dissabte, 1 d’abril de 2006

Ciutadans de Catalunya

Simpatitzo amb el fet de que no us trobeu representats per cap dels partits al Parlament de Catalunya, ja que fa anys que també he esperat que algú hi parli fidelment en nom meu. Ara bé, no puc estar d’acord amb la vostra afirmació de ser "no-nacionalistes".

Tot ser humà sent una afinitat amb un o més grups de semblants. Ens identifiquem amb els membres del nostre grup social. Aquest pot ser compost per les persones que treballen amb nosaltres en una empresa, en un ram o en un projecte polític, els socis del nostre club d’escacs o de petanca, els partidaris d’un o d’altre club de futbol, o evidentment els que s’identifiquen amb una nació o una altra, encara que aquesta 'nació' sigui 'el món' (com a la ciutadania del món que alguns del signants del vostre Manifest professen). És una part intrínseca de la condició humana.

Quan al terme 'nacionalista', actualment tant menyspreat, voldria plantejar la qüestió: què és una nació?

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, tant bona referència com qualsevol altra, més encara quant la definició és gairebé idèntica en d’altres referents, la nació és:

Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificats, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, porta a voler-se dotar d’institucions polítiques fins a constituir-se en estat.

Evidentment, tant Espanya com Catalunya es poden trobar identificats en aquesta descripció. Aquells catalans que voldrien portar aquesta descripció 'al límit' es poden titllar de 'nacionalistes' (o sobiranistes o independentistes). Als espanyols, és clar, no els cal.

Però els 'espanyols', així com els 'francesos', els 'britànics', etc., no deixen de tenir aquests sentiments d’afinitat amb aquells vincles culturals i d’estructura econòmica a les seves comunitats, tot i que el concepte sí s’ha dut 'al límit'. Per tant, el sentiment que tenen és, en efecte, de 'nacionalisme'.

Vostès, com a grup i com a individus, heu expressat claríssimament la vostra afinitat (que no es troba corresposta al parlament de Catalunya) per la nació espanyola, i per tant, heu fet un manifest nacionalista, fet el qual desqualifica la vostra declarada aversió pel nacionalisme, ja que vostès n’heu fet evident projecció, tant en el Manifest com en els diversos articles, alguns de prou virulents, que s’han publicat a la premsa amb l’autoria de certs signants del mateix Manifest.

Aquesta virulència, o violència, sí que no hauria de tenir lloc a la nostra societat i política, i molts dels ciutadans de Catalunya estem farts de veure com es menysprea als que tenen opinions alternatives i diferents, com qual televisió escombraries. El menyspreu que he llegit i/o escoltat a diversos dels signant del Manifest no és de rebut per a molts de nosaltres. L’actitud dels demés no excusa el bon quefer que s’esperaria d’uns intel·lectuals del segle XXI.

Sigueu honestos, doncs, i declareu-vos 'nacionalistes espanyols'.