dilluns, 30 d’abril de 2007

Pasqual i el seu error

M’encanta el que suposa el regal d’en Forges a en Maragall: una caricatura d’ell mateix amb el lema “Penso, aprés destorbo”. És un principi amb el qual m’agrada pensar que combrego, tot i que moltes vegades quan el veig aplicar, m’embrida! Però el destorb intel·lectual és equivalent a la crítica constructiva. És essencial per a detectar les mancances, i a la vegada poder-les corregir.

Un altre lema que m’agrada és el “Errare humanum est” d’en Sèneca. Implica la oportunitat de rectificar, que no s’ha de deixar passar mai. Tots cometem errors: no fer-ho no seria humà. El que és important en que en Maragall corregeixi no és l’admetre que s’equivoqués (tot i haver-ho fet), sinó que significa que accepta el seu error, i això és el més conseqüent que pot fer un ser humà, perquè pavimenta el camí vers l’excel·lència. Seria bo que alguns ho fessin, i ben sovint.

Ara bé, tot això no dispensa del rescabalament. Tot i que errar és humà, s’ha de rendir comptes, s’ha de reconèixer, i s’ha d’acceptar que hi poden haver d’altres que tenien raó. No és qüestió de demanar indulgències, sinó de compensar aquest error i desagreujar aquells que no combregaven en el seu moment.

dilluns, 23 d’abril de 2007

“El coronel Macià” - una història de cine

La pel·lícula “El coronal Macià” és una història de cine. Un militar, monàrquic, de “regio honor”, que considera que els seus companys d’armes no son dignes de ser-ho, i per això deixa cos i antiguitat, a punt de graduació a coronel, per a lluitar políticament la ignomínia d’uns necis que no pensen més que en la seva España, i no l’Espanya del seu poble.

En Macià era, de bon començament de la seva activitat política, fins i tot abans de deixar les armes, profundament d’esquerres. Rebutja les propostes de la seva pròpia família d’incorporar-se en les dretes d’en Mauri, per a fer costat dels jornalers del camp de Lleida.

L’última pel·lícula d’en Josep M. Forn ho deixa ben clar. Una obra extremadament ben documentada, un “docudrama” de pel·lícula i molt didàctic, que ens mostra que els temps no canvien, tot i que hagin passat tres o quatre generacions. La pel·lícula biogràfica d’en Macià ens mostra perquè, tot i voler-ho ser, no va poder ser espanyol i català. I amb el pas del temps, res no ha canviat: només podem ser catalans, o no ser.

Ja sé que pot ser somiar truites, però dels somnis també viu l’home: espero que en Montilla segueixi l’exemple d’en Macià, que vegi que ser President d’un estat independent, mida Dinamarca, per exemple, per població, economia, etc. pot ser molt més interessant que ser “Presidente de una región de España”, tant pel seu govern com, sobre tot, per la seva ciutadania.

Et recomano la pel·lícula que, si no ets catalanista convençut, te’n farà, i si ja ho ets, et farà independentista!

divendres, 13 d’abril de 2007

Cuní i el messianisme

Aquest matí he vist a Els Matins de TV3, en ocasió de la promoció del programa “Terra Lliure, punt final” (dissabte 14 d'abril a les 22 hores pel Canal 33), una entrevista a en Josep Musté, ex-militant de Terra Lliure. I au! Tots contra el terrorista, tot i haver passat el seu procés i pena.

Un dels tertulians, en Lluís Marco, que venia a presentar l’obra de teatre, "Els soldats de Salamina", li ha expressat que ell mateix no defensaria el seu poble amb les armes.

Però, oi que hi ha herois de la història, i no només la nostra, que han defensat el poble amb les armes? Què en pensa, en Marco d'en Rafael de Casanova o d’en Josep Moragues? I d'en Macià? Sent escarni pels Fets de Prats de Molló? Què sent pel amotinats del “Dos de Mayo” de 1808? Menysprea la resistència francesa?

El nostre ha de ser l'únic poble que no ha de poder defensar-se? Com bé ha dit en Musté en un altre moment de l'entrevista, les armes son una eina que fas servir quan no et queda cap altra.

Cap al final de l’entrevista, en Josep Cuní li pregunta si hi va haver un element de messianisme en el moviment.

