Congratulations, Alex!

Crec que serà interessant llegir el discurs d’acceptació d’Alex Salmond com a primer ministre del nou govern d’Escòcia. Després d'agrair els líders de la oposició i a la seva familia, prossegueix...

El Parlament, cal recordar, fou creat pel poble d’Escòcia, creat en referèndum. És més gran que qualsevol dels seus membres, és més gran que qualsevol partit.

Crec que Escòcia està preparada pel canvi, preparada per la reforma. Som una nació petita, però tenim un gran futur. També tenim uns grans reptes.

S’ha dit fa uns instants que Escòcia és una nació dividida, i en funció de l’estretor dels resultats de les eleccions, puc entendre perquè alguns ho poden creure. Però no és el cas: no som una nació dividida.

Certament, la diferència entre rics i pobres és massa important; necessitem fer créixer més l’economia, necessitem tancar les ferides del passat, necessitem ser més verds, necessitem ser encara més llests. Però no estem dividits.

Tenim un sentit d’identitat, un sentit de comunitat. Tenim un sentit, per damunt de tot, d’un benestar comú d’Escòcia.

En cert sentit, no som ni un Parlament dividit. És clar, en aquesta banda de la cambra cerquem la independència i la igualtat per a Escòcia. Em diuen que no tothom a la cambra hi està d’acord amb aquesta política, tot i que alguns si.

Però crec que sí hi ha un ampli consens en aquest Parlament per a que assumeixi més poders el govern d’Escòcia, i hi ha una autèntica comprensió de que estem immersos en un procés d’autogovern. I crec que hi ha una consciència de la distància que ja hem recorregut.

El 1961, en Bashir Ahmad (segut darrera del Sr. Salmond, al vídeo) va arribar a Glasgow per a treballar de conductor d’autobusos. El 1961, la idea d’un parlament escocès era inimaginable. El 1961, la idea d’un escocès asiàtic, membre d’un parlament escocès, era doblement inimaginable.

Però en Bashir està aquí i nosaltres estem aquí, i aquesta part de la comunitat d’Escòcia està avui teixida en el mateix “tartan” del nostre Parlament. I som més forts, molt més forts, com a resultat. Així que som diversos, president, no pas dividits.

La naturalesa i la composició d’aquest tercer Parlament d’Escòcia fa que sigui imperatiu que aquest govern compti amb la força dels seus arguments al Parlament, i no pas amb l’argument de la força parlamentària. Malgrat tots els reptes que ens trobarem junts, els accepto com a una oportunitat per desenvolupar un model de democràcia fonamentalment més reflexiu.

Els dies que han passat des del 3 de maig han estat comprensiblement dominats per les qüestions de l’estructura del govern – hi haurà una coalició, o serà un govern en minoria? Permeteu-me dir-vos que el que importa més al poble que representem tots, és menys l’estructura del govern, i més el que nosaltres, tots nosaltres, realitzem per a aquest poble.

President, tots nosaltres en aquesta cambra tenim la responsabilitat de portar-nos de forma que respecti el Parlament que ha triat el poble. Suposarà paciència, maduresa i lideratge a totes les sensibilitats representades aquí. El meu compromís al Parlament avui és que qualsevol govern d’Escòcia que presidi respectarà i inclourà a aquest Parlament en la governació d’Escòcia durant els propers quatre anys.

En aquest segle, hi ha límits al que poden aconseguir els governs. Però hi ha una cosa que no mancarà mai a cap govern que presideixi, i és la màxima ambició per a Escòcia. Em comprometo plenament avui a liderar enterament i exclusiva en l’interès nacional d’Escòcia. Reclamarem el suport, política per política, d’aquesta cambra.

Aquest és el Parlament que ha elegit el poble d’Escòcia, i aquest és el govern que presidiré amb tot orgull.

Podeu veure-ho aquí (cal Real Media)