Acabem amb el Grupo Godó!

-

L’article "Acabem amb la Vanguardia" de l’Hector López Bofill al seu nou blog en que fa una crida per acabar amb els privilegis de que gaudeix la Vanguardia m’ha fet pensar en una altra irregularitat (no sé quin altre qualificatiu donar-li... aberració?) del Grupo Godó.

Em refereixo a l’estrepitós incompliment de les condicions per les que es va assignar la concessió d’un múltiplex de TDT a Emissions Digitals de Catalunya, SA, de la qual és principal propietari el Grupo Godó.

Veiem com comença un article publicat al número de març del 2005 de “Enginy Tècnic”, la revista del Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya:

El repte del llançament de la TDT a Catalunya

El passat 1 d’agost del 2004, la societat Emissions Digitals de Catalunya va guanyar el concurs de gestió i explotació d’un múltiplex de la Televisió Digital Terrestre a l’àmbit català.

Des d’aleshores, i conjuntament amb els seus accionistes, el responsables dels mitjans audiovisuals del Grup Godó estem treballant per oferir la màxima qualitat de producte als futurs usuaris de la nova televisió digital.

En aquest article, el director gerent de l’aleshores CityTV, en Jordi Orozco i Martí, justificava ja el desplegament lentíssim que ha resultat tenir la concessió. Ara, a gairebé tres anys d’aquesta, i a dos de l’article esmentat, la que ara s’anomena Td8 encara només emet regularment escombraria de producció aliena, amb un parell de produccions pròpies (que no qualificaré... vosaltres mateixos), principalment en llengua castellana.

Recordem que EDC va obtenir la concessió amb la condició, entre d'altres, de que l'emissió del 100% de la programació pròpia fóra en llengua catalana. Reposa un fotimer de sèries que ja s’havien emès a TV3 en català, però ho fan en castellà. I tot això tenint en compte que el Servei Català de Doblatge ofereix films i sèries traduïts al català a cost zero! A més a més, una altra condició de la concessió fou que hi hagués una “especial incidència en programes d'interès social i programes educatius”. Això és el que argumenten que son els programes de l’Arús?

Aquest incompliment és absolutament inadmissible. Quan es retirarà la concessió a Emissions Digitals de Catalunya?

Comentaris

mikcat ha dit…
Aquest nostre petit país el governen unes quantes famílies que tenen una xarxa capil·lar molt extensa. Complicadíssim acabar amb el Grupo Godó, ja m'agradaria (i a molts). El que podem fer és fer difussió de les seves estratègies empresarials perquè la gent se li manifesti en contra i així hagin de canviar (com lo dels mòbils en català). Els empresaris només rectifiquen quan veuren perillar els seus negocis (l'Euro per damunt de tot). Informem i difonem a la gent del tarannà del Grupo Godó, no cal ni fer-hi boicot, les coses acaben caient pel seu propi pes.
12 de maig, 2007 21:40
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

-
L'estat espanyol és, com tots en el marc polític occidental modern, un estat sobirà territorial. És a dir, l'estat nacional que Espanya sempre ha aspirat a ser es fonamenta en el principi territorial. La identitat política dels seus ciutadans depèn de la residència en algun espai territorial específic, dins del qual les institucions es poden organitzar de diferents maneres (p. ex. federal, o bé unitari). És la pau de Westfàlia de 1648 (tractats d'Osnabrück i de Münster, i també dels Pirineus de 1659) que marca l'establiment d'aquesta concepció i el començament de l'era moderna, l'estat–nació modern i el final del feudalisme. Per tant, és aquí quan neix l'estat–nació sobirà, estretament associat amb la territorialitat. A l'avantsala d'aquest nouveau régime , s'havia desenvolupat la doctrina de la sobirania exposada per l'economista–filòsof francès Jean Bodin ( enllaç en anglès ) als seus “ Six Livres de la Republique ” (1576), enormement
Més informació

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

-
Fa uns mesos, vaig assistir a un curs d’inici a una llengua estrangera, a la que assistíem diverses persones que, em consta, son tots de parla catalana i que volem defensar la nostra llengua. El professor, no català, ens va explicar, en català, que encara no dominava la nostra llengua, i que ens agrairia poder impartir les classes en castellà. Varem acceptar tots i sense excepció. Les classes varen iniciar-se amb total normalitat. Però a partir d’aquell moment, molts dels assistents varen fer servir el castellà per a adreçar el professor. Recordem que son militants catalanistes defensors de la llengua, i tot i així, canviaren automàticament al castellà al adreçar-se a un estranger. Això em recorda quan vaig arribar a Catalunya (sóc nascut a Anglaterra). Ja parlava el català i l’emprava sempre que podia. Feia aleshores de professor d’anglès, i sabia que la millor forma d’aprendre un idioma és fent-lo servir. Però sovint, quan entrava a les botigues, on els dependents atenien a les clie
Més informació

Que la IMprudència no ens faci traïdors!

-
En Jordi Carbonell, que fou amic del meu pare, que havia estat a casa a Londres i que havien lluitat colze a colze, i per tant al que vaig conèixer de menut i tot, per qui sempre he tingut gran, grandíssim respecte, va dir l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi "Que la prudència no ens faci traïdors!" Aquell era un altre context, acabàvem de sortir de la dictadura, entràvem en la 'transició', aquesta de la que realment no hem passat mai, i la 'prudència' aleshores era equivalent a aquella dita tan catalana de què "El meu mal no vol soroll". El no fer soroll era la traïció, calia fer soroll, calia sortir i lluitar per "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"! Avui, el soroll l'hem fet, el fem i el seguirem fent. Però ara, la prudència és una altra cosa, la prudència no és "el meu mal no vol soroll", sinó que la prudència és planificació, tenir un pla A, B, i C, tenir clares les conseqüències de c
Més informació