son els valors i les fites a les que aspiro que arribi el meu poble. Evidentment, per a arribar-hi, haig de fer el que sé i puc per a convèncer als meus conciutadans que aquests son valors prou dignes i mereixedors. El meu partit, que tot i no ser perfecte, com qualsevol altre grup o organització humana, és la millor eina que crec que pot ajudar-m’hi. Per tant, acceptaré el que decideixin els meus companys, perquè crec que el sistema que hi regeix, l’assemblearisme, és el més democràtic possible.

La feina és feixuga i és un projecte a llarg termini. Cometrem errors, tindrem desavinences, tant internes com amb els nostres conciutadans, i patirem reversos. Però tot i això, crec que és el camí que hem de seguir. I cada vegada crec més que cada vegada més ciutadans i ciutadanes ho saben. El que cal és comunicar-ho millor, hem d’ajustar els nostre argument polític i la nostra manera d’organitzar-nos i de col·laborar amb els nostres conciutadans, segons va canviant la nostra societat, les maneres de viure, de treballar, de gaudir del lleure. Haurem de canviar moltes coses, però el que no hem de canviar mai és l’essència democràtica del nostre partit i els valors de l’Esquerra, del Republicanisme, i de la llibertat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

El que ha quedat clar amb la decisió de sortir del govern de Barcelona és que ERC no s’aferra a les prerrogatives dels càrrecs. La sortida no significa simplement que en Portabella deixarà de ser el Segon Tinent d'Alcalde, de President de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement, i no sé què més. Significa que molts militants del partit hauran de deixar els seus càrrecs, la seva feina. Però els i les d'ERC no volen la poltrona si no és per a desenvolupar el seu projecte. He vist, personalment, càrrecs que hauran de perdre la feina votar a favor de la sortida d'ERC del govern del consistori de Barcelona.

El resultat de la manca de sintonia amb els i les 43.000 votants que varen votar a ERC el 2003 i no el 2007, és que s’haurà de treballar units, molt més intensament i eficientment, per a parlar amb ells i elles... el que calgui per a tirar endavant el projecte ciutadà d’esquerra, del republicanisme i del sobiranisme a Barcelona.