divendres, 2 de març de 2007

El català a tot arreu?

Encara ens manca molt per poder viure en català!

Ahir, els serveis comercials d’Orange em truquen al despatx, al telèfon fix (és a dir, amb el prefix 93, de Barcelona), per a oferir-me els seus productes i serveis. Es tracta d’una campanya, molt estesa entre diverses empreses, de vendre, o al menys oferir, els seus productes per telèfon.

La comercial es presenta, em parla en castellà, i jo li responc en català. Em demana que li parli en castellà, i parlant poc a poc i clarament, li explico que prefereixo seguir en el meu idioma. Ella argumenta que no m’entén, i que què em semblaria si ella s’adrecés a mi en gallec, que em truca des de Galícia. Jo li responc, en “galaicoportuguès” (parlo portuguès bàsic), que no tinc cap problema amb això, però que en tot cas és ella que m’ha trucat per a oferir-me a mi, el seu client potencial, els seus productes. En tot cas, li he indicat que no és una qüestió personal, sinó una crítica vers la seva empresa, que hauria de tenir en compte les particularitats lingüístiques dels seus clients, tant actuals com potencials, tal com tenen en compte qualsevol altra particularitat: és llei de màrqueting. Per acabar, m’aclareix que la seva empresa “mai no ho farà”, afegint que “no pot” adequar-se. Aleshores li dic que si és així, no m’interessa la seva empresa com a proveïdor, i finalment ens acomiadem.

Us relato tot això per a insistir en que cal fer saber a les empreses que aquesta llei de màrqueting, la de la adequació dels serveis i productes al client, no és cap invent dels catalans que volem viure en català. Han de tenir clar que aquest principi el pregonen a tort i a dret a totes les escoles d’empresa des de fa decennis, i que aquest principi s’ha d’aplicar a les particularitats lingüístiques dels clients. A més a més, al no aplicar-la, infringeixen els drets legals dels ciutadans.