La llengua on càpiga

En Falcones, entre d’altres, li diu a en Bargalló que es fiqui la llengua on càpiga, en referència al que aquest ha dit del català i demés llengües com a “cultura” catalana. Bé, doncs la llengua la puc ficar on em plagui, però on es troba és al meu cap.

De fet, en el meu cap hi puc trobar cinc llengües, que faig servir amb més o menys destresa. Però la que faig servir millor és la llengua anglesa. És natural, vaig néixer, em vaig criar i educar a Anglaterra. Però visc a Catalunya. Vol dir això que la meva llengua, l’anglesa, és pròpia de la cultura catalana? Si escrigués novel·les amb més o menys èxit en anglès, podria anar a Frankfurt? En Falcones trobaria natural que m’invitessin? Crec que no.

Per altra banda, el mateix senyor escriptor pregunta que qui és en Bargalló per dir qui és en Falcones. Doncs li responc jo... som el que ens fa la societat. En Falcones és qui és i pot opinar el que opina pel que l’ha fet la societat. Jo soc el primer en defendre la llibertat de l’individu, però tinguem ben clar que no som absolutament res sense la societat en la que vivim i la que ens fa el que som.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Canvi radical de l'estat espanyol: un repte inassumible?

La llengua perilla: Culpables? Els catalans!

La nova constitució russa