dijous, 1 de març de 2007

La Provincialització de Catalunya: Fase 1 – El Prat

Està clar que si no ens espavilem nosaltres sols, no ens ajudarà ningú.

Quercus Equity, del grup Agrolimen, va deixar-se convèncer per Iberia que seria una inversió excel·lent, vist l’èxit de les demés aerolínies de baix cost. Què buscaven els socis catalans a Clickair? Només el retorn de la inversió a curt termini? Si és així, no els està resultant massa feliç.

Potser també pensaven en les sinèrgies que podria generar el tenir una aerolínia que tingués com a propi un hub per a Barcelona, així com el corredor Catalunya-València. Perquè ha quedat clar amb les declaracions del president d’Iberia, Fernando Conte, però també de les últimes del director general de Lufthansa per a Espanya i Portugal (amb seu a Madrid), Stephan Semsch, s’entén que també en representació de Star Alliance, en el sentit que el Prat per si mateix no és negoci, si no com a nodrissa de Madrid o de Frankfurt.

Però el Prat, amb números a la ma, no és negoci. Per això no hi ha hub.

Ep! Un moment... no hi ha negoci precisament perquè no hi ha hub! És clar que poden mostrar-nos tots els números que vulguin. El hub no és factible perquè no hi ha el volum suficient per a ser factible. No hi ha prou demanda per a justificar línies directes intercontinentals. Però, si hi hagués hub, les empreses multinacionals no es decantarien directament per Madrid. Si hi hagués hub, els executius vindrien directament des de la India, des de Singapur, des d’on fora. Els creueristes no haurien de pernoctar a Madrid abans o després del seu creuer, en espera del vol de connexió. Per tant, si no hi ha hub, és perquè ... no hi ha hub!

Fernando Conte i Stepahn Semsch son bons homes d’empresa. Miren pel seu interès, el de Lufthansa i el d’Iberia. Però qui ha de mirar pels interessos dels catalans, siguin empresaris o particulars? Qui ha de mirar pels interessos de la nostra economia, de les nostres butxaques? Les empreses ubicades a l’àrea metropolitana i Catalunya en general, sobre tot les de gran volum de negoci amb l’exterior, han de començar a plantejar-se si poden deixar els seus interessos en mans foranies, en mans de centres de decisió a Madrid o a Colònia (seu de Lufthansa).

Potser va sent hora que aquest gegant de les finances catalanes, Agrolimen, entre molts d’altres, es deixi convèncer per la societat civil, que es reunirà el proper 22 de març a l’auditori d’IESE, amb l’assistència de Foment, Fepime, Pimec, Cecot; la Cambra de Comerç de Barcelona, el RACC, la Fira, el Cercle d’Economia i els catedràtics Germà Bel, Andreu Mas Colell i Pedro Nueno, que el que ens cal no és una línia de baix cost, que a més no controlem directament, sinó una línia d’abast intercontinental que es comprometi al 100% amb un hub europeu a Barcelona. És com comparar Lloret amb Sitges! Tots aquest potentats de la societat civil han de conjuminar-se per a crear una línia, o atreure’n una, amb aquest compromís.

I no fem el ridícul, com alguns que diuen que no s’ha de polititzar la qüestió de l’aeroport. Si ja està polititzadíssima! El sol fet de la política imposada per Iberia, AENA i ves a saber qui més, ja ho ha polititzat. La decisió política que s’ha pres fora de Catalunya és la d’avantatjar un Madrid central, amb la conseqüent provincialització de Catalunya i tota la resta d’Espanya. En Germà Bel i en Xavier Fageda deixen ben clar al seu informe “Aeroports i globalització” (resum executiu – PDF 114kB) que és fals, és mentida, l’argument que AENA esgrima dient que redistribueix els recursos generats pels aeroports amb superàvit entre els deficitaris. Entre 1992 i 2004, AENA ha invertit el 58% del pressupost a Madrid, quant ha rebut només el 22% del tràfic aeri. Per altra banda, en el mateix període a Andalusia va invertir el 3,8% de diner i rebé el 10% del trànsit, a València, el 2,2% de la inversió quan gestionà el 6,1% del tràfic, i a Canàries, que reberen més del 22% del trànsit, hi invertiren el 9,1% del diner!

I la resta de l’estat, els que son deficitaris? Doncs reben el 5,96% quan tenen el 5,78% del trànsit. On està la redistribució? Això, benvolguts, és politització dels aeroports. No cal que ens amoïnem per ofendre a ningú, quan ens estan ofenent la intel·ligència continuadament!

Ah, i quina és la fase dos de La Provincialització, us pregunteu? La Provincialització de Catalunya: Fase 2, és... RENFE.