J.C. - Quan hi havia de messiànic en tot això? Ho dic perquè generalment se sol dir que quan un surt i parla globalment en nom d’una causa grossa, d’una terra, d’un país, d’un poble, d’una societat, se li diu messiànic.
Vostè va tenir una sensació que la causa per la que vostè lluitava era una causa que suposaria portar la bona nova en aquest país, per buscar la metàfora messiànica?
J.M. - No, suposaria tornar a ser un país lliure, com ho varem ser fins que ens varen derrotar els espanyols i els francesos.
J.C. - Vostè creu que aquest no és un país lliure?
J.M. - No. Perquè no tenim el dret a decidir per nosaltres mateixos, que és un dret que fins i tot la ONU i tots [els] estaments polítics importants tenen com a un dels principals punts de...
J.C. - Però la ONU també té com a un dels principals punts que no es pot aconseguir aquesta llibertat per la via de les armes.
J.M. - I vostè creu que tenir un exèrcit i tenir un país ocupat no és lluitar per la via de les armes?
J.C. - Vostè creu que viu en un país ocupat?
J.M. - Si.
J.C. - Vostè se sent colonitzat?
J.M. - Si.

Què dirà en Cuní del messianisme del President Montilla? Recordem la seva intervenció a l’acte de clausura de la V Conferencia Nacional del PSC:

Tinc la certesa que sóc l’únic que pot portar a Catalunya fins a uns nivells que mai ha aconseguit.

Qui té por al terrorisme islàmic?

Com m’agrada ser provocador! Però és que la provocació fa reaccionar i espero que aquesta farà considerar les nostres prioritats
Segons les darreres dades de l’IDESCAT disponibles, del 2005, l’esperança de vida d’un nounat català és de més de 77 anys, i d’una nounada catalana, de més de 84 anys. Si ets home de 50 anys, sembla que et queden encara uns 30 anys. Si ets dona, uns 35.
La mateixa font ens indica que els accidents de trànsit es varen cobrar 641 vides i varen produir 28.406 ferits.
Segons l’INE, el mateix any 2005, les malalties del sistema circulatori es varen endur 19.083 vides, de tumors varen morir 16.122 catalans i catalanes; de malalties del sistema respiratori (incl. grips i pulmonies), 6.995; de trastorns mentals i del comportament (incl. drogodependències), 3.130; ...
D’homicidi, varen morir 45 catalans i catalanes. De terrorisme, 0.
No vull menysprear l’efecte potencial del terrorisme sobre la nostra societat, i menys encara sobre els individus afectats directament, però tampoc hauria de sobrevalorar la nostra societat el perill que suposa. El que ens causa aprehensió és la por a tot allò de provinença desconeguda o descontrolada. Això és el que ens causava el càncer fa 30 anys, i la SIDA fa 15.

Quan a la procedència de l’amenaça terrorista més ominosa, d’arrel islàmica, hem de tenir clar que, a la seva arrel, no és gaire diferent de qualsevol altre terrorisme. Rau en una història del menyspreu que ha tingut occident per les poblacions i les comunitats d’orient mitjà. No ve simplement de la invasió d’Iraq: hem d’anar més enllà i entendre que els governs americans últimament, i abans els britànics, francesos, i fins i tot els russos, han tractat de controlar totalment aquells territoris des dels segles XVIII - XIX.
Per tant, no prové l’interès per la zona simplement per raons del petroli. Els britànics els preocupava que els russos poguessin arribar a l’oceà índic i a la seva joia de l’imperi, la Índia. Així mateix, calia fer front a l’imperi otomà, dominador de feia segles de tota l’area, tasca en la qual tant russos com francesos i britànics varen unir les seves forces, sobre tot quan els otomans varen aliar-se amb els alemanys durant la primera guerra mundial. Posteriorment, durant tot el segle XX, els poders occidentals han pugnat per controlar els recursos petroliers. A més, durant la guerra freda, va ser un dels escenaris de la lluita ideològica entre russos i americans.
Els habitants, els nadius, veuen que només interessen als occidentals per raons estratègiques, i que només els han portat la guerra, conflictes i sofriments. Negar això és ser cec. No posar hi remei, imbècil.
Cal canalitzar aquest greuges, tal com s'ha fet en altres casos, per canals polítics. Si no, no hi haurà remei. Fem tard?

diumenge, 1 d’abril de 2007

Oligarquia espanyola

Tot i que soni a revolució marxista-leninista, de filosofies polítiques anacròniques, de lluites de classe del passat, reprenc el tema de les oligarquies, ja que, lluny de ser una cosa pretèrita, incideix de forma crítica i contundent en l’estructura de l’estat, i en el greuge que causa a la llibertat del poble de Catalunya, de tots i cadascú de nosaltres, siguem catalans i catalanes de soca-rel, fills de les onades de nouvinguts anteriors, o nouvinguts d’ara.

Molts ciutadans estan convençuts de que la solució als seus problemes no son els embolics identitaris, que Espanya necessita estar unida davant dels poders econòmics internacionals, i que la “disgregació” (o helvetització - els espanyolistes ja no parlen tant de balcanització) d’Espanya, debilitant-la davant dels grans conglomerats econòmics que dominen, ja no Espanya, sinó el mon.

Però aquest és un plantejament equivoc

Primerament, els estats de dimensions mitjanes, com ho és Espanya, ja no son prou potents per a defendre els interessos dels ciutadans davant dels plutòcrates transnacionals – això li correspon a la Unió Europea, i segon, perquè les oligarquies econòmiques espanyoles que poden influir en les polítiques de l’estat estan ja orgiàsticament preses pels poders econòmics multinacionals.

Veiem com: es troben els grans grups oligàrquics espanyols immersos a totes les àrees econòmiques - la banca, els sectors energètic i de la construcció, els medis de comunicació i els grups industrials. En totes aquestes àrees, els actors principals estan controlats, directa o indirectament, pels grups inversors, associats a les oligarquies transnacionals, essencialment d’Estats Units.

A la banca, els dos principals grups espanyols, que gairebé controlen el mercat bancari, son:

- Santander Central Hispano (SCH). Els seus principals accionistes no son la família Botín ni la Mutua Madrileña, que posseeixen només el 1,26% i el 1,17% de les accions, respectivament, sinó EC Nominees Ltd., amb el 9,93%, Chase Nominees Ltd., amb el 9,79% i State Street Bank & Trust Co., amb el 5,01% del capital social. A la vegada, el SCH controla el 88,44% de Banesto i el 30,67% de CEPSA, a més d’el 8,42 de Bolsas y Mercados Españoles, SA, la societat que integra els sistemes de registre, compensació i liquidació de valors i mercats (Borses de Madrid, Barcelona, Bilbao i València).
- BBVA. De nou, el principal accionista no és en Francisco González, amb només el 0,04%, sinó (sorpresa?) el State Street Bank & Trust Co. i Chase Nominees Ltd., amb el 5,20% i el 5,74% respectivament. Al seu torn, el BBVA controla el 6,62% de Bolsas y Mercados Españoles, el 7,30% d’Iberia, el 10,12% de Técnicas Reunidas, el 6,96% de Telefónica i el 22,07% de Tubos Reunidos.

Al sector energètic, tant renyit i estratègic, els actors principals son:

- Gas Natural. Els principals accionistes son Repsol YPF, SA (directament i indirecta) amb el 30,85%, la Caixa controla indirectament el 30,03% i Caixaholding, SA directament el 30,00 %, (una altra vegada, sorpresa!) Chase Nominees Ltd. el 5,04%, el Holding de Infraestructuras y Servicios Urbanos, SA (Suez Lyonnaise des Eaux i La Caixa), el 5,00%, Groupe Suez, SA, (França), directament el 5,00%, i la Caixa d’Estalvis de Catalunya, el 3,03%.
- Endesa. Els seus principals accionistes son Caja Madrid amb el 9%, (sorpresa!) Chase Nomines Ltd. i el State Street Bank & Trust controlen el 5,7% i el 5%, respectivament, AXA (França) el 5%, la SEPI el 3% i la Caixa el 2,03%.

Per cert, aquí podem veure que Endesa és controlada per grups estrangers en un 15,7%, mentre que Gas Natural només en un 5%. Quina és més espanyola?

- Iberdrola. Principals accionistes: Chase Nominees i State Street Bank & Trust (sorpresa? ja no, oi?) 8,7% i 5,9%, respectivament, BBVA (accionariat del que recordem està controlat per State Street Bank & Trust i Chase Nominees Ltd.) 8,2%, i la Bilbao Bizkaia Kutxa (Caixa d’Estalvis de Bilbao i Biscaia): 7,5%
- Repsol. Principals accionistes: La Caixa, el 12,4%, Chase Nominees i State Street Bank & Trust, 6,5% i el 10% respectivament (no comment!), BBVA (accionariat ja comentat) 5,4%, i Pemex (Mèxic): 5%.

És clar, el capital social del sistema bancari espanyol està predominantment controlat per grups inversors estrangers, i al seu torn, els bancs controlen el capital social o financen els principals grup de construcció i serveis.

El poder ocult

Però encara queden, entre els grans grups industrials, uns altres exemples en que aquests inversors estrangers predominen. Son el poder ocult, que ja controlen els grups econòmico-financers de l’oligarquia espanyola. I la majoria son quatre o cinc grans fons nord-americans: Chase Nominees (JP Morgan Chase), Fidelity, Franklin Resources Inc., EC Nominees i
State Street Bank & Trust.

Apareixen repetidament com a principals accionistes, entre molts d’altres, d’Altadis, Indra, Inditex, Gamesa, Telefónica, Antena 3, i el Grupo Prisa.

- Acerinox (siderúrgia) - Principals accionistes: Alba Participaciones SA (Grup March), 20,25%; Feynman Capital, 11,11%; Alicia Koplowitz, 11,11%; Nisshin Steel Corp. (Japó), 11,09%.
- Altadis (tabacs) - Principals accionistes: Chase Nominees Ltd, 14,45%; EC Nominees Ltd., 9,99%; State Street Bank & Trust, 8,69%; Franklin Resources Inc., 5,00%, Fidelity International Ltd., 4,01%. Altadis és, de facto, una empresa americana!
- Indra (TIC) - Principals accionistes: Cajamadrid, 14,99%; Chase Nominees Ltd., 10’08%; State Street Bank & Trust, 6,49%; Fidelity Intl. Ltd., 5,13%.
- Inditex (tèxtil) - Principals accionistes: Amancio Ortega, directament, 59,29% i indirecta (mitjançant Gartler, SL) 59,29%; Rosalia Mera (la seva dona), directament, 6,99% i indirecta (mitjançant Rosp Corunna), 6,99%; Chase Nominees Ltd., 5,97%.
- Telefónica (telecomunicacions) - Principals accionistes: Chase Nominees Ltd., 9,98; State Street Bank & Trust, 7,62; BBVA, 5,62%; La Caixa, 5,38%.
- Iberia (aviació) - Principals accionistes: British Airways & American Airlines Holdings (Gran Bretaña-Estats Units), 10%; British Airways, 10%; Caja Madrid, 10%; BBVA, 7’3%; Logista (Altadis), 6,70%; SEPI, 5,81%.
- Abertis (autopistes) - Principals accionistes: La Caixa, 20,27; ACS, 20,07%; La Caixa Assegurances de Vida, 11,84%; Inversiones Autopoistas (Grup Godia-La Caixa), 7,75%; Caixa Catalunya, 5,69%.
- Antena 3 TV - Principals accionistes: Planeta Corporación, 39,48%; Bertelsmann AG (Alemanyia), 17,27%; RTL Group (Bertelsmann), 17,27%.
- Telecinco - Principals accionistes: Silvio Berlusconi, 52%; Mediaset Investment, 27%; Mediaset, 25%; Corp. Nuevos Medios (Vocento), 13%; Vocento, 13%; Chase Nominees, 5,02%; State Street Bank & Trust, 5,01%; Fidelity Intl., 1,18%.
- Grupo Prisa - Principals accionistes: Jesús Polanco, 64,37%; Promotora de Publ., 44,53%; Timón SA, 18,48%; State Street Bank & Trust, 5,80%; Artisan Partners Ltd., 5’16%.
- Sogecable - Principals accionistes: Jesús Polanco, 24,50%; Prisa, 24,50%; Telefónica Contenidos, 22,23%; Telefónica, 22,23%; Vivendi Universal (França), 16,38%.

Cal dir res més